GentDT/Salut&Bellesa

Adolescència: el maldecap dels pares

26.06.2016 | 04:00
Molts pares cauen en l´error de tractar l´adolescent com un nen, educant-lo amb ordres. En aquesta etapa és important el diàleg i la comprensió.
Molts pares cauen en l´error de tractar l´adolescent com un nen, educant-lo amb ordres. En aquesta etapa és important el diàleg i la comprensió.

S´acaben el curs, els dies d´estudi i l´estrès dels exàmens i arriba l´estiu, amb un munt de dies per passar-s´ho bé amb els amics, de banys a la piscina o de gresca a les festes de nit. Són dies de despreocupació que poden crispar els nervis de molts pares, temorosos de perdre el control dels seus fills adolescents. Si gestionar l´adolescència en una família és difícil, encara ho és més durant les vacances. La relació pares-fills es pot veure més afectada si aquests joves no tenen cap ocupació els mesos de juliol i agost. De fet, els experts en psicologia atenen consultes de progenitors que demanen ajuda perquè els seus fills no els escolten, s´aïllen i no es comuniquen prou. Els adolescents, per la seva banda, atribueixen aquesta falta de comunicació al fet que els pares no els entenen. Dues situacions que entren en conflicte i propicien que hi hagi cada cop més discussions.
"L´adolescència és una etapa de transició cap a l´edat adulta i de formació de la identitat del jove, És l´època en la qual posen en qüestió les normes familiars imposades. Els pares es troben davant d´un conflicte: comprenen el desig de ser autònom del fill però no estan preparats per a aquesta independència. Si s´utilitza un control excessiu, sortirà la rebel·lia i el conflicte", explica la psicòloga Ana Herrero.

Saber negociar sense crits
Els motius de discussió solen ser diversos: la forma de vestir, les tasques domèstiques, l´hora d´arribada a la nit, la manera de contestar... "La comunicació i l´entesa del jove són crucials per resoldre aquests conflictes i, sobretot, evitar l´enfrontament directe i les discussions", afegeix la psicòloga.
Al manual de supervivència dels pares els psicòlegs recomanen seguir tres pautes bàsiques:
1. No prendre´s tots els actes com una cosa personal. Hi ha molts pares que pensen que tot el que fan els seus fills és un acte de rebel·lia, simplement per desobeir i incordiar. En realitat volen demostrar la seva postura i sembla que desafiïn l´autoritat. Els pares han de veure aquesta reacció amb un clima de tolerància.
2. Com dir les coses. Els fills ja no són nens i els pares han d´aprendre a veure´ls com són i a no educar-los sempre amb ordres. És convenient substituir la paraula "no" per altres alternatives com "preferiria" o "estaria bé".
3. Ets el pare o la mare, no el seu amic. Arribats a aquesta etapa molts pares creuen que convertint-se en el millor amic del fill se solucionaran les coses. Però estan equivocats. Els fills necessiten ser acompanyats i els pares els han de posar límits.
En definitiva, el més important és una comunicació fluida, identificar els sentiments, no consentir mai els crits i, sobretot, cal posar-hi molt d´amor i d´empatia. 

Trobar solucions als llibres
L´entesa amb un fill sí que és possible. Tenir un adolescent a casa no hauria de ser un camí d´obstacles sinó l´ocasió ideal per educar i construir algú que, sense arribar a ser un adult, ja no és un nen. Així ho expressa Sònia Cervantes, psicòloga de programes televisius com "Hermano mayor". L´autora diu que "de tant en tant els cal sentir que no, perquè et vegin com una persona amb capacitat de decisió i seguretat". Angle Editorial.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook