GentDT/Reportatge

La fi de la monogàmia?

20.06.2016 | 04:20
Hi ha persones que estimen més d´una persona a la vegada i que se senten ofegades amb la monogàmia.
Hi ha persones que estimen més d´una persona a la vegada i que se senten ofegades amb la monogàmia.

En aquestes relacions no hi ha mitges taronges ni prínceps blaus. No es creu en el mite romàntic del segle passat ni en les pel·lícules de Disney d´amors brillants i eterns. Per a certa gent, la monogàmia s´ha convertit en una cadena social que la lliga i la incomoda quan es tracta d´estimar. D´aquesta manera, cada cop són més les persones que decideixen allunyar-se del que consideren una institució cultural apresa i mantenir relacions amoroses amb diverses persones a la vegada, de manera consensuada, ètica i conscient. Aquesta és la definició de poliamor, un model emocional que defuig de l´exclusivitat i la possessió tant sexual com relacional a l´hora de mantenir relacions amoroses i a llarg termini.
La paraula ve de l´anglès "poly-amory", que a la vegada procedeix del grec i el llatí, i significa literalment "molts amors". Aquesta paraula va ser encunyada a principis dels anys 90, quan el poliamor va començar a desenvolupar-se com un moviment social a nivell global (tot i que va néixer als anys 60 a Califòrnia). Les persones que el practiquen són poliamoroses, poliamòriques, poliamoristes o, simplement, poli.
Per a ells, es pot estimar tantes persones com es vulgui, "l´únic límit real és el temps", tal com explica Mercè Badia, poliamorosa de 26 anys. Quant a l´hora d´organitzar-se, hi ha diverses maneres. Alguns creen jerarquies, és a dir, hi ha la parella principal i després relacions esporàdiques. D´altres prefereixen relacionar-se amb tots els membres de la mateixa manera. En aquest sentit, David Mallofré, de 47 anys, afirma que "te´ls estimes a tots, però de manera diferent".
Pel que fa a si és inevitable comparar, en general es fa "poc o gens", ja que "cada relació és diferent i t´aporta coses diferents", afirma la Mercè.
D´altra banda convé no confondre poliamor amb poligàmia o poliàndria, dos models que es basen en el domini i l´exclusivitat. Tampoc es pot equiparar a les relacions obertes o els swingers (intercanvis de parelles), ja que el sexe no és necessàriament un interès primari. De fet, generalment consisteixen en la cerca de la construcció de relacions a llarg termini amb més d´una persona, basades en acords mutus, on el sexe és un aspecte més. Per a molts, aquestes relacions es construeixen idealment sobre valors com la confiança, la lleialtat, la negociació de límits i la comprensió, al mateix temps que se superen la gelosia i la necessitat de possessió i es rebutgen normes culturals restrictives. En aquest sentit afirmen que la monogàmia no és una característica biològica dels éssers humans sinó un esquema derivat de la societat, del capitalisme i de la propietat privada.
David Mallofré explica que "els humans som mamífers, i aquests no mantenen relacions monògames". Així ho descriuen el zoòleg David P. Barash i la psiquiatra Judith Eve Lipton en el seu llibre "El mite de la monogàmia: la fidelitat i la infidelitat en els animals i en les persones" (Siglo XXI, 2003), on afirmen que és molt difícil trobar espècies del regne animal que siguin monògames. Però els poliamorosos apunten que hi ha gent que és monògama i que pot haver "intentat la no monogàmia i no els hagi sortit bé", segons Badia.

Gestionar els sentiments
I és que la gelosia pot ser un tema complicat a l´hora de mantenir una relació amb més de dues persones. "Jo encara estic aprenent a gestionar-ho", confessa Dan Farell, un jove poliamorós de 24 anys. "Ens ensenyen a detectar-la, a interpretar-la i a gestionar-la, de manera que no sigui un impediment ni un sentiment que ens pugui fer mal", explica.
Per a Mercè Badia, la gelosia també està present a la seva vida, però "no és la fi del món. Es tracta de saber interpretar-la i gestionar-la. Moltes vegades surt perquè tens l´autoestima baixa, o perquè tens por a estar sola, que la parella et deixi... Cal fer un treball d´autoconeixement". Qui no té massa problemes en aquest sentit és David Mallofré, que "pràcticament no en pateix i, amb les parelles amb qui n´hi ha o n´hi ha hagut, fem un treball de comunicació emocional molt bo que ajuda a gestionar-ho".
Per això és important que en aquestes relacions hi hagi un seguit de regles i acords que defineixin el que les persones poden esperar i trobar i quins comportaments són acceptables en cada cas. Aquestes regles són molt variades, ja que no existeixen dues relacions poliamoroses iguals. "Cal tenir habilitats de negociació i capacitat de cedir, a més de tolerància" –afirma la psicòloga i sexòloga Delfi Ramos-, i afegeix: "És indispensable establir unes regles per no caure en la dinàmica d´un altre tipus de relació com la poliàndria o la poligàmia, exclusivament masculina. Una relació poliamorosa es basa en la igualtat".

Acceptació social i tabús
En la nostra societat, la major part de la gent considera la monogàmia com l´única opció viable i fins i tot ètica, sobretot quan es parla de famílies amb nens. No obstant això, per a molts és perfectament compatible. És el cas del David Mallofré, que ho ha fet sense cap problema. Per la seva banda, Mercè Badia ho defensa: "La idea de formar una família nuclear de dos progenitors és molt occidental. Hi ha moltes cultures on la criança es fa en grup o tribu".
Un altre dels prejudicis és que totes les persones poliamoroses són bisexuals i/o promíscues, quan dins del poliamor hi ha persones de tots els gèneres, identitats i orientacions sexuals. Es tracta d´una comunitat molt diversa.
Tot plegat, segons diverses comunitats poliamoroses, està portant a realitzar diverses investigacions científiques que suggereixen que certes idees preconcebudes –com que aquest tipus de relacions són menys estables i més problemàtiques, o que créixer en el si d´una família poli afecta negativament el desenvolupament psicològic dels nens- són infundades. Així opina Delfi Ramos, sexòloga egarenca. La gent poliamorosa sol buscar suport en grups, físics o a Internet (Facebook o Twitter) i també organitzen actes.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook