GentDT/Converses

Xavi Llongueras: «Pots quasi tocar-lo i no poder fer el cim»

05.06.2016 | 04:00
Xavi Llongueras (Terrassa, 1963), guia d´alta muntanya UIAGM, protagonitza dilluns la sèrie "Viure als Pirineus", del canal 33.
Xavi Llongueras (Terrassa, 1963), guia d´alta muntanya UIAGM, protagonitza dilluns la sèrie "Viure als Pirineus", del canal 33.

Xavi Llongueras (Terrassa, 1963), guia d´alta muntanya UIAGM, protagonitza dilluns la sèrie "Viure als Pirineus", del canal 33, on explica la seva aventura en plena natura des que es va instal·lar a Prullans, fa vint anys. Expert escalador i també fotògraf, viu professionalment d´acompanyar alpinistes en el seu somni de conquerir cims, una fita que no sempre és possible aconseguir.
Fill d´una coneguda família de jugadors d´hoquei, Xavi Llongueras és un guia internacional d´alt nivell que ha convertit la muntanya en el seu mitjà de vida. Membre de l´Associació Espanyola de Guies de Muntanya, ha dirigit expedicions a les serralades dels Andes, a Sudamèrica, i a l´Himàlaia, Karakorum i Hindu Kush, a l´Àsia.

Per què l´han triat com a protagonista de dos episodis de la sèrie "Viure als Pirineus", del 33?
Jo treballo també com a fotògraf a la revista Cadí-Pedraforca i un dels guionistes del programa coneixia un dels periodistes de la publicació. Buscaven gent de fora, de ciutat, que visqués a la Cerdanya i em van proposar a mi.

I explica la seva visió de la Cerdanya al programa?
Faig un retrat, com a terrassenc, del poble de Prullans, on visc des de fa 20 anys, i del seu entorn. A més parlo de la meva feina de guia d´alta muntanya. Sóc autònom i he lluitat molt per tenir el que tinc.

Per què va deixar Terrassa?
Havia treballat de delineant industrial i de comercial tèxtil i de material de muntanya i al passar a l´atur vaig decidir fer un canvi radical a la meva vida. Tot i que em va sorgir una oferta de feina interessant vaig decidir marxar.

I es va instal·lar a Prullans, que ja coneixia de petit?
Els primers temps vaig estar vivint a la casa vella que llogàvem amb la família al centre del poble. Ara fa vuit anys que em vaig traslladar a l´actual residència, a Prullans.

Per què va decidir fer de la muntanya la seva professió?
Perquè els esports de muntanya han estat la meva passió des dels 14 anys. Tinc la màxima titulació, de guia d´alta muntanya, amb les inicials UIAGM, que avalen aquesta professió. És la credencial més alta i et permet treballar a tot el món, excepte als EUA i Canadà.

Hi ha pocs guies internacionals a Catalunya o a tot l´Estat?
Cada vegada més. És una professió relativament moderna al nostre país i ha costat molt que estigui reconeguda fins que hem aconseguit que tot estigui controlat per l´Associació Espanyola de Guies de Muntanya. Encara falta molt per fer perquè et trobes gent sense titulació dirigint una escalada i et diu que és monitor.

Quina és la feina d´un guia d´alta muntanya com vostè?
Sempre dic que la nostra missió ve marcada per tres objectius, ja sigui en una expedició als Pirineus, al Montblanc, a l´Aconcagua o a Kenya. El primer de tot és poder tornar sa i estalvi a casa. El segon, que la gent s´ho passi bé perquè així repetirà, i el tercer, fer el cim. Per molts diners que el client hagi pagat i moltes ganes que tingui, si en un moment donat hem de parar i fer marxa enrere perquè no crec convenient seguir, tornarem.

Vol dir que no sempre aconsegueixen fer el cim?
No sempre. I pot haver-hi gent que no ho encaixi bé i digui: "Hem pagat perquè ens portis al cim". Si a 50 metres dic que no, tornem avall. No hi ha volta de full. Pots quasi tocar-lo i no arribar a fer el cim.

Què hi influeix per decidir avortar una expedició?
Poden intervenir molts factors: l´alçada, el menjar, l´ansietat, el neguit, els nervis, el vent o el mal temps, el son... L´any passat amb un client ens faltaven 200 metres per coronar l´Aconcagua i li vaig dir: "Joan, no estàs preparat per continuar". I ho va entendre.

S´ha trobat amb alguna allau o un accident mortal?
Per sort, allaus no. I és un tema delicat. Quan fem cursos d´esquí als Pirineus dediquem un dia sencer a parlar-ne. Sí que he vist una caiguda mortal d´un escalador, però no era del meu grup.

Creu que hi ha poca preparació entre els aficionats a l´escalada?
Sí. La muntanya és un espai molt lliure per practicar esport. Pots llegir un llibre, ser autodidacte i escalar. Llavors et trobes molta imprudència: gent que utilitza malament les cordes de seguretat, amb el perill que comporta. La cultura de formació als clubs s´ha perdut.

Quines sortides té previst fer?
A part dels Pirineus estaré tres setmanes als Alps, marxaré a Bolívia a fer un parell de 6.000 i d´allà aniré a Xile, a recórrer la ruta dels volcans de la Patagònia amb esquís de muntanya.

Ha tornat a intentar fer el cim de la Torre Mai Vista com publicava aquest diari el 2001?
Ui! No hi he tornat! És una espina que tinc clavada (riu). És un cim de l´Himàlaia de l´Índia que van descobrir els italians. Ara la zona està de moda.

Manté contactes amb el Centre Excursionista de Terrassa?
Encara en sóc soci però la distància m´ha separat de la gent amb la qual vaig descobrir la muntanya.

I amb el Servei General d´Informació de Muntanya a Sabadell?
En sóc membre des de 1982 i baixo els dilluns per treballar-hi com a hobby.

Com a fotògraf quins treballs fa?
Havia seguit curses de BTT i raids d´aventura però ho he deixat. Faig el calendari de la Cerdanya. El del 2017 ja m´ha arribat imprès a casa.

Satisfet de la seva feina?
La muntanya és la meva vida. Estic molt content del que faig. Com deia l´Steve Jobs, "per fer una gran feina has d´estimar el que fas". Però el resultat no sempre compleix les expectatives del client. 

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook