Gent DT / Reportatge

Religiosos. Profunda vocació

18.09.2016 | 04:00
Religiosos. Profunda vocació
Religiosos. Profunda vocació

No és un secret que l´Església catòlica fa temps que viu una profunda crisi. Les causes d´aquesta possiblement siguin estructurals i es relacionen en bona mesura amb l´actitud que aquesta pren enfront de la modernitat. A mitjan segle XIX, el papa Pius IX va optar per rebutjar el món modern, racionalisme i llibertats individuals incloses. Es va oposar, a més, a la separació entre l´Església i l´Estat.

Un segle després, Joan XXIII, per mitjà del Concili Vaticà II, optava per l´"aggiornamento", tot anhelant que l´Església s´actualitzés per respondre a les demandes i reptes de la modernitat. Però, lluny de resoldre´s, les tensions es van aguditzar. Una problemàtica que arriba al dia d´avui, on el conservadorisme encara pesa molt sobre la institució tot i que de tant en tant s´alcin algunes veus més progressistes que reclamen reformes i celebren l´ecumenisme i les llibertats laiques. Els més liberals s´inclinen per acceptar la participació de la dona en el sacerdoci, l´abolició del celibat i la revisió de les posicions de l´Església sobre la sexualitat, la reproducció i la família.

"La tradició de l´Església és prou coneguda. Però, davant d´una persona que es planteja el drama de l´avortament o que viu l´homosexualitat, cal tenir present el que ha dit el papa Francesc: ´Una persona que viu aquesta condició, però que té bona voluntat, que busca Déu, qui som nosaltres per judicar-la?´", explica Anton Gordillo, monjo benedictí de Montserrat. Per la seva banda, Litus Ballbè, capellà de 31 anys, afirma que: "Són temes que cal tractar amb molta delicadesa. Però és cert que hi ha certs aspectes que cal tenir clars. La religió cristiana es basa en unes premisses que han estat estudiades i documentades. Per tant, si no estem a favor de l´avortament, és perquè creiem que des del moment de la fecundació ja hi ha vida. I no ho creiem perquè un dia algú es va inspirar i ho va decidir així, sinó perquè són coses molt estudiades i fonamentades".

Crisi de vocacions
La crisi que afecta l´Església afecta també a l´hora d´estendre la fe. "Falten cristians. Però ser cristià no és una cosa de majories, sinó de creure i viure el missatge central de Jesucrist: estimar Déu i els altres com a un mateix. Estimar Déu, estimar els altres, tenir confiança en Déu. Aquest és el veritable camí per canviar el món", assevera Anton Gordillo.

Per al mossèn de Sant Cugat Carles Cahuana, es pot aconseguir "sent fidels a l´Evangeli i a la vida de Jesús, presentant clarament la proposta de la vida cristiana".

Per a Litus Ballbè, el que faria falta per aconseguir apropar els joves a l´Església seria que "ens veiessin com a persones normals. Que no estem per sobre de res ni de ningú. I també és molt important predicar amb l´exemple".

En aquest sentit, Gordillo afegeix que cal "fomentar els valors de sempre: la solidaritat, l´amor, la responsabilitat, la vetlla pel bé comú o l´estar atent a les necessitats dels més febles".

Qüestió generacional
I, si falten joves cristians, per pura matemàtica falten joves capellans. La mitjana d´edat dels capellans catalans cada cop és més alta (68 anys), igual que la dels terrassencs, que se situa als 58 anys, segons explica el mossèn Carles Cahuana. I els joves que s´ordenen són pocs. Aquesta és una qüestió que cal solventar, ja que el mateix mossèn Cahuana afirma que "la necessitat de capellans és sempre constant, ja que l´Església no pot deixar d´anunciar l´Evangeli, i aquest anunci es concreta en l´atenció a les persones, a les famílies, als més febles, a la pròpia societat...".

Per això cal buscar algun rememi. Una solució que per al monjo benedictí Anton Gordillo passa per "ser el que som: viure plenament i amb alegria el fet de ser cristians. Estimar Déu i els altres. Amb això i amb l´ajuda de Déu n´hi ha prou. Estimar no és fàcil, perquè a vegades comporta fer coses que no ens agraden".

Per la seva banda, mossèn Cahuana creu que "és molt important fomentar la vida cristiana entre els infants i els joves. Enfortir la fe, la vida sagramental i espiritual i, sobretot, una vida coherent i d´acord amb els valors de l´Evangeli. Dit d´una altra manera, créixer en el seguiment de Jesús. És aleshores quan es possibilita la creació d´un espai per plantejar la vocació sacerdotal". 

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook