Gent DT / Reportatge

Solteres: el món sense la mitja taronja

20.07.2016 | 04:21
Solteres: el món sense la mitja taronja
Solteres: el món sense la mitja taronja

Ets jove, estàs bé i encara no has trobat la teva mitja taronja? Aquesta pregunta, carregada de prejudicis, li va fer fa pocs dies una dona quan es va retrobar per sorpresa amb una antiga amiga de la infància. Les dones sense parella encara han d’aguantar els mateixos comentaris de fa quatre dècades com: “Se’t covarà l’arròs” o “et quedaràs per vestir sants”. És la demostració que la solteria femenina encara arrossega una mala imatge per a una part de la societat que fa veure que ha canviat.

Tot i ser vista amb estranyesa, és una condició, un estil de vida que moltes dones urbanes reivindiquen, sense complexos. “Cada dona té dret a triar com viure la seva vida, amb o sense parella. Sembla que la gent no entengui que una soltera pugui tenir una vida satisfactòria.” Aquestes afirmacions pertanyen a l’escriptora nord-americana Kate Bolick, que ha fet virals les seves reflexions sobre les dones singles. Amb el seu llibre “Solterona, la construcción de una vida propia” (Ed. Malpasso), tot un fenomen editorial als EUA, està desmuntant la creença de la infelicitat de les solteres.

El nombre creixent de dones que opten per viure soles és un símptoma que alguna cosa està canviant. A Terrassa, les estadístiques indiquen que hi ha un total de 11.490 llars unipersonals amb dones.
El llibre de Kate Bolick, que acaba d’arribar a Espanya i del qual tothom parla, ens ha animat a reflexionar sobre la solteria amb quatre dones terrassenques, una d’elles preservant la seva identitat amb pseudònim. Una cinquena, jove i ben situada, va descartar participar per la incomoditat que li representava parlar del tema. El temor a què diran en els cercles més propers encara és un estigma que marca la vida d’algunes dones soles. Tot i haver d’aguantar comentaris despectius, aquestes dones aprofiten amb satisfacció la seva manera de viure.

Abans una dona solterona era una persona obsessionada amb el matrimoni. “Avui dia, una dona que no té parella s’associa molt més que abans amb una persona que busca llibertat”, comenta Sílvia Díez, periodista i terapeuta Gestalt i coautora amb la psicòloga Araceli Gutiérrez del llibre “A solas, la aventura de vivir” (Ed. Luciérnaga). “La mirada cap a la do-na soltera ha variat, ja no és tan masclista. De fet, abans es parlava més del ‘solter d’or’ en el cas dels homes i de ‘solterona’, en el de les dones”, afegeix Sílvia Díez.

Elisa Bassiner, una ceramista terrassenca ja jubilada que viu sola des del 2002, reflexiona que “ha canviat l’actitud de la gent o com a mínim fa veure que troba bé la solteria femenina. Però no sé fins a quin punt està assumit del tot”. L’Elisa es va trobar dins el món dels singles “perquè la vida, quan passa, la segueixo” i no perquè sigui una soltera convençuda. “Visc sola, molt bé i tranquil·la, però no tot juga a favor teu, sobretot quan era autònoma i havia d’assumir totes les despeses. Per sort ara ja estic jubilada”, afegeix.

A partir dels 30 anys
L’adolescència i la joventut són etapes per somiar amb el príncep blau i en un casament de pel·lícula. Però a mesura que passen els anys, a partir dels 30 i tants, les dones madures comencen a interessar-se més per altres coses de la vida que no sigui el matrimoni.

Sovint es pensa que les dones que viuen soles (siguin solteres, separades, vídues o amb parella a distància) són persones avorrides, inestables i immadures. Però, com retrata la periodista i terapeuta Sílvia Díez, són dones felices, segures de si mateixes, amb autoestima, amics i reptes de realització personal. Són amants de l’aventura, els viatges, les noves tecnologies, la moda i el bon menjar.

De vegades una decepció amorosa condueix cap a la vida independent de la parella. “Ara tant homes com dones som més individualistes i egoistes, aguantem molt menys el fracàs d’unes relacions i decidim no tornar a optar per un projecte en comú”, descriu la terapeuta Sílvia Díez.

“S’ha de desestimar la idea que si no trobes parella no seràs feliç”, insisteix l’escriptora Kate Bolick, defensora d’aquest estil de vida a què s’apunten cada cop més dones emancipades.

Beneficis per a la salut?
La ciència també ha estudiat més d’una vegada l’impacte que té en la salut de les dones tenir una convivència de parella complicada. Un estudi realitzat per la Universitat de Buffalo, a Nova York, confirma que “és millor estar sol que mal acompanyat”. Una relació que ens faci infeliços pot tenir un profund impacte sobre la salut, diuen els metges de la Fundació Espanyola del Cor. L’altra cara de la moneda és el benestar que aporta tenir una bona relació de parella. Cadascú és lliure de triar.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook