Gent DT / Reportatge

L'esport, una eina per combatre el càncer

30.08.2016 | 04:21
L'esport, una eina per combatre el càncer
L'esport, una eina per combatre el càncer

Segons la Societat Americana del Càncer (ACS) actualment existeixen més de 200 tipus de malalties diferents que es classifiquen com a càncer. El denominador comú entre totes elles és que totes comencen com a cèl·lules anormals que creixen fora de control en alguna part de l´organisme. Una malaltia cada cop més comuna i que a més no para de créixer. Segons les dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, els afectats de càncer hauran augmentat en 10 anys. Així, tal i com afirma la cap d´Oncologia del Consorci Sanitari de Terrassa (CST), la doctora Àngels Arcusa, si bé els homes diagnosticats de càncer l´any 2010 eren uns 21.500, el 2020 en seran 26.000 (arrodonint). En el cas de les dones, es passarà de les 15.000 a les 18.000. Això significa un augment del 22,5 i el 24,5 per cent, respectivament. Per això és molt important plantejar una estratègia que combini tots els possibles nivells d´intervenció, des de la prevenció fins al tractament i la pal·liació, tenint present que cal seguir promovent la recerca.
En aquest sentit, el Departament de Salut de la Generalitat indica que els factors de risc més coneguts són el tabac, el consum excessiu d´alcohol, el sobrepès i l´obesitat. "Així, un factor preventiu important que té un rol clau en la prevenció del càncer és l´exercici físic moderat", afirma el Pla contra el Càncer a Catalunya 2015-2020. En la mateixa línia s´expressa la metgessa especialista en medicina de l´esport del CST, Montse Bellver, qui afirma que "hi ha evidència científica contundent que la pràctica d´exercici físic prevé el càncer de còlon i probablement el de mama i d´endometri".

Com es pot afirmar això?
En realitat, els científics no saben per què l´exercici prevé el càncer i per què hi ha diferència de resultats entre uns tipus i uns altres. Però se sap, per exemple, que l´activitat esportiva ajuda el còlon, doncs es regularitza la seva funció i els carcinomes tenen menys possibilitats de romandre en l´organisme. Els exercicis físics també redueixen l´excés de producció d´hormones sexuals, el que pot afavorir els mecanismes de formació de càncer de pròstata i de mama. Altres consideren que les inhalacions que produeix una exercitació intensa allunyen els carcinomes dels pulmons o que les alteracions en la manera que un organisme fa anar la insulina i el creixement cel·lular poden reduir les possibilitats que es produeixi un tumor.
La doctora Bellver, també metgessa adjunta de la Unitat Assistencial i Preventiva de l´Esport CAR Sant Cugat, coincideix: "L´exercici pot modular la secreció hormonal, augmentar la funció immune i reduir l´estrès oxidatiu i ha estat postulat com a mecanisme protector de certs tipus de càncer, com el de còlon". I afegeix: "La pràctica d´activitat física aeròbica d´intensitat moderada disminueix els nivells de fatiga que pateixen els malalts amb càncer, augmenta la satisfacció amb el cos, ajuda a mantenir el pes corporal, millora l´estat d´ànim, disminueix la intensitat dels efectes secundaris i millora la forma física. El treball de força muscular ajuda a reduir la debilitat i la pèrdua muscular. En definitiva, millora la qualitat de vida d´aquests pacients". No ha estat fins a la darrera dècada que l´exercici en els pacients amb càncer ha guanyat acceptació com a teràpia adjuvant (teràpia administrada després d´una teràpia primària) després del diagnòstic d´un càncer.
Això sí, l´activitat física varia en funció de l´estadi de la malaltia, del tipus de tractament i de les limitacions funcionals del pacient. Per això, cada programa s´ha d´adaptar a cada persona, "sent progressius i anant-se reajustant en funció de l´evolució de la malaltia", tal i com explica Montse Bellver. Així, per exemple, recomana exercicis de força muscular amb participació de grans grups musculars i exercicis poliarticulars, evitant els d´intensitat i força màximes. També realitzar treball ae-ròbic d´intensitat moderada (caminar, bicicleta) que ens permeti parlar. D´altra banda, també afirma que els exercicis de coordinació permeten minimitzar l´efecte de tractaments de quimioteràpia com poden ser les parestèsies en extremitats.

Lluitar contra el càncer
"Em va costar entendre com, sent una persona tan saludable, que sempre havia fet esport i mantingut uns hàbits de vida saludables, tenia càncer." Així explica Mercè Fabon com se sentia quan el metge li va diagnosticar un càncer de mama. "No obstant això, era un tumor petit, en un lloc poc perillós i me´l van poder extirpar ràpidament", explica. Ara, un cop superat –tot i que encara en tractament–, segueix fent molt esport i afirma que l´ajuda molt, com ho ha fet sempre. "Tota la vida he estat una persona molt esportista. I ara continuo sent-ho. Faig esport cada dia i la veritat és que m´ajuda i m´ha ajudat. Crec que és essencial per a la salut", afirma.
El mateix opinen Marta Molina (amb càncer de mama) i Sergio Matías (càncer renal), també malalts de càncer que troben en l´esport, sobretot, una manera d´evadir-se i passar-s´ho bé. També afirmen que fer esport és saludable, però que ells el practiquen sobretot perquè els agrada. Això sí, ambdós afirmen que els ha ajudat a l´hora d´afrontar la malaltia.
Tots tres, coincidint amb els experts, recomanen als malalts de càncer fer esport en el mesura del possible, ja que afirmen que, a part de ser bo per a l´organisme, ajuda a evadir-se i renovar energia. 

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Noticias relacionadas