DIARI DE TERRASSA
Gent DT / Reportatge

Passem tot el dia a la Biblioteca Central de Terrassa

26.11.2016 | 04:23
Passem tot el dia a la Biblioteca Central de Terrassa

Sol, solet / vine´m a veure, vine´m a veure / sol, solet / vine´m a veure que tinc fred / Si tens fred, posa´t la capa, posa´t la capa / si tens fred, posa´t la capa i el barret."

En Ton encara no sap cantar perquè ni tan sols parla gaire. Ell s´ho mira tot embadalit (sembla que li agrada), assegut sobre un coixinet rodó de color vermell i amb les cametes que li pengen. En Ton té el cabell castany, molt finet, i posa un ulls com pomes quan veu un sol, solet ben gros dibuixat davant d´ell. La seva mare, la Ivette, li ensenya ara un peix, peixet de cartró que penja d´un fil, com si fos un titella. És de color rosa i verd. Llavors el grup de nens i pares torna a cantar.

"Peix, peixet / de la canya, de la canya / peix, peixet / de la canya, al sarronet."

El petit Ton, igual que en Roc o en Roger, somriu i sembla content. Sense ells saber-ho, són a la Biblioteca Central de Terrassa (BCT). I, sense ells tampoc saber-ho, són a la sala petits lectors de la BCT, on participen a l´activitat "Nascuts per llegir: cantem amb en Nico". La responsable de la proposta és la Marta Martí: "Fem una sessió de cançons infantils adreçada a nens de 0 a 3 anys. Ens hi acompanya el nostre titella, en Nico". La proposta, que a la tarda d´avui reuneix una vintena de nens, amb els seus corresponents papes i mames, té lloc cada mes.

Canvi d´escenari
Just a l´espai del costat, a la sala d´actes, molt a prop però a la vegada molt lluny dels innocents càntics de qui fa poc que s´ha estrenat en aquest món, el públic és bastant més crescudet. I el tema resulta molt menys ensucrat. Just alhora que els nens i les nenes com en Ton, en Roc i el Roger tenen els ulls absorts en el seu sol, solet, a la sala contigua la doctora Millan, una experta endocrinòloga, explica que en l´actualitat s´està produint un canvi pel que fa a les persones afectades per la diabetis tipus dos. I que ara hi ha nens petits, amb obesitat, que presenten aquesta malaltia.
La doctora parla davant d´un públic expectant i que ha acudit a la conferència "Nous temps, nous diabètics i nous tractaments". Aquest és el nom de la xerrada que també avui, dimecres, a la tarda, hi ha programada a la Biblioteca Central de Terrassa, la situada al passeig de les Lletres, número 1. La que, des que va inaugurar-se el 10 de maig del 1998 a l´edifici de l´antiga fàbrica Torredemer, va convertir-se en un referent cultural de la ciutat i en l´eix de les altres cinc biblioteques de districte que hi ha a Terrassa.

De bon matí
La jornada, però, a la BCT, ha començat molt abans. A les deu del matí, l´equipament ha obert les portes a l´espera que els usuaris comencin a ocupar, almenys una part, dels 3.425 metres quadrats de superfície útil que té la biblioteca. Estan distribuïts en tres plantes. La sala d´actes i dels petits lectors, juntament amb l´àrea de llibres infantils, són a la planta inferior. A la part superior de l´edifici hi ha les oficines i, a peu de carrer, la zona de diaris, revistes, música i cinema, a més de l´àrea general.

Creuem la porta d´entrada. A mig matí, en aquesta zona, s´hi respira molta tranquil·litat. El silenci hi domina. Hi ha pocs usuaris. La majoria tenen ja uns quants anys comptats. Com en Francisco Carrillo, que ja ha bufat setanta vegades les espelmes. "A la biblioteca, no hi vinc cada dia, però potser sí que ho faig unes tres o quatre vegades per setmana. Passejo una bona estona i quan arribo aquí llegeixo el diari –explica. Visc a Sant Pere Nord."

On ja des de les primeres hores del matí existeix un pèl més de moviment és a l´espai principal de la BCT, anomenat àrea general, on trobem la major part dels llibres que hi ha al recinte. Amb dades del segon trimestre de 2016, a la biblioteca hi havia 97 mil llibres de les temàtiques més diverses, per molt estrambòtiques que algunes puguin semblar. Buscant entre els atapeïts prestatges de la BCT trobarem, per exemple, títols de parapsicologia i ocultisme, d´etnografia, paleontologia i horticultura, d´ocells i de mecànica.

A més de tot aquest llegat de coneixement, l´àrea general disposa, només entrar-hi a la dreta, de taules d´estudi i treball. Falten pocs minuts perquè sigui migdia i ja estan força atapeïdes. Sobretot, d´estudiants universitaris que, amb el cap cot i els colzes a la taula, repassen els apunts amb subratlladors de color rosa, taronja o fosforescent. Silenci, si us plau, que estan concentrats.

"Vaig acabar el grau d´Infermeria el juliol passat, i ara m´estic preparant per començar l´especialització en salut mental", ens comenta la Maria Mugaburu, una jove de 22 anys que diu que a casa li és ben bé impossible estudiar perquè es distreu molt amb l´ordinador. La Maria, que viu a cinc minuts caminant de la BCT, es marca un horari d´estudi. De 10.30 a 13.30 i de 17 a 19.30, si fa no fa. "L´intento complir, cosa que no sempre passa", confessa somrient.

Però al matí d´un dia qualsevol, a la BCT, no només hi ha alumnes esperançats d´arribar al cinc (o potser al vuit, al nou o al deu, què carai!), sinó que també hi trobem usuaris que hi acudeixen per treballar. És a dir, terrassencs que fan, de la BCT, la seva oficina.

Quinze o vint anys enrere, donar amb aquest perfil d´usuari en una biblioteca era difícil de veritat. Però l´ús generalitzat d´internet ha comportat un augment de l´anomenat "teletreball". És a dir, de treballar des de casa. En Toni Gañet, un terrassenc de 46 anys que és autònom, no es resigna, però, a estar tancat entre les quatre parets del seu domicili durant tota la jornada. Així que els dilluns, i de vegades el dimarts a la tarda, se´n va a treballar a la BCT per sortir de casa (viu a prop del campus de la UPC) i canviar una mica d´aires. "Sóc consultor de responsabilitat social corporativa per a empreses. A la biblioteca tinc wifi. M´enduc l´ordinador i d´aquesta manera puc anar fent feina", diu.

Tardes intenses
Quan el ritme s´incrementa a la BCT és sobretot a partir de les cinc de la tarda. Cap a aquesta hora hi comencen a arribar estudiants i més estudiants de l´ESO i batxillerat que queden a la "bíblio" per fer els deures o preparar exàmens. Treballen entre llibres i ordinadors, amb el boli a la mà i, és clar, amb el mòbil sempre ben a prop.
La Judit Favà i la Queralt Rosset són dues d´aquestes alumnes de batxillerat. Fan primer, a la branca social, a l´Institut Montserrat Roig, que està situat just al davant de la BCT. "Aquests dies tenim els exàmens trimestrals i aquí ens podem concentrar millor", diu la Queralt. De fet, a aquesta hora, quan són quarts de set i ja és ben fosc, l´entorn de la biblioteca és replet d´alumnes de l´institut.

Mentrestant, sol, aïllat de tot plegat i davant d´un tauler d´anuncis, l´Ahmed, de 26 anys, busca algú que s´ofereixi per practicar anglès a nivell de conversa. No sembla que hagi tingut massa sort. Al tauler d´anuncis hi ha llegit que la Núria cerca una persona jubilada amb cor jove per sortir a caminar i jugar a escacs, que la Marisa lloga una habitació de matrimoni a deu minuts dels Ferrocarrils de la Generalitat i que una senyora, amb experiència i curs de planxa, s´ofereix per planxar la roba a domicili.

Ja gairebé són les vuit. Fa una hora que els nens han deixat de cantar el "Sol, solet" i la conferència sobre la diabetis és a punt d´acabar. La BCT tancarà d´aquí mitja hora. Fa fresca i vol ploure. Demà serà un altre dia. 

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook