Gent DT/Nadal

El Nadal i les seves curiositats

18.12.2016 | 04:20
El Nadal i les seves curiositats

Rere la màgia, la il·lusió, els bons propòsits, els retrobaments familiars i, per què no dir-ho, el consumisme, s´amaga una de les manifestacions religioses i culturals més potents de la humanitat. Tant, que ja té 18 segles d´història.
Es tracta del Nadal, una festa que se celebra cada 25 de desembre des de l´any 354, quan es va instaurar fent cas a la demanda del papa Juli I que volia emmascarar així la festa pagana que celebrava el naixement del Déu Sol i la victòria de la llum sobre la nit més llarga de l´any. Així, la coincidència de dates dels ritus pagans i cristians va facilitar l´assimilació de la nova religió i va consolidar la celebració del Nadal, amb elements que s´han mantingut fins a la nostra època, com les cerimònies religioses, i uns altres que s´han anat incorporant al llarg del temps, com l´arbre nadalenc.

La seva història prové de molt antic, ja que els arbres eren adorats i venerats com a representants dels esperits de la naturalesa, i en moltes festes eren els protagonistes. Els celtes feien festes al roure; els ví-kings, al freixe, i els romans feien protagonista de les Saturnalis el pi. Per a tots ells l´arbre era símbol de la resurrecció dels déus i la vida eterna a través de la naturalesa que no mor. I l´arbre de Nadal és, així, una herència que va ser cristianitzada a la germania del segle VIII. Van ser els suecs, al segle XVII, els qui van exportar aquesta tradició a terres alemanyes, i des d´allí es va popularitzar entre austríacs, polonesos, anglesos i francesos i, ja en el XIX, entre les classes més acabalades d´Amèrica del Nord o Rússia.

Quant a decorar l´arbre, es creu que la tradició va aparèixer cap al 1600 a Alemanya i es va difondre ràpidament per tot el món, especialment pels països nòrdics a partir de 1800. L´estel de l´extrem simbolitza la fe i la llum que busquem, i els adorns i figures, les nostres bones accions, sacrificis i desitjos. Finalment, les boles simbolitzen les pedres o pomes que usaven els celtes per decorar els seus roures. Segons la tradició, les boles blaves signifiquen penediment; les platejades, agraïment; les daurades, lloança, i les vermelles, una petició o desig.
Els Reis Mags i el pessebre

La tradició de posar el pessebre es remunta al Nadal del 1223, quan sant Francesc d´Assís va reunir els veïns de la vila italiana de Greccio per celebrar la missa de mitjanit al voltant d´un pessebre, amb la figura del Nen Jesús modelat per ell mateix. Al moment més solemne de la missa, aquella figura im-mòbil va adquirir vida, va somriure i va estendre els seus braços cap al sant d´Assís. Aquest miracle es va propagar i el costum dels "naixements" es va estendre per tot el món.

Pel que fa als tres Reis Mags, que també posem al pessebre, no van aparèixer fins al segle VI dC. N´hi ha tres: Melcior (que representa els europeus), que va oferir a Jesús un present d´or que testifica la seva reialesa. Gaspar (representant dels semites d´Àsia) va oferir el seu bé més preuat, l´encens, al Nen Jesús com a símbol de la seva divinitat. I, finalment, Baltasar (que s´identifica amb els fills de Cam, els africans) lliurà la mirra en al·lusió a la seva futura passió i resurrecció.

Altres símbols
També hi ha molts països que tenen el costum de col·locar una garlanda en forma de corona a la porta d´entrada de la casa, una tradició que ja usaven els celtes. Avui simbolitzen la naturalesa que no mor (la vida) i la unió. Les corones han de penjar-se el primer dia d´Advent (1 de desembre) i deixar-les en el mateix lloc durant almenys 12 dies. Si estan fetes amb grèvol, són un símbol d´esperança eterna.

La ponsètia, o planta de Nadal, és una planta originària de Mèxic i Guatemala usada des del segle XIX i que, posteriorment, van acollir a Europa i els Estats Units. Deu el seu nom al botànic i ambaixador d´EUA a Mèxic Joel Roberts Poinsett, que des que va descobrir aquest vegetal va començar a regalar-la per Nadal, donant-la a conèixer i convertint el regal d´aquesta planta en una tradició.

D´altra banda també hi ha països en els quals es decora el Nadal amb peles d´ou (doncs és símbol de vida), galetes de sal que serveixen per netejar les males energies, nous (símbol de salut) o, com a Alemanya, peixos (símbol de la cristiandat i l´abundància de dons espirituals). També s´utilitzen xampinyons de fusta, cristall o metall que representen l´abundància de la naturalesa (dos junts porten bona sort).

La tradició dels regals
I no ens podem oblidar de la popular figura del Pare Noel. Encara que és la més estesa per influència de la cultura nord-americana, la tradició dels regals de Nadal està representada per altres figures com el Nen Jesús en països com Colòmbia o Veneçuela, o els Reis Mags a Argentina, Puerto Rico o Espanya.

La versió del Pare Noel, santa Claus o sant Nicolau que ha arribat als nostres dies és la d´un personatge que viu al Pol Nord i que, amb l´ajuda de diversos rens voladors, reparteix regals a tots els nens del món durant la nit del 24 de desembre.

L´origen d´aquesta figura està inspirat en el bisbe sant Nicolau de Myra, que va viure al segle IV en el que avui és Turquia i que, segons explica la llegenda, va salvar tres joves pobres de ser venudes pel seu pare deixant unes monedes d´or. Les versions d´aquesta història varien, donant lloc a diferents elements que es mantenen encara durant les Festes per rebre els regals.

Segons una d´elles, sant Nicolau va deixar unes sabates plenes d´or a la finestra de la cambra; una altra diu que va deixar uns sacs plens d´or; tot i que la més popular diu que va deixar caure unes monedes d´or per la xemeneia i que aquestes van anar a parar a unes mitges de llana.

Val a dir que el color vermell de la seva roba és obra del dibuixant Thomas Nast, i va ser popularitzat per la companyia nord-americana de begudes Coca-Cola, que la va començar a utilitzar en les seves campanyes publicitàries el 1920 i va crear el seu propi Pare Noel l´any 1931.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook