GentDT/Reportatge

Nens amb altes capacitats

12.06.2016 | 04:00
Hi ha nens que s´avorreixen a classe perquè estan desmotivats i els empipa perdre el temps.
Hi ha nens que s´avorreixen a classe perquè estan desmotivats i els empipa perdre el temps.

La diversitat no abasta només l´alumnat que té problemes d´aprenentatge, sinó també els que adquireixen coneixements més de pressa. Ambdós col-lectius necessiten continguts adaptats a les seves necessitats. Un plantejament que, a priori, sembla del tot lògic però que a la pràctica està molt lluny de la realitat.
Els nens que tenen altes capacitats no estan del tot identificats. Els experts diuen que, de cada cent alumnes espanyols, dotze ho són però que la gran majoria no es detecta.
A Catalunya, el departament d´Ensenyament assegura no tenir-ne dades i afirma que s´acullen a les estadístiques internacionals que parlen d´entre un 4% i un 6% de la població escolar.
No obstant això, el curs 2011-12 van formar més de 600 docents en altes capacitats, el 2013 van editar una guia de detecció i actuació per a aquest alumnat i el 2010, una altra per a les famílies.

Un tracte diferent?
A què respon aquesta diferència entre els nens més desavantatjats i els que tenen més capacitats? A la mancança de posar fil a l´agulla d´una manera ferma i decidida, tot i els esforços de l´administració, i a la falsedat d´una igualtat d´oportunitats teòrica per a tots els talents.
Els pares amb fills més intel·ligents poden sospitar que ho són però les seves accions s´emmarquen dins la quotidianitat de la vi-da familiar.
L´escola, d´altra banda, sovint no els identifica perquè a vegades responen al perfil de nens que no estan pels estudis, que no fan bona lletra, que no cuiden la presentació, que estan despistats, que interrompen les classes o es precipiten per voler fer les coses a la seva manera... Estan desmotivats, s´avorreixen perquè els empipa perdre el temps i poden estar abocats al fracàs escolar.
Però no tots responen al mateix perfil. "Hi ha nens que encara no brillen a l´escola perquè hi ha una gran diversitat. A simple vista no es detecta, no es veu. Si estàs al seu costat i els escoltes comences a veure coses que et fan sospitar que hi ha alguna cosa", comenta la pedagoga especialitzada en altes capacitats Sílvia Llucià.

No dir-ho per vergonya
Els pares volen que els seus fills siguin valorats i considerats pel "que són" i no pel "com són". Lamentablement, ser intel·lectualment potent és un aspecte que amaguen famílies i adults, que volen romandre en l´anonimat, com és el cas de l´Anna, el mot fictici d´una dona que, tot i mostrar-se predisposada a ser entrevistada, va declinar la invitació perquè "hi ha moltíssima gent que no ho sap i m´estimaria que seguís sent així".
La mare d´en Jan, de 12 anys, també prefereix un nom fictici per al seu únic fill. "Em fa vergonya perquè es tendeix a percebre aquesta diferència com un greuge comparatiu. Si l´escola no deriva el nen a orientació o EAP, quan cursen infantil o primària, són sovint considerats com a disruptius: s´avorreixen, es mouen al seient, aixequen constant el dit, pregunten molt, acaben la feina de seguida i demanen què més poden fer i, sempre, a un ritme molt ràpid. Els docents que tenen 25 nens a l´aula, amb capacitats i dificultats molt diferents, normalment no són gaire receptius a atendre´ls i els veuen com un destorb."
No va ser el seu cas. Quan en Jan tenia mesos ja van veure que era diferent. "Un dia a la consulta de la pediatra vàrem coincidir amb la neuròloga i ens va dir que la seva evolució no era l´habitual: no va gatejar, va caminar als 7 mesos agafat del dit i als dos anys i escaig ja era un expert en dinosaures." El Jan està considerat superdotat a la part de creativitat i compromís amb les tasques i a l´escola té un perfil de talent acadèmic.

Avançar un curs
Una història diferent és la de Jimena, de 8 anys. Els seus pares mai han amagat que té altes capacitats, "té altres inquietuds i necessitats, res més".
La Jimena destacava de petita per la seva memòria, la capacitat d´aprenentatge, la dicció i l´eloqüència. "Va ser l´escola qui en va fer el diagnòstic al veure que tenia una maduresa, capacitat lògica i de raonament superior a la dels companys", comenta la seva mare. Amb els resultats a la mà (destaca, sobretot, a nivell lingüístic) i amb el parer de professionals, escola, pares i de la mateixa Jimena, van optar per una acceleració curricular, avançar de curs. "Va contenta a l´escola però a nivell personal no acaba de trobar el seu lloc." La ma-re reconeix que al principi va sentir "pànic" perquè era conscient que "el sistema educatiu no ofereix massa opcions a aquests nens". A la pregunta que què li agradaria per a la Jimena, ella ho té clar. "Que la veiessin com una nena de 8 anys perquè és l´edat que té."

L´ajut d´especialistes
Per a moltes famílies és fonamental tenir aquest assessorament. És el cas dels pares de l´Anna, de 9 anys, que destaca en l´àmbit de la creativitat, el llenguatge i el raonament. "Tenir una especialista en la matèria l´ha ajudat molt perquè se sent més entesa i acompanyada." La seva mare reconeix que caldria una major divulgació per entendre´ls millor. "Són nens desbordants d´energia, de ganes d´aprendre i d´ensenyar. Tenen tan potencial que la gent encara no ho sap apreciar", lamenta.

Lluitar perquè no sigui un tabú
Els pares desitjarien que no fos un tema tabú, que es millorés la seva formació a nivell universitari i que se´n fes més difusió per desterrar la idea que els nens molt intel·ligents no necessiten ajuda. Ans al contrari. Requereixen d´activitats específiques, de centres especialitzats i, les escoles, dels mitjans per planificar i dur a terme les adaptacions que els nens necessiten, entre altres coses.
Aquests pares són molt conscients del que representa tenir un fill amb altes capacitats. "No és quelcom que busquem o provoquem amb estimulació primerenca", matisa una mare que s´estima més l´anonimat, com la resta. "No és fàcil tractar amb ells. El dia a dia es pot convertir en un calvari i no exagero perquè, en qualsevol moment, pot aparèixer el conflicte i la discussió perquè contínuament s´ha d´argumentar el que es fa." No obstant això, reconeix que són nens molt interessants. "Et fan riure molt amb les sortides que tenen; t´ajuden a trobar la solució a un problema; t´encomanen l´entusiasme que posen en totes les coses que fan, i t´obliguen a saber per respondre així les seves demandes."

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook