Gent DT / Converses

Marc Riera: "Doctor Prats és medicina per a mi"

06.09.2016 | 04:20
Marc Riera, lartífex de Doctor Prats.
Marc Riera, lartífex de Doctor Prats.

Malalt de música. Després d´estar sense música durant dos anys, en Marc Riera (Terrassa, 1983) va adonar-se que necessitava l´adrenalina dels escenaris per sobreviure. Així que va crear Doctor Prats, un grup egarenc de "festa fusió" (combina estils com el pop, la rumba, la cúmbia, l´electroswing, el reggae-dub o el balkan), que despunta amb força dins el panorama musical català.

Quin estiu de no parar de fer concerts! Encara li queden forces?
Jo i els altres membres del grup estem bastant cansats, és veritat. Però també molt contents de com ens van les coses. Des del maig fins al proper desembre haurem fet un mínim de 63 concerts. I en festivals importants. Dijous mateix vam ser a l´Acústica de Figueres; venim del festival Bioritme; hem tocat a les festes de Gràcia; serem a la Mercè... En dos anys hem tret dos discos. És una bogeria.

Quin és el secret perquè Doctor Prats tingui tant ganxo?
Que fem música per passar-nos-ho bé. De fet, la nostra idea inicial era muntar un grup online, que només estigués present a les xarxes socials i en vídeo. Jo tinc una productora i volia així enllaçar la música amb el vídeo, la fotografia; amb disciplines artístiques que cada vegada són més importants per als grups arran de tot el que representa internet. Però, de seguida que Doctor Prats va néixer a la xarxa, dues empreses de management ens van voler contractar. I hem acabat sent una banda tradicional que actua en directe. Això sí, ens vam marcar una premissa.

Ah sí? Quina?
Doncs que ens vam dir, a nosaltres mateixos, que els concerts els faríem, sobretot, per passar-nos-ho bé. I això acaba comportant que el públic també s´ho passi bé. Ara estem vivint experiències que no havíem viscut mai.

Digui-me´n una.
Doncs, per exemple, anar a tocar a un poble que està a cinquanta quilòmetres de Terrassa i que de sobte la plaça s´ompli de públic, tu posis el micro enfocat cap a la gent i cantin les teves cançons. Pensava que això només li podia passar a l´Springsteen! Aquesta gran acollida, a la majoria dels membres de Doctor Prats, i a vostè mateix, els arriba quan han passat ja la trentena d´anys.

Ho viurien molt diferent si en tinguessin 20?
De vegades parlem d´aquest tema amb els nois de la banda. Jo crec que a aquestes alçades tenim una perspectiva totalment diferent, més madura, del que ens està passant, que si fóssim més joves. A més acumulem l´experiència d´haver tocat abans amb altres grups.

Per què, des de quan li va picar el cuc de la música?
Que jo recordi va ser quan devia tenir uns 15 anys i vaig anar al concert de Festa Major que va fer Jarabe de Palo al parc dels Catalans. Hi vaig ser amb un amic i ens vam quedar totalment bojos amb aquell grup. Vaig dir: "Ei, jo vull tocar els temes d´aquesta gent". Així que em vaig comprar una guitarra a Casa Farràs i m´hi vaig posar.

I d´aquí què va venir després?
Doncs vam muntar un grup que es deia Hemisferi Centre. Més tard vaig tocar amb algunes bandes de Barcelona, vaig passar pel Taller de Músics, també a Barcelona, fins que ja vaig entrar a Kayo Malayo, el grup de Terrassa on vaig passar cinc estius. Allà vaig aprendre de debò aquest ofici. Després vaig fer una aturada. Quan vam impulsar Doctor Prats feia dos anys que estava allunyat de la música.

Ara per ara, què representa el grup per a vostè?
Doctor Prats és una mena de medecina per a mi. És el remei que he trobat després d´haver estat un parell d´anys fora de la música i de veure que realment no puc sobreviure sense ella.

Més enllà de la música, quina és la seva formació?
Jo he fet una mica de tot. Vaig estudiar Màrqueting, també Ciències Empresarials, encara que no vaig acabar aquests estudis. I, finalment, Audiovisuals. D´aquí ve que amb dos companys tinguem una productora, que es diu el Cocu, i amb què hem guanyat dues vegades el concurs internacional d´espots Mofilm. Vam anar a Chicago a recollir-ne el premi. Durant una època també vaig tenir un bar. Deu tenir amics que amb la seva edat, 33 anys, han acabat treballant en feines que no els agraden gens.

Per com parla, no sembla que sigui el seu cas. El secret?
Jo sempre havia tingut moltes inquietuds, però també un problema. Era que iniciava les coses però no les acabava. Penso que tot em va començar a anar molt millor quan amb 23 o 24 anys vaig pensar que, en tots aquells projectes en què m´embarqués, havia de donar-ho tot per tal d´enllestir-los. I seria igual si em passava treballant un fotimer d´hores al dia. Ara la vida m´està anant molt bé.

Tant que el tercer disc de Doctor Prats arribarà sí o sí, oi?
Arribarà, però volem que aquest segon àlbum, "Aham Sigah", que hem publicat el 2016, tingui una vida de dos anys. Llavors ja farem un disc nou, que sigui diferent als altres. Cal experimentar.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook