Tània Estapé: "La maduresa no és un defecte"

26.06.2016 | 04:00
Tània Estapé és doctora en psicologia clínica i psicooncòloga
Tània Estapé és doctora en psicologia clínica i psicooncòloga

Tània Estapé és doctora en psicologia clínica i psicooncòloga. Nascuda el 14 de gener de 1965, Tània Estapé és psicòloga de FEFOC, Fundació Privada Jordi Éstapé, dedicada a la lluita contra el càncer.
Com va celebrar els 50?
Molt senzillament, amb família, un dinar una mica més bo i regals una mica més valuosos. Uns amics em van fer una sorpresa que em va agradar molt: em van venir a buscar i junt amb el meu marit vam anar a veure el musical “Maricel”. Va ser molt maco i inesperat.
Impressionen els cinquanta?
Home! No cal negar-ho. Quan estan a punt d’arribar notes l’impacte, impressionen. Saps que hi ha coses que ja no podràs optar a fer o rectificar com quan ets jove.
Hi ha obsessió per amagar l’edat?
Malauradament, estem en una societat que ha convertit la joventut en una virtut i la maduresa i vellesa en uns defectes. Si un no procura tenir altres valors que el de ser jove, llavors té un problema. Amb l’allargament de l’esperança de vida no s’entén que la societat no s’hagi adaptat més a aquesta realitat en l’àmbit social i laboral.
A la gent la preocupa més patir un càncer perquè es fa gran?
Són edats en les quals apareixen evidències físiques per uns mals hàbits de jove, com fumar, no cuidar el pes, ni la dieta. Sí que veiem en persones de la franja dels 50 un retorn a estils més saludables. I trobem una certa obsessió.
Com a psicooncòloga, veu casos difícils de càncer als 50?
Sí, perquè el risc de la malaltia augmenta amb l’edat. Veiem perfils de pacients que amb 50 poden tenir fills petits encara. La malaltia més l’edat poden fer que la persona es decideixi a provar projectes que mai havia gosat fer. Es valoren més les relacions familiars i d’amistat, els petits moments.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook