Gent DT / Converses

Carles Lázaro: "Avui, l'alumne ha de crear coneixement"

25.09.2016 | 04:00
Carles Lázaro: "Avui, l'alumne ha de crear coneixement"
Carles Lázaro: "Avui, l'alumne ha de crear coneixement"

Carlos Lázaro va néixer l’any 1959 a Barcelona però ha passat gran part de la seva vida a Terrassa. Quan treballava a Sabadell, es va enamorar d’una mestra egarenca i l’any 1985, quan es van casar, va venir a viure a la ciutat. Lázaro és un dels directors d’escola més veterans del municipi. Des del 1996 ocupa la direcció del CEIP Salvador Vinyals i Galí.

Quan va descobrir que es volia dedicar a l’ensenyament?
Des dels 18 anys, feia de monitor d’esplai a Barcelona. Sempre m’he sentit atret pel món de l’educació, de la formació. Tenia feina a la banca però vaig decidir estudiar Magisteri i, quan vaig aconseguir el títol, de seguida vaig començar de mestre interí a Sabadell.

Quines assignatures imparteix?
Sóc diplomat en Pedagogia Terapèutica i com a mestre he estat sempre en aules d’educació especial, treballant amb infants amb dificultats d’aprenentatge. Tot i això, fa molts anys que em dedico a la gestió de centres educatius. Durant 8 anys vaig ser director del col·legi Pau Vila i ara porto 20 anys al CEIP Salvador Vinyals i Galí. Crec que sóc el director d’escola més antic de Terrassa.

Li agrada?
Molt. Has de decidir, tens responsabilitats, has de gestionar personal, planificar objectius, avaluar resultats... Té les seves dificultats però jo ja hi porto uns quants anys i si continues com a director és perquè tens una certa vocació per la gestió; si no, no aguantes la pressió.

Com és la feina del director d’una escola pública de Terrassa?
No és fàcil. Has d’administrar mit-jans, que no són massa, personal... Ets el representant de l’administració a l’entorn i ara no és com abans, que els centres tancaven les portes a les sis de la tarda, sinó que continuen funcionant amb activitats extraescolars. També hi ha tot el tema del menjador escolar. A més, has d’establir relacions amb l’entorn i vendre les bondats del teu centre.

Com afecta la situació econòmica de les famílies a l’educació dels infants?
Qualsevol família té les màximes aspiracions per als seus fills però, davant de dificultats econòmiques, la prioritat és el menjar, la llum, l’aigua... Si a l’escola hi ha una barrera que impedeix que l’alumne pugui evolucionar d’acord amb les seves aptituds, el condiciona per a tota la vida. Això és responsabilitat tant del director del centre com de la societat, que ha de posar els mitjans perquè qualsevol nen, independentment del seu lloc de naixement i de la seva situació econòmica, pugui treure’s aquesta motxilla de pobresa i arribar fins a on pugui d’acord amb les seves capacitats.

Quins reptes ha hagut d’afrontar el centre que vostè dirigeix al llarg de la seva història?
Com en molts altres centres, els reptes d’aquesta escola han estat normalitzar la llengua catalana, afavorint els processos d’immersió, integrar alumnes d’educació especial i integrar l’alumnat estranger perquè al final de la seva escolaritat tingui els mateixos coneixements i competències que un alumne d’aquí. A més, hem hagut d’anar canviant de la pissarra de guix a la digital.

Quin és el model d’educació que defensa el CEIP Salvador Vinyals?
En aquesta escola treballem amb un model d’aprenentatge actiu, lligat a la noves tecnologies i adaptat als diversos ritmes d’aprenentatge dels alumnes. Avui, l’escola no es pot limitar a transmetre coneixements memorístics, sinó que ha d’afavorir un aprenentatge del qual l’alumne sigui partícip.

Com ha canviat el món de l’ensenyament des que vostè va començar com a mestre fins ara?
Aleshores es tractava de pair coneixements i transmetre’ls als alumnes. Ara has de tenir en compte aquest nou concepte d’aprenentatge, els diversos ritmes dels alumnes i fer-ho tot molt motivador. No té res a veure una classe de Ciències Naturals amb una pissarra digital que una classe amb un llibre amb quatre fotos. L’alumne ha vist quaranta vegades un elefant i el professor ha d’anar més enllà d’ensenyar què és un elefant, ha de fer participar l’infant a crear coneixement i ensenyar-li com trobar i gestionar informació.

Com s’han d’introduir les noves tecnologies a l’escola?
Lligades a les activitats, a un programa i a una planificació. Pel fet de tenir una pissarra digital i ordinadors, no es pot fer una pluja d’imatges o de coneixement sense control. Molts mestres venim d’una formació analògica i hem de canviar el xip a digital. En poc temps hi ha hagut molts canvis i el mestre els ha de pair. D’altra banda, l’ensenyament ha de ser més interdisciplinar, totes les assignatures estan molt lligades i s’ha de treballar més per projectes ja que el cervell de l’alumne no parcialitza segons quines assignatures.

Com valora el nivell de l’ensenyament a Espanya?
Sempre es diu que falta inversió i és veritat. En el moment en què hi ha fracàs escolar, alguna cosa falla i a Espanya aquest índex està una mica alt. Si hi ha fracàs escolar, si hi ha alumnes que abandonen l’ESO, el sistema és millorable. Amb més diners es pot millorar però també hi ha d’haver una millor formació dels mestres. Per tenir una bona educació has de tenir bons professors.

Quines són les claus per ser un bon mestre?
Cal tenir una certa vocació per l’ensenyament i motivació. En aquesta professió no pots aguantar 35 anys si no t’agrada. Has de tenir ganes de participar en l’aprenentatge dels alumnes, tenir un cert lideratge en aquest aprenentatge i crear confiança en els alumnes. A més, has de tenir molta psicologia i pedagogia, recursos, capacitat de treballar en equip i formar-te continuament. 

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook