Gent DT / Gastronomia

El còctel de gambes dels anys 70

02.10.2016 | 04:00
El còctel de gambes dels anys 70
El còctel de gambes dels anys 70

L?enciam ben trinxadet, la llimona, el cogombre, la carn de cranc (opcional), la salsa rosa o de maonesa i..., l?ingredient estrella: les gambes. La combinació perfecta per aconseguir la recepta estrella dels anys 70. El còctel de marisc o de gambes, un plat molt lligat a les cerimònies i inevitable als banquets nupcials ha perdut el protagonisme de dècades passades. Als àpats festius se servia en unes inconfusibles copes treballades de vidre que també es regalaven moltes famílies com a present per als nuvis.

Una altra forma de servir-les era en copes especials amb un fons doble que a la base contenien gel trinxat per tal de conservar fresc el marisc i la seva deliciosa combinació.

Què se n?ha fet d?aquell plat estrella? Per què ha estat destronat de les cartes gastronòmiques més selectes? Es pregunten els experts. De fet, aquesta recepta tampoc s?ha merescut ser la protagonista de molts llibres de cuina. Una de les obres on apareix és a ?1080 recetas de cocina? de Simone Ortega (1972). L?autora escampa les gambes amb ou dur ratllat, no utilitza la clàssica salsa rosa sinó maonesa amb tomàquet i conyac, elaborada de manera casolana.

El popular còctel de marisc va ser una invenció dels cuiners nord-americans, que va sorgir per donar sortida a l?excedent de marisc a les costes de Florida i Califòrnia i per donar més vida a aquest plat, en aquell temps massa avorrit. Aquest enginy de la cuina internacional es va expandir a finals dels 60 per tot el món. Va ser cap als anys 70 i 80 quan va arribar a Espanya i va envair tots els restaurants amb menús festius. Era un primer plat obligat a totes les cartes selectes.

Les gambes cuites i decorades amb maonesa agraden a tothom, no hi ha dubte. Però l?encert clau per aconseguir conquerir els paladars més exigents és la qualitat de l?ingredient estrella. Els grans xefs recorden que no és el mateix omplir la copa amb unes gambes congelades i insípides que amb unes gambes de Palamós, vermelles, o uns llagostins de costa. Novament, la qualitat del producte té molt a dir en l?èxit i acceptació d?un plat per part dels comensals.

La caiguda d?una estrella
Però el seu ocàs arribaria en els anys 90, quan els comensals distingits van començar a considerar que l?exòtica delícia s?havia tornat massa popular per a les seves distingides taules i els restaurants elegants la van excloure discretament de les seves cartes. Els restaurants a seques els van imitar i així, d?una forma tan injusta, va desaparèixer aquest plat de la restauració professional com si hagués estat condemnat a la mort.

No va passar el mateix amb les cuines domèstiques que es van resistir a renunciar a una recepta tan senzilla i fàcil de preparar i, al mateix temps, saludable, nutritiva i gens calòrica.

Per nostàlgia es conserva en algunes taules i també restaurants familiars. La raó és que, modes a part, segueix sent un plat riquíssim encara que ja ens haguem acostumat als colors i sabors que tant impactaven als anys 70. Una altra cosa és quina utilitat es dóna avui dia a aquelles copes de còctel que fan més nosa que servei als armaris de la vaixella.

D?aquell exquisit i exòtic primer plat se n?han fet una dotzena de versions amb pinya en almívar, albocat, tomàquets ?xerry?, cogombre, api, margallons, salsa Worcester, Tabasc, mostassa... Només faltaria engegar la campanya: ?Salvem el còctel de gambes!? .

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook