Quico Germain, responsable de l´oenagé Petits Detalls

"L'educació és el motor per canviar el món

24.07.2016 | 04:00
"L'educació és el motor per canviar el món
"L'educació és el motor per canviar el món

Té 21 anys i viu ben bé a cavall entre Matadepera i Uganda, on viu durant deu mesos per fer realitat els projectes de l’oenagé Petits Detalls. Va començar a fer voluntariat als 14 anys a països del Tercer Món i als 19 va deixar els estudis d’Administració i Direcció d’Empreses per marxar a Tanzània. Dos anys després, aquest jove cooperant ha descobert que “ajudar els altres dóna sentit a la meva vida”.

Com s’explica que un jove de 21 anys ho deixi tot per venir a viure a Uganda?
Als 14 anys, als estius, feia voluntariat a països subdesenvolupats i he estat, entre d’altres, a Egipte i Palestina. Els meus pares em van animar a fer-ho i em van inculcar, des de ben petit, una filosofia de vida molt encarada a ajudar els altres. En tornava encantat perquè creia que m’agradava molt fer aquesta tasca, però amb el temps m’he adonat que fer-ho dóna sentit a la meva vida. Quan vaig deixar la universitat, havent acabat segon de carrera d’Administració i Direcció d’Empreses, vaig agafar un bitllet només d’anada a Tanzània amb la mateixa idea: fer un voluntariat durant un any i tornar a Barcelona. No pensava que m’hi quedaria, tot i que ho havia somiat més d’un cop.

Què li va fer canviar d’idea?
El 31 de desembre de 2014, un amic em va portar a visitar un orfenat d’Uganda. Darrere d’aquella porta, m’hi esperava la resta de la meva vida perquè el que em vaig trobar em va canviar per sempre: quaranta nens vivint en unes condicions infrahumanes. Menjaven només un cop al dia, si podien. No anaven a l’escola. No podien rebre atenció mèdica. Havien de caminar sis hores diàries per anar a buscar aigua, no tenien llum a la casa en runes on vivien i dormien quatre nens a cada llit i alguns d’ells, a terra. Era devastador. Mai he plorat tant com el dia que marxava d’allà per primer cop, sense saber que es convertirien en la meva família. Jo acabava de complir, feia dues setmanes, 20 anys.

I no va dubtar a quedar-s’hi.
No podia ni volia quedar-me de braços creuats. Vaig enviar un missatge a la meva família i la meva resposta a tothom va ser: “No patiu que, el dia que em deixi de fer mal veure gent viure en aquestes condicions, torno”. I ara continuo pensant el mateix. Llavors vaig crear Petits Detalls, i vaig fer una publicació a Facebook amb l’objectiu de comprar llits als nens. En pocs dies vaig aconseguir comprar llits, matalassos i mosquiteres a quaranta orfes que no en tenien. Però vaig pensar que, tot i tenir això, es quedarien sense anar a l’escola. Aquell mateix dia vaig decidir quedar-me i agafar un compromís de per vida amb ells. El primer que vàrem fer va ser portar els nens a l’escola. L’educació com a motor del canvi. Quan tornaven feien els deures sota la llum del meu mòbil. Aquella època em va ensenyar moltíssim. I vaig aprendre que ser pobre és no poder triar. Aquí rau la importància de l’educació, et dóna llibertat per escollir.

Ha canviat molt la vida de l’orfenat en aquest any i mig?
Molt. Ells són la meva família i viuen en unes condicions molt bones comparades amb les de la resta de la població ugandesa. Tenen les millors escoles, una casa nova, professors de reforç, accés a sanitat privada, una dieta equilibrada per combatre la malnutrició i, sobretot, una família que els estima.

Ajudar aquests nens és l’objectiu prioritari de Petits Detalls?
Seguim ajudant els quaranta nens que ens vam trobar (n’hi ha quatre amb sida i una, amb leucèmia), i tenim també un projecte de desenvolupament d’escoles locals, amb què ajudem de manera directa 800 alumnes. El projecte inclou programes encarats a l’educació, la sanitat i la seguretat alimentària. També organitzem, i hem començat aquest any, camps de salut mòbils per facilitar l’accés a la salut de la gent a les zones rurals. A mi, personalment, m’emociona moltíssim veure com ha crescut el que, fa tan sols un any i mig, era només el meu somni.

I tot en només un any i mig...
Sí, n’estic molt content. A més, nosaltres només contractem ugandesos per coordinar els projectes ja que, d’aquesta manera, els fem protagonistes del seu desenvolupament. A Espanya, tothom qui treballa per a Petits Detalls ho fa de manera voluntària. Personalment, el projecte que més m’agrada per recaptar fons és un que fem amb escoles espanyoles. El principal objectiu que tenim és conscienciar els alumnes catalans, alhora que els fem veure que cada petit detall compta. És l’educació a Espanya per millorar l’educació a Uganda. 

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook