Gent DT / Converses
Carme Sala, cap del servei de cures pal·liatives de l´Hospital de Terrassa

"La meva feina és molt gratificant"

10.12.2016 | 04:22
"La meva feina és molt gratificant"

Nascuda fa 59 anys, en fa gairebé 25 que la Carme Sala es dedica a les cures pal·liatives. Cap d´aquest servei des del 2004 a l´Hospital de Terrassa, acaba de rebre el Premi a l´Excel·lència Professional en reconeixement a la seva trajectòria, i afirma que encara li queden ganes per seguir treballant i lluitant per una especialitat que ajuda els malalts crònics i les seves famílies.

Primer de tot és obligat comentar el tema de més actualitat. Què en pensa, sobre que li hagin donat el premi a l´excel·lència en reconeixement a la seva trajectòria professional?
Fa il·lusió, sobretot perquè significa que els teus companys reconeixen i valoren la feina que has fet durant tota la teva trajectòria perquè no és un reconeixement per una cosa en concret. I això et dóna satisfacció.
Quants anys fa que es dedica a les cures pal·liatives?
Vaig començar l´any 1992 fent atencions a domicili al servei del CAP de Sant Llàtzer i més tard vaig passar a planta. Finalment al 2004 em van fer responsable del Servei de Cures Pal·liatives (amb la integració del Sant Llàtzer al CST) i al 2007 em vaig traslladar a l´edifici de l´Hospital de Terrassa.
Quin és l´objectiu d´aquest servei?
És una especialitat que, a més de metges, engloba altres professionals que atenen persones amb malalties incurables i que estan més o menys properes al final de la seva vida. Es tracta d´atendre totes les necessitats d´aquests pacients, tant des d´un punt de vista físic com emocional, espiritual i de planificació. En aquest cas, també atenem les famílies.
I com es du a terme tot això?
Es desenvolupa el que s´anomena un treball interdisciplinari, és a dir, hi intervenen metges, infermeres, treballadors socials, psicòlegs i fins i tot fisioterapeutes i assessors espirituals, depenent dels recursos.
En aquest sentit, quina és la seva tasca?
Són diverses. La primera és organitzar i planificar la feina del servei i dels professionals que hi treballen com a cap del Servei de Cures Pal·liatives. I l´altra part és atendre els malalts i les famílies, feina que faig diàriament i a què dedico la major part del temps.
Creu que s´hauria de donar més rellevància a aquest servei?
Cal que tothom (tant ciutadania com professionals sanitaris) entengui la feina que es fa en aquest servei. Aquí no només atenem persones que s´estan morint sinó que hi ha malalts que poden durar molt temps. A més, l´esperança de vida creix, i per tant es van acumulant malalties cròniques, per la qual cosa hauria d´augmentar el pes de les cures pal·liatives.
S´ha de ser d´una mena de manera per fer aquesta feina?
No crec que s´hagi de ser d´una manera determinada sinó l´important és que t´agradi la feina que fas. A més, has de tenir una formació sòlida.
Però té la mort molt present en el seu dia a dia. Com afecta això?
Doncs t´ajuda a créixer com a persona perquè et fa valorar realment el què és important. En aquest sentit he de dir que m´encanta la meva feina, la trobo molt gratificant.
És inevitable endur-se algun cas cap a casa?
Sí, ho és, però has d´aprendre a protegir-te´n. Inevitablement, algun cop t´enduràs algun cas a casa perquè amb alguns casos s´estableixen vincles. Però el teu paper no pot deixar de ser professional i has de ser realista: no pots pretendre curar aquella persona perquè és impossible.
Quins són els casos més durs, els que costen més de pair?
No hi ha un tipus de cas en concret, tot i que sí que n´hi ha que es fan difícils de pair. L´important és que tinguis molt clar on treballes, que siguis realista i que facis la feina que has de fer. Perquè el més difícil de pair és no haver fet el que tocava, que els membres de l´equip no hagin fet la feina que els corresponia.
És l´empatia una virtut o un problema a l´hora de desenvolupar la seva feina?
L´empatia és bona, sempre i quan no et passis amb la implicació. Has d´entendre les necessitats de les altres persones però te n´has de protegir. Si comences a establir vincles i veure el malalt com un germà, un fill o un marit, malament.
I ara que vénen festes nadalenques, com es viuen al vostre servei?
Doncs pràcticament igual que en qualsevol altra part de l´hospital. Es decora l´espai, es fan regals i, als malalts que poden, se´ls dóna permís per estar a casa. Els que s´han de quedar aquí és més trist, és cert. Però com en qualsevol altre planta. I nosaltres intentem donar totes les facilitats possibles perquè la família pugui venir.
25 anys treballant en l´àmbit de les cures pal·liatives, 12 sent cap del servei, li queda corda per temps?
Fins que em jubili. I no en tinc cap ganes. //

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook