Gent DT / Reportatge

Passió per les joguines

01.01.2017 | 04:00
Passió per les joguines

La història del joguet és una història que ve marcada per la constant evolució. Des dels primers dels quals es té constància (s´estima que les joguines existeixen des de fa més de 5.000 anys, ja que els primers registres trobats a l´antiga Mesopotàmia daten d´aleshores) fins als més tecnològics i moderns d´enguany, han estat crucials per a la diversió i el desenvolupament dels més petits.

Però aquests no només es reserven als nens. Col·leccionistes i conservadors han intentat recuperar les joguines del passat per retornar-los la vida que van tenir i l´encant que van oferir al seu moment. Afeccionats i professionals han conjuminat esforços per localitzar i aconseguir les joguines que han sobreviscut.

Alguns potser ja no servirien per a l´entreteniment dels nens dels nostres dies, però sí que guarden encara l´atractiu que van tenir, amb l´encant de la seva antiguitat i el simbolisme de representar un objecte anhelat pels nens del passat. A més, l´observació d´aquests vells atuells serveix per descobrir els secrets d´antigues generacions, saber com vivien, com vestien, com es veien i amb què es divertien. Fins i tot per conèixer les últimes tecnologies que usaven en aquells moments i que anaven incorporant en els seus ginys.

No obstant això, encara que s´hagi evolucionat molt en aquest sector, alguns d´aquells joguets de fa milers d´anys encara s´usen avui en dia. Per exemple, en l´antic Egipte, els nens ja jugaven amb pilotes fetes de papir i farcides de corda, crin o palla. I les nenes tenien nines de ceràmica, bronze o fusta i també mobles en miniatura per a aquestes nines. Per la seva banda, les nenes romanes s´entretenien també amb nines (algunes fins i tot articulades), mentre que, als nens, els agradava representar batalles. A més, era una civilització assídua al joc de les tabes (petits trossos d´os), baldufes, bales i jocs de taula.

El gran canvi
Amb la transformació que va suposar a Europa, al segle XVIII, la Revolució Industrial, el món de la joguina es va veure renovat i es van crear objectes cada vegada més semblants als reals amb nous materials com el llautó.
Ja al segle XIX van aparèixer les locomotores de joguina a motlle, dues dècades després que s´instal·lessin les primeres esteses ferroviàries. Així, els automòbils i els trens van fomentar una demanda doble: per una banda, els que requerien els nens com a joguines pròpiament dites i, per l´altra, els que exigien els adults per col·leccionar.
Les empreses espanyoles Payá i Rico serien dos grans exponents d´aquest tipus de joguines, que des de principis de 1900 farien les delícies de grans i petits. Si bé la Guerra Civil significaria un període de decadència, la producció s´aconseguiria recuperar amb els trens elèctrics com a gran estel.

Un referent
A Terrassa, una de les botigues per excel·lència d´aquest fenomen va ser Edima, oberta l´any 1963 com una tenda d´electrodomèstics (Electricidad Doméstica Industrial Material y Automatismos). Josep Segura, un dels tres socis fundadors, explicava en aquest diari fa uns anys que ja "a la primera botiga teníem un racó per als trens nacionals perquè aleshores a Espanya arribava molt poca cosa d´importació". I, de mica en mica, aquella botiga d´electrodomèstics (que es va dissoldre als anys vuitanta) s´ha anat convertint en un establiment especialitzat en peces de col·leccionista. Així, s´hi pot trobar tot el necessari per reproduir un circuit de trens, des d´una caixa d´iniciació fins a la formació del primer tren d´Alemanya.

D´altra banda, a Edima també s´especialitzen en trens digitals, cotxes d´slot i de col·lecció, vaixells de fusta, avions militars, cases de nines, monuments que es munten maó a maó... I és que l´establiment va evolucionar, igual que ho va fer la indústria.

De fet, la transformació més gran que va viure el sector de la joguina es va produir quan es va començar a usar el plàstic per crear objectes més nets i segurs, a la vegada que es volien abaratir els costos. Curiosament, els videojocs van sorgir poc després de les primeres nines de plàstic, a finals dels 40. L´electricitat, és clar, també va ser un gran canvi.

El col·leccionisme a Espanya
Espanya va reaccionar tard, com gairebé sempre, davant l´inusitat interès mostrat en els anys setanta per europeus i nord-americans per les joguines d´època, interès que va provocar que el territori espanyol quedés pentinat per col·leccionistes francesos i anglesos, sobretot, a la recerca de la quantitat més gran possible de peces de joguines antigues, que els espanyols van vendre a preus irrisoris.

Des de llavors, la situació ha canviat, de tal manera que a Espanya existeixen diversos milers de col·leccionistes de joguines, als quals s´han sumat notables estudiosos que han contribuït a l´expansió d´aquest interès.

A causa d´aquest fet, els ciutadans i col·leccionistes espanyols que volen admirar peces històriques han d´acudir als museus. El de Mallorca, per exemple, abraça des de 1870 fins a 1960 i reuneix més de 3.500 peces.

I és que es tracta d´una afició que, tot i ser "molt personal i íntima", segons explica el periodista Joan Dalmau, pot arribar a ser de gran interès per als ciutadans en general. Cal tenir en compte que, amb les joguines, es pot veure l´evolució tecnològica d´una societat, la seva manera de viure, les diverses classes socials, el poder adquisitiu de la societat i fins i tot com es veu, es vesteix i es relaciona aquesta.

D´altra banda, però, tal com defensa Caye Casas, "seria interessant tenir un museu de la joguina on s´exposessin peces dels anys 70, 80 i pot ser també 90. Són els articles que col·lecciono des de fa molts anys i aporten nostàlgia a diverses generacions". De fet, veure en una vitrina, per exemple, figures de PVC dels Masters del Universo, uns Madelman, els G.I. Joe o els "tazos" i gogos, tan populars per als nens dels anys 80 i 90, segur que resultaria un retorn al passat agradable i emocionant per a molts. 

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook