Gent DT / Converses
Lluís Bosch, docent i escriptor

"La llengua literària catalana és anèmica"

24.12.2016 | 04:24
"La llengua literària catalana és anèmica"

Lluís Bosch i Albert va néixer el 1964 a Barcelona però fa anys que viu i treballa a Terrassa. Docent de professió, escriu per vocació, activitat que li ha reportat diversos guardons. Després de l´èxit d´"Aire brut" (2013) i "Besòs Mar" (2015) ara està immers en dos projectes ben diferents: l´elaboració de la tercera -i potser última- novel·la negra i la preparació d´un llibre de no ficció sobre la Guerra Civil.

Vostè és professor. Aleshores, com i quan comença la seva carrera literària?
Sempre m´ha agradat escriure. Vaig començar escrivint contes i guions de còmic per a la revista Cavall Fort i també publicant novel·la infantil. I a poc a poc vaig anar canviant de gèneres.

A què dedica més temps, a ensenyar o a escriure?
En aquests moments a l´ensenyament. I si m´ho preguntes a finals de desembre, amb el final de trimestre, encara més (riu). A veure, jo intento escriure cada dia i fer-ho com una activitat diària però també va en funció del temps que em quedi.

Què li aporta cada un dels dos sectors?
Encara que soni a tòpic, per a mi ensenyar és una activitat vocacional. M´ho passo molt bé ensenyant als nens petits (sóc professor de primer de primària). Si tu vius aquesta feina, és molt satisfactòria, i més en aquestes edats. D´altra banda, l´escriptura també ha estat una activitat molt vocacional per a mi. Als 17 anys ja començava a trucar a la porta de Cavall Fort amb els meus contes. Escriure és la meva manera d´expressar-me.

Comentava que va començar amb els contes i que, de mica en mica, va anar canviant de gènere. Per què decideix endinsar-se en la novel·la negra?
Hi ha coses a la vida amb les quals et trobes. Fa uns anys vaig fer una mena de novel·la històrica -en la qual vaig introduir un assassinat i una investigació- que no es podria classificar de novel·la negra, però a algú li va semblar que allò tirava cap aquí. Aleshores vaig entrar en contacte amb la divisió catalana de l´editorial Alrevés, Crims.cat, que es dediquen a aquest registre.

I, de tot el que ha fet, de què està més satisfet?
Sempre estàs més content de l´últim que has escrit. I en aquests moments estic content del que estic escrivint. Però tot han estat experiències positives.

Què han suposat per a vostè els premis que ha anat guanyant?
Com que la feina d´escriure és una feina que es fa tancat a casa i aïllat, qualsevol estímul que arribi de fora és bo. És una manera de donar-te a conèixer, que no de vendre més. I, d´altra banda, a vegades també m´he presentat a un premi perquè té un termini i t´obliga a treure el llibre, a parar de corregir. Fa poc vaig llegir una frase molt divertida que deia "publicar és la millor forma de parar de corregir". I és així. Perquè he fet algun llibre en el qual m´he passat dos anys escrivint i tres o quatre revisant.

Com veu el panorama literari català?
Penso que vivim en un moment de molt canvi de paradigma que no sabem cap a on va. En els últims anys han sortit moltes petites editorials, molts escriptors nous, però no hi ha més lectors. No sóc gaire optimista. A veure, que hi hagi petites editorials independents és molt bo, però crec que la qualitat del que s´està publicant no respon al que seria esperable. La qualitat no n´ha sortit afavorida i la llengua tampoc està evolucionant. Els escriptors de fa uns anys s´havien esforçat molt més a fer una llengua literària potent i actualment la veig una mica anèmica.

Actualment gestiona dos blocs, Nigra Sum i Mil Dimonis. Què s´hi pot trobar, a cada un?
Nigra Sum gira al voltant del gènere negre i té la intenció de fer ressenyes i valoracions d´aquesta cultura. L´altre és molt eclèctic i hi parlo una mica de tot, perquè penso que l´escriptor s´ha de mullar amb la societat on està i les coses que passen al seu costat. També participo en un bloc col·lectiu que es diu La Charca Literaria.

Creu que són una eina útil per al món de la literatura?
Crec que tenen un públic, que hi ha gent que ho segueix. I últimament també s´estan donant casos de publicacions virtuals que passen a paper, perquè sembla que el paper tingui un altre segell.

Pensa que el món de la producció literària va cada cop més cap al món virtual?
Algú va dir que algun dia hi haurà un Premi Nobel de Literatura que no haurà escrit mai una línia en paper. I és cert que hi ha producció molt interessant que no s´està movent en paper.

Algun projecte entre mans?
Ara estic intentant acabar la tercera de les meves novel·les negres, que crec que tancarà aquest cicle, i em posaré en un altre registre. Per a mi l´escriptura és plantejar-se reptes i no vull ser un escriptor de fórmula. Per això també estic treballant amb material d´entrevistes a gent gran que va viure el final de la Guerra Civil per fer el que es diu d´alguna manera novel·la de no ficció. 

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook