Gent DT / Comerç

La Rambla d'Ègara. El gran carrer de Terrassa

11.12.2016 | 04:21
La Rambla d'Ègara. El gran carrer de Terrassa

La majoria de ciutats catalanes de mida mitjana (Terrassa, Sabadell, Granollers, Vic, Tarragona, Figueres), per no parlar ja de la gran capital, Barcelona, tenen en la seva trama urbana una rambla. És a dir, un passeig que en molts casos està fet al llit d´una antiga riera. A Terrassa, de la riera del Palau. La nostra rambla, la d´Ègara, és un eix de vianants de referència per als terrassencs. I amb la remodelació dels últims anys més que mai, també ha esdevingut un passeig comercial imprescindible. Perquè tal com assenyala la presidenta de Terrassa Centre, Maria Costa, "ara mateix a la Rambla hi ha pocs locals comercials tancats".

Amb una longitud de 2.861 metres, la Rambla d´Ègara passa pel Centre i Ca n´Aurell. Ja des del sud, és a dir, ben bé des de la plaça del Doré, hi trobem les primeres botigues. En aquest tram inicial, que també és pròxim al parc dels Catalans, el moviment de ciutadans és constant des de primera hora del matí fins a darrera de la tarda. S´hi barregen els terrassencs i visitants que van al nucli històric o en tornen a través del portal de Sant Roc amb els que es dirigeixen als Ferrocarrils, els qui acudeixen a fer la compra diària o els qui només hi passegen. Aquí hi ha des de forns de pa fins a botigues d´alimentació o negocis on ens posem guapos o en forma.

Un autèntic centre comercial
Passats els Ferrocarrils i la plaça de Clavé, en sentit nord, la Rambla pren ja l´estructura que mantindrà fins a gairebé la seva part final, amb un ampli espai central i dos de laterals reservats per als vianants i amb un trànsit rodat molt
disminuït, que es redueix bàsicament a la circulació dels autobusos intraurbans. Potser no ens hi fixem prou, però un cop que hem superat la plaça de Clavé fins a ben bé el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) una botiga toca l´altra. Som davant d´un veritable centre comercial a l´aire lliure, com de fet també ho són els carrers del bell mig del casc històric. A més, en aquesta part de la Rambla tenim prou espai com per passejar-hi sense topar els uns amb els altres. "Per la Rambla passa moltíssima gent cada dia, tanta com pel carrer de Sant Pere, però el fet de ser una via ampla ens dóna una sensació d´estar caminant en un espai folgat", afirma Maria Costa, de Terrassa Centre.

És també en aquesta zona central del passeig on trobem un dels accessos a l´històric Mercat de la Independència. Al davant hi ha una parada d´autobusos que sempre està força plena de ciutadans que van mirant si ja arriba el vehicle de la línia desitjada. De vegades, la cua arriba fins a gairebé el llarg carrer de la Rasa. 
 
El nostre paisatge urbà
D´aquí no res serà Nadal. I que som en una època de l´any tan especial també ho notem a la Rambla. Els llums de colors decoren aquesta gran via terrassenca de cap a cap. També la gran majoria de les botigues, des d´aquelles on venen telèfons mòbils fins als basars regentats per xinesos, tenen detalls nadalencs a l´aparador. Per Festes, toca comprar per regalar, ja ho sabem. Però entre adquisicions la Rambla també ens permet fer una parada. Hi ha molts bars i cafeteries que ho fan possible. 
 
En aquesta època de l´any es redueix bastant el nombre total de terrasses que aquests establiments tenen a la Rambla. Fa fred i lluny queda la idea estiuenca de buscar una ombra estratègica per vèncer l´escalfor insuportable del sol de l´estiu. Però als bars i cafeteries de la Rambla ara podem descansar una estona i cercar-hi el caliu necessari.
 
El tram del nord
I arribem ja a la part final d´aquest perllongat carrer. Des del carrer de la Rasa cap amunt fins a l´inici del passeig del 22 de Juliol, podem dir que comença una altra Rambla, on potser l´ambient comercial no és tan intens com al tram més proper al casc històric. De totes formes, també en aquesta part del passeig, hi trobem una quantitat de negocis força destacable. Podem comprar en una ferreteria, en una tenda de material informàtic, endur-nos el pa del dia o menjar-hi un frankfurt, per posar només alguns exemples.
 
A banda de les propostes culturals, aquesta part final de la via està dominada per la presència del mNACTEC i per la plaça de Ricard Camí. Just en aquest punt, el trànsit es fa més intens, a causa dels cotxes que pugen pel carrer d´Arquimedes. Aquí, el tram central de vianants desapareix, però la Rambla continua, sempre convertida en un espai amb vida pròpia. 

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook