Què fer davant la primera sospita?

12.06.2016 | 04:00
Els nens han de saber combinar el que toca i el que els agrada fer. Per això, cal marcar pautes.
Els nens han de saber combinar el que toca i el que els agrada fer. Per això, cal marcar pautes.

Els nens amb altes capacitats pensen, comprenen i coneixen de manera quantitativa però, sobretot, qualitativament. Ara bé, no s’ha d’oblidar la seva educació emocional perquè facin un bon desenvolupament personal i social. Els primers a observar que són diferents són els adults propers, com pares i mestres. “Un dels elements de detecció és la capacitat que tenen de reflexió, imaginació i aprenentatge”, comenta Mercè Esteve, subdirectora d’ordenació i atenció a la diversitat del departament d’Ensenyament.
A partir d’aquí és quan s’endega tota la maquinària, una gestió que no correspon als ajuntaments i sí a la Generalitat, a través dels seus EAP (Equip d’Assessorament Psicopedagògic). “Les escoles són les que detecten si un alumne/a té dificultats, que poden ser altes capacitats o no, i ho comuniquen a l’EAP de referència, si són públiques, i al seu psicopedagog o psicòleg, si són concertades. Són ells els que inicien el procés per dur a terme la diagnosi. Si és per altes capacitats, a vegades hi intervé un facultatiu i no serà l’EAP qui emeti l’informe definitiu”, comenten fonts municipals.
El procés no finalitza un cop conclosa l’avaluació sinó que ha de ser revisat periòdicament atenent les variables evolutives naturals del desenvolupament infantil perquè cal diferenciar entre precocitat (de 0 a 12 anys) i altes capacitats (a partir dels 12 anys).
Actualment, la Generalitat contempla la implantació de diferents mesures (universals, addicionals i intensives) en funció de la intensitat de suport que l’alumne necessita.
Els estudiants amb altes capacitats es poden incloure a l’última, on es contemplen actuacions per atendre necessitats d’aprenentatge molt específiques. “Són plans individualitzats, ampliació de continguts curriculars, enriquiment aleatori, agrupament fora de l’horari lectiu o, de manera excepcional, l’acceleració del curs”, assenyala Mercè Esteve. Considera, tanmateix, que caldria avançar cap a un model educatiu que donés resposta a tots els alumnes des d’un currículum flexible i obert a tothom, amb una visió centrada en les capacitats i possibilitats de cada estudiant.
Davant la primera sospita es fa un qüestionari de predetecció, que han d’omplir pares i nens. En funció dels resultats s’ampliaran les proves per filar més prim i arribar a un diagnòstic final que permeti un pla d’actuació.
Són nens que necessiten ser entesos i compresos, que han de saber combinar el que els apassiona amb tot allò que han de fer perquè l’objectiu dels pares és aconseguir que els seus fills siguin feliços.

Un 0,20% de mitjana d’identificacions
Les últimes dades sobre alumnes amb altes capacitats intel·lectuals del Ministeri d’Ensenyament daten del curs 2013-14, segons les quals a Catalunya hi havien 275 alumnes, 42 més que el curs anterior. El 2012-13 s’havien detectat 233, els quals  estudiaven en 22 centres públics i en 146 privats. Dels primers, 13 nens cursaven primària i 9 ESO. Cap estava identificat en els altres cicles educatius, a diferència de les escoles privades on 30 feien educació infantil; 60, primària; 46,  ESO;  7,  batxillerat i 3 cursaven FP de grau mig. Segons aquestes dades, un 66,4% corresponien a nois i un 33.6% a noies perquè elles acostumen a dissimular la seva intel·ligència, sovint a l’adolescència, per ser acceptades en el seu entorn. Amb tot, hi ha la percepció que cada vegada hi ha més nens sense identificar i  que hi ha un interès per detectar-los i tractar-los d’acord  amb les seves capacitats perquè ells, ja de ben petits,  són conscients que són diferents.

Les famílies demanen...
Formació dels docents. “No pot ser que estiguin reconegudes com a ‘necessitats educatives especials’ i que la gran majoria de docents no en tingui ni idea. La desatenció causa dolor, infelicitat, neguit, frustració, malaltia... La factura dels pares és elevada en atenció psicopedagògica privada i extraescolars per procurar-los estímuls. A més, si no hi ha detecció a les escoles no podem optar a beques. Què passa amb els pares que no tenen recursos econòmics per atendre els seus fills?”
Acceleració curricular. “S’haurien d’agilitar els trà-mits, igual que es fa amb els repetidors. M’agradaria que, si hi ha un noi amb altes capacitats, es fes una classe de conscienciació a l’aula i també que els pares rebéssim més formació per afrontar els problemes que ells solen tenir.”
atenció personalitzada
“A les escoles manca formació i informació. Calen programes formatius per a les famílies i una atenció específica i personalitzada dels nens.”

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook