Un supergrà ancestral que alimentava els guerrers asteques

08.01.2017 | 04:00

Segons l´Associació Mexicana de l´Amarant, juntament amb el blat de moro, el fesol o la chia, aquest pseudocereal va ser un dels principals aliments de les cultures precolombines a Amèrica. Per als maies, asteques i inques va ser una de les fonts primordials de proteïnes i es consumia com a verdura i gra rebentat.

L´amarant també va estar associat a ritus religiosos als déus i a la visió còsmica d´aquestes cultures. Diuen que aquests supergrans alimentaven els guerrers asteques i els aportaven l´energia i força necessàries en les batalles.
La paraula amarant prové del grec "amarantos", que significa que no es marceix. També és coneguda amb el nom de "huautli", a Mèxic, Perú o Bolívia, on el seu consum és habitual.

Els conqueridors espanyols van prohibir el seu cultiu i consum per considerar-lo "pagà". Això va fer deixar aquesta planta al límit de l´eradicació. Diuen els historiadors que en l´època prehispànica els mexicans elaboraven figures d´aquesta llavor barrejada amb la sang dels sacrificats. Després de realitzar una dansa al voltant d´aquests ídols, els dignataris els menjaven per omplir-se de força i vigor. Aquests rituals religiosos van fer que els conqueridors rebutgessin l´amarant com a aliment.

Com és i com creix
Aquesta planta, poc coneguda a Catalunya, és resistent i té un fàcil creixement i pot arribar als tres metres d´alçada. Les seves fulles són amples i les flors poden ser de colors porpra, taronja, vermell o daurat.

Les tres espècies d´amarhantus que produeixen llavors més preuades són el "caudatus", que es conrea als Andes i com a planta ornamental; el "cruentus", originari de Mèxic i Centreamèrica i destinat a la producció de gra o per al consum de verdura, i l´"hipochondriacus", del centre de Mèxic i també per obtenir gra.

Uns plomalls en forma de panotxa formats per moltes espigues que allotgen petites llavors (d´entre 0,9 i 1,7 mil·límetres de diàmetre) són el principal producte d´aquesta planta amb què s´elaboren farines i dolços.

Actualment l´amarant està recuperant la seva reputació com a superaliment com ho demostra la iniciativa Mèxic Terra d´Amarant (MTA). Aquesta organització compta amb el suport d´empreses internacionals com Boehringer Ingelheim i la xarxa d´emprenedors socials Ashoka. Per potenciar el consum d´amarant ha posat en marxa forns i centres de producció d´aquesta planta.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook