Gent DT / Converses
Roger Batalla, actor i guanyador de l'últim "El gran dictat" 

"Em plantejo anar a altres concursos"

03.01.2017 | 04:20
Roger Batalla, actor, traductor i guanyador de l´últim "El gran dictat".

L'actor terrassenc Roger Batalla es va endur l´últim pot de "El gran dictat" en el programa que es va emetre l´1 de desembre, només tres dies abans del seu aniversari. El també traductor, d'ara ja 36 anys, confessa tenir una gran habilitat per la llengua, en part gràcies a la seva mare -professora en una escola de la ciutat-, en part "gràcies" a la seva autoexigència.

Què va sentir quan va guanyar el pot d´"El gran dictat"?
Un gran alleujament. Sóc molt autoexigent i hi anava a guanyar, no aspirava a menys. I, ja més endavant, sents orgull, certa satisfacció d´assolir un repte que t´has marcat i que és difícil.

Com porta la fama?
M´han parat avis venerables pel carrer i mares amb els seus fills, i també fills d´amics meus que em diuen que "sóc un crac, que vaig molt ràpid lletrejant". I el que m´al·lucina és que això pugui estimular un nen de 10 anys. Però el que m´ha reportat ha estat un cert reconeixement de carrer, que dura tres setmanes i ja està.

Remuntant-nos al principi de tot, com va decidir participar-hi?
Vaig començar tot això amb molta inconsciència. De fet, va ser la meva mare qui m´hi va apuntar perquè jo no havia vist mai el programa. I, quan em van trucar per anar-hi, vaig tenir un dilema, perquè al ser actor no sabia si havia d´anar-hi i, de fet, la meva representant m´ho va desaconsellar.

Però no li va fer cas...
Jo ja havia començat a veure programes i veia que, preparant-m´ho, podia ser factible, gràcies també a l´habilitat que tinc per la llengua. La meva mare és professora de català i jo a més sóc traductor.

Traductor? I com acaba sent actor?
Ostres això és ben curiós, perquè vaig començar fent la carrera de Medicina! Amb 17 anys ja volia anar a l´Institut del Teatre, però a casa, per desconeixement i per por, em van dir que fes una carrera "normal". Tampoc vaig insistir-hi perquè era un nen molt obedient i amb 16 anys encara ets massa jove per decidir. Però vaig veure que no m´agradava i em vaig canviar a traducció, que era l´únic que quedava lliure, tot i que al final em va agradar.

Però tampoc acaba sent la seva professió...
Estava treballant a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, però no era feliç. I va ser quan em vaig posar a estudiar interpretació i vaig veure que allò era la cosa per a la qual estava fet. Així que m´hi vaig llançar i aviat farà vuit anys.

I, durant aquests anys, quins han estat els seus treballs més destacats?
Ara mateix estic amb la websèrie "El Ramon de les olives", de Carme Marfà i Yago Alonso, i que protagonitzo amb Biel Duran i Pau Vinyals. És una paròdia d´aquest nou món indie amb grups com els Amics de les Arts. Precisament ens acaben de donar el premi VOC i ara volem portar el projecte a la tele. També he fet algun capítol de "La riera", "El barco" i diverses obres de teatre.

Tornant a la seva participació a "El gran dictat", com es va preparar?
Tenia escassament dos mesos per preparar-me i vaig posar-me a mirar programes, sobretot d´algú que s´hagués endut el pot com el Julià Hidalgo o la Jenny Suk. I vaig veure que escrivien paraules molt difícils d´immediat, fins i tot fent gestos com si la busquessin dins del cap. I vaig pensar: "Aquests s´ho han estudiat". I em vaig plantejar llegir el diccionari i fer-me llistes.

Però això és una feinada...
Vaig començar amb les lletres que tenien menys entrades, com la "X", la "W" o la "J". De tant en tant en feia una de llarga com la "A", i maleïa els anys d´influència àrab a la península (riu). Quan quedaven dues setmanes tenia gairebé 200 pàgines i m´havia de posar a estudiar, tot i que encara em quedaven per fer la "E", la "T" i la "P". Les dues últimes, les vaig arribar a estudiar però la "E" no la vaig fer mai.

I com va arribar a escriure la paraula que el va fer guanyador: "gotuvadhya"? L´havia estudiat abans?
Doncs és curiós. Quan vaig començar a participar en el programa vaig veure que no totes les paraules que sortien estaven al diccionari enciclopèdic. N´hi havia algunes de molt específiques tretes del Termcat i altres diccionaris especialitzats, que n´hi ha desenes. Concretament aquesta paraula (que està al diccionari d´instruments musicals) me la vaig estudiar perquè em va semblar molt preguntable. I, de fet, remenant la cartera, vaig trobar que en una targeta me l´havia apuntat mentre feia un càsting a París.

Ja sap què farà amb els diners del pot?
Doncs tenir un petit racó, que no l´he pogut tenir mai. Així podré triar millor les feines, fer algun curs que potser no hagués fet si no hagués tingut aquest coixí... Però sóc un home amb poques necessitats materials.
Ara que ha vist que pot guanyar un concurs així, s´ha plantejat participar en algun altre?
Tot i que fins ara no m´havia passat, ara m´estic plantejant anar a altres concursos, com el "Pasapalabra", preparant-me amb temps. Voldria guanyar diners per fer aquelles coses que deixo de banda perquè el dia a dia i l´obligació de sortir a treballar no em permeten, com llegir més, estudiar més i dedicar-me més a l´art. I també coproduir els meus projectes.

A part d´això, algun projecte proper?
Al gener estreno l´obra de teatre "La conferència de Wannsee" a la Casa de la Cera. Versa sobre la reunió que un grup d´oficials nazis van fer a Wannsee (una zona de Berlín) per decidir la solució final del problema jueu. El meu personatge és el doctor Wilhelm Stuckart, molt interessant, ja que va ser el responsable de redactar les lleis de Nuremberg, que feien la codificació de qui era jueu.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook