DIARI DE TERRASSA
Història

Un líder de la Revolució Russa a Terrassa

15.10.2016 | 04:22
Al centre de la fotografia, el cònsol soviètic, Vladimir Antonov-Ovseienko, al Vapor Gran de Terrassa.

El febrer de 1937 visità la ciutat Vladimir Antonov-Ovseienko, cònsol de l'URSS a Barcelona. 

Durant la tardor de 1936 van començar a arribar a Espanya els primers vaixells procedents de l'URSS carregats d'armes i queviures per socórrer la República. En aquells moments, Franco ja feia mesos que rebia tota mena de suport dels països feixistes, gràcies al qual havia aconseguit conquerir bona part d'Andalusia, Extremadura, Castella la Manxa i es preparava per l'assalt de Madrid. Quan els primers vaixells soviètics van arribar als ports espanyols es va desfermar una gran campanya d'elogis i suport al país que havia d'ajudar la República a fer front a la insurrecció. Stalin augmentava així el seu prestigi en sectors progressistes de tot el món, clarament indignats per la passivitat dels governs francès i britànic davant el conflicte espanyol. Tothom sabia que a l'URSS s'havia reprimit qualsevol tipus de dissidència, però el fet d'ajudar la República, abandonada per les potències "democràtiques" europees, va fer oblidar, per un temps, la cara més fosca del país dels soviets. De fet, quan l'octubre de 1936 arribà a Barcelona el vaixell soviètic Zyrianin, els anarquistes de la FAI cridaren "Visca l'URSS!". Un fet molt curiós, car els anarquistes russos havien estat durament reprimits els anys posteriors a la revolució.

Entusiasme
A Terrassa, aquest entusiasme també es féu sentir. Es projectaren pel·licules soviètiques, l'Ajuntament de Terrassa impulsar uns cursos de rus per a la població i també és creà una secció local de l'Associació d'Amics de la Unió Soviètica que organitzava tota mena d'activitats (exposicions, mítings, conferències) per tal d'acostar la població de Terrassa al país que ajudava a la República.

Però quan la fervor prosoviètica es va veure més escenificada va ser el 24 de febrer de 1937, quan visità la ciutat Vladimir Antonov-Ovseienko, cònsol de l'URSS a Barcelona des de l'agost de 1936. El diplomàtic rus no era un personatge de segona o tercera fila, ans al contrari. El govern soviètic havia escollit per representar l'URSS a Catalunya ni més ni menys que un dels herois de la Revolució d'Octubre: el comandant de la columna de la Guàrdia Roja que el 1917 assaltà el Palau d'Hivern a Petrograd. Després de Lenin i Trotski, era el tercer home de la revolució i havia ocupat càrrecs de gran importància, com la vicepresidència del Consell de Comissaris del Poble. Ara, vint anys després, l'heroi revolucionari havia après català i s'havia integrat plenament en la política catalana, mantenia una molt bona relació amb Lluís Companys i, fins hi tot, amb els anarquistes de la CNT.

Expectació
El vespre del dia 23 de febrer, Ràdio Terrassa va anunciar que l'endemà visitaria la ciutat Antonov-Ovseienko. La notícia va despertar un gran interès i entusiasme entre la població, i una gran quantitat de ciutadans es concentraren davant al Raval Fermí Galán (Raval de Montserrat). Cap a dos quarts de tres de la tarda, sortí amb cotxes des de l'Ajuntament l'alcalde Jaume Figueres, d'Esquerra Republicana, acompanyat de Miquel Domingo i Ferran Serra, de la UGT, Lluís Sarlé del POUM, membres de la policia i de l'Exèrcit Popular i periodistes de la premsa local, en direcció a les Fonts per anar a rebre l'hoste d'honor. El cònsol arribà amb la seva companya i el secretari de l'ambaixada, Stragov. Després de les primeres presentacions, tota la comitiva partí en direcció a l'Ajuntament, on una gran multitud els esperava entre pancartes i aplaudiments. El cònsol sortí al balcó de l'Ajuntament per saludar el poble de Terrassa i deixà anar el crit "Visca Catalunya, Visca l'Espanya Republicana!". Els concentrats respongueren amb visques a l'URSS.

Després, es feu la rebuda oficial al saló d'actes de l'Ajuntament. Hi foren presents els regidors Miquel Palet i Jaume Bañeres, per l'Esquerra Republicana; Facund Marchirant, Gregori Andreu i Francesc Sàbat, per la CNT; Salvador Forns i Lluís Sarlé, pel POUM; Ferran Serra i Miquel Domingo, per la UGT; Emili Garriga per Acció Catalana i Josep Pujolà i Lluís Coma per la Unió de Rabassaires. També hi assistiren el personal del Consell Municipal, representants de totes les forces d'ordre públic, entitats culturals i nombrosos militants d'ERC, CNT, PSUC, Unió de Rabassaires, POUM, Acció Catalana i de la Casa del Poble de Sant Pere

Seguidament, pujaren a llurs cotxes i feren una visita per la ciutat. En primer lloc, visitaren les Esglésies de Sant Pere, convertides en museu durant la guerra. Seguidament, van visitar les principals indústries de la ciutat: Vapor Gran, Anònima, Jover i Cia, i Sala i Badrinas.

A totes les fàbriques els treballadors estrenyien la mà al cònsol i li demostraven d'una manera palesa l'agraïment que sentien cap al poble de l'URSS per l'ajut que aquest proporcionava a la República. També li feren obsequis, en la seva majoria grans ramells de flors, però també caixes de bombons i tabac. El Grup Femení d'Esquerra Republicana entregà a la companya del cònsol una caixa de bombons com a obsequi en nom del partit. Ja al vespre, visitaren l'edifici dels escolapis, convertit en la Caserna de l'Exèrcit Popular, on saludaren els soldats que es trobaven allà en aquells moments. També anaren a l'Escola Industrial.

Raval ple
Finalment, la comitiva es dirigí de nou a l'Ajuntament. El Raval estava ple de gom a gom i, després d'obrir-se pas entre la multitud, el cònsol saludà de nou el poble de Terrassa. Amb el puny alçat exclamà: "Visca Catalunya! Visca la Victòria! Mori el feixisme! Treballadors de Terrassa, moltes gràcies. A reveure, companys!". A l'interior de l'Ajuntament tingué lloc un petit àpat per acomiadar els soviètics. El cònsol brindà per la República, Catalunya, la llibertat i la derrota del feixisme. El batlle va agrair en nom de la ciutat l'ajut del poble soviètic i brindà per una millor relació entre l'URSS i Catalunya. Ovseienko s'aixecà i donà les gràcies. Finalment, acomiadaren els hostes d'honor que emprengueren el camí cap a Barcelona. Segons les cròniques del dia següent, va caldre un altre cotxe per tal de transportar les flors amb les quals els obrers de les diferents fàbriques de Terrassa els ofrenaren.

L'autor és historiador i membre del Centre d'Estudis Històrics de Terrassa

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook