GentDT

La revetlla: Costums i tradicions d'una festa pagana

23.06.2016 | 04:21
La revetlla: Costums i tradicions d'una festa pagana
La revetlla: Costums i tradicions d'una festa pagana

El dijous 23 de juny el sol sortirà a les 6.19 del matí i es pondrà a les 21.30. En total, 15 h i 11 minuts per organitzar i celebrar la nit de Sant Joan, que es fa des d´abans del cristianisme.
Llavors eren tot un seguit de rituals per commemorar l´arribada de l´estiu amb el foc i l´aigua com a principals protagonistes. Era un culte al sol i a la prolongació de les hores de llum, provocat pel solstici d´estiu.
És una tradició que a hores d´ara encara es conserva i que molts celebren. És el cas, per exemple, de fer una foguera en un solar acotat per a l´ocasió i, respectant les normes de seguretat, saltar set vegades sobre el foc un cop passada la mitjanit. Qui ho faci tindrà protecció durant tot l´any.
Popularment, la nit de Sant Joan es coneix com la nit del foc o de les bruixes. Hi ha la creença que les flames espanten els éssers imaginaris que només campen la nit del 23. No oblidem que és una celebració d´origen pagà i que forma part de les festes solsticials, com la de Nadal, amb unes tradicions que es remunten a abans del cristianisme. Per això es donen al foc les qualitats de la regeneració o de la fertilitat i, d´aquesta manera, sorgeix el ritual de cremar a les fogueres tot allò que no es vol, com un símbol de renovació, o saltar-les per tenir sort, amor o salut.
Un altre dels elements és l´aigua, motiu pel qual existeixen els rituals de banys al mar, llacs o rius per complir amb la creença que les aigües tenen tot tipus de propietats curatives per Sant Joan.
Una altra tradició ancestral és tenir la convicció que les plantes que es recullen la nit del 23 tenen propietats per millorar la salut. Així doncs, el romaní i la farigola allunyen la mala sort, mentre que les branques de pi funcionen com a amulets i la berbena atorga fortuna a tot aquell qui la trobi. A ciutats com Barcelona, és una festa ancestral. De fet, al segle XVIII es van dictar lleis que pretenien frenar els focs d´artifici i les fogueres dins la ciutat, per la qual cosa s´evidencia que era una celebració molt popular. Tant és així que s´ha mantingut fins ara, tot i les restriccions del segle XX.

La història de les revetlles a Terrassa
Aigua, foc, bruixes, rituals i històries paganes s´han barrejat sempre amb la música, les coques i la pirotècnia. El cicle de Sant Joan comença la vigília del dia de Sant Joan i acaba el 29 de juny, dia de Sant Pere, que reprodueix, amb molta menys incidència, algunes de les tradicions de Sant Joan com són les fogueres i els petards. Val a dir que històricament, i segons diu Joaquim Verdaguer el seu blog d´història de Terrassa, la revetlla de Sant Pere era més de celebracions de balls en entitats, casinos o sales de ball. Un dels costums dels terrassencs a principis del segle XX era pujar fins a Vista Alegre per contemplar des d´un turó elevat la ciutat en flames. L´antic poble de Sant Pere també es preparava per a la festa i al carrer Major de Sant Pere s´instal·laven cinc fogates. Un costum que es va perdre quan es van empedrar la plaça i el carrer. Verdaguer recorda que els anys 80, i dins dels actes de la festa major d´aquest barri, es va instaurar la tradició dels "cinc focs", per recordar les antigues fogates de Sant Joan i les cinc parròquies del terme municipal de Sant Pere.

Gaudir-ne sense ensurts
Per viure intensament la nit de Sant Joan sense ensurts és important tenir en consideració aquests consells. Respecte als petards, cal dir que no us n´heu de guardar cap a les butxaques perquè una encesa fortuïta podria provocar lesions greus i tampoc heu de posar la cara davant de cap article pirotècnic encès, ja que es poden produir cremades o lesions oculars. Si sou a la llar, recordeu-vos de tancar les finestres i les balconades per evitar que entri un coet perdut; recolliu la roba estesa i recolliu els tendals per evitar que les espurnes d´algun artefacte pirotècnic provoquin un incendi. I, si penseu fer una foguera , sapigueu que s´han de situar a més de quinze metres de les façanes de les cases i dels cotxes aparcats i mai sobre línies elèctriques o telefòniques. A més, cal assegurar un pas suficient per als vehicles d´emergències i, per no espatllar el paviment, col·loqueu un gruix suficient de terra o sorra. Sota cap concepte es pot utilitzar cap tipus d´accelerant per encendre les fogueres, ja que la deflagració que es provocaria podria calar foc a la roba i afectar les persones properes.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook