GentDT/Reportatge

Día Internacional de la Família: Set fills i molt contents

15.05.2016 | 13:52
L´Agnès Alonso i el Pedro Casas, amb els seus set fills al menjador de casa. La petita va arribar al món fa quatre mesos i omple d´alegria a aquesta família plena d´adolescents.
L´Agnès Alonso i el Pedro Casas, amb els seus set fills al menjador de casa. La petita va arribar al món fa quatre mesos i omple d´alegria a aquesta família plena d´adolescents.

És possible viure tranquil en una casa plena de nens? Els Casas-Alonso ens desvelen els secrets de la seva aventura

Una abraçada als dos que arriben d´entrenar a futbol, un petó al qui intenta fer deures enmig de tant soroll; unes paraules amables a la gran que torna de la universitat; un somriure al mitjà que està parant taula; una carícia al nadó... Tenen el gest adequat per a cadascun dels seus set fills. Les mateixes dosis d´atenció de a la petita, de 4 mesos, fins a la gran, de 20.
És possible que hi hagi pau, ordre i harmonia en una llar d´una família nombrosa? Com s´organitzen, compaginen els horaris i assumeixen la compra, el menjar, la neteja, les rentadores, les activitats extraescolars o les malalties dels fills? Ens ho descobreixen el matrimoni format per Pedro Casas, advocat, de 48 anys, i Agnès Alonso, secretària, de 45 anys, que ens relata com és el seu dia a dia amb una prole tan gran. Hem visitat casa seva, un pis de 150 metres quadrats, modern i aprofitat fins a l´últim racó, al carrer del Mas Adei. I encara que pugui semblar un caos d´uniformes, jaquetes i motxilles, l´organització no se´ls en va de les mans.
Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Família, hem volgut conèixer com és la vida d´una família nombrosa. I hem parlat amb aquest matrimoni terrassenc, optimista i compenetrat amb la criança de set fills. "Amb la primera filla estàs més desbordat que amb el cinquè", diuen. Són pares de la Maria (que aquesta setmana ha fet els 20 anys); el Pedro (18); el Miquel (16); el Quim (14), el Joan Pau (10), el Santi (8) i l´Agnès, de 4 mesos. La mare s´ha reincorporat aquesta setmana a la feina de secretària de l´escola la Farga, de Sant Cugat, un centre concertat on estudien i dinen bona part dels nois.
L´Agnès va haver de renunciar a la seva feina de secretària de direcció en una multinacional per poder conciliar vida laboral i familiar. "Abans tenia un sou més alt però canviar va ser la decisió més encertada que vam fer perquè anem tots en cotxe a l´escola, dinem junts i en tenir el mateix horari puc estar amb ells a la tarda", descriu aquesta dona enèrgica i vital que porta la veu cantant.

La petita Agnès
Mentre els dos grans, la Maria i el Pedro, ja van a la universitat, la petita comença ara a l´escola bressol. L´Agnès creixerà en un ambient ple d´adolescents. Amb el Santi, el menor de tots, es porten 8 anys. L´arribada de la petita "ha estat un regal perquè n´estem gaudint molt. Ens ha portat moments de tendresa", diu l´Agnès, i riu quan recorda que alguna nit mentre s´aixeca a donar el pit al nadó li envia un WhatsApp a la gran que està de festa per dir-li: "Maria, què tal? Quan tornes?".
Els dos progenitors comparteixen il·lusionats un projecte de vida que no els ve de nou. Tots dos formen part de famílies nombroses: el Pedro és el segon de set germans (el primer que es va casar) i l´Agnès, la més petita de vuit i la que ha batut el rècord de fills. "M´identifico molt amb la meva última filla. Per això, li vam posar el meu nom, com un petit homenatge", diuen.
Com és normal, l´aventura dels Casas-Alonso té els seus bons i mals moments. "No tot és de color rosa, ni tan bonic com sembla. A casa hi ha baralles, discussions, moments de negociació i de nervis, com a tot arreu", descriuen, traient ferro als problemes.

Repartir obligacions
Tot i que el Pedro i l´Agnès tenen esperit de sacrifici i treball i mans per atendre les necessitats que van sorgint, a casa seva tothom té obligacions. Un quadrant penjat a la cuina distribueix les tasques diàries. "Hem volgut que els fills creixin amb sentit de la responsabilitat, que valorin les coses i que els costi aconseguir-les amb esforç. No volem joves ´ni-ni´"
De les rentadores i la planxa, se n´ocupa el pare, tot un expert. Per identificar i restar confusions de la roba totes les peces van marcades amb punts de colors i quan passen d´un germà a l´altre n´hi afegeixen un més. Són reaprofitades entre germans o cedides pels cosins. A més, a l´habitació de la rentadora i l´assecadora hi ha dos prestatges amb nou safates amb els noms de cadascú on dipositen la roba neta.
I els menjars? Com s´organitzen? "Procures fer àpats que siguin econòmics, com arròs, llegums, pasta... Potser no mengem vedella cada setmana ni peix fresc cada dia i optem pel congelat", descriuen. L´avantatge és que els nens dinen a l´escola i fan també menús equilibrats. Només cal resoldre l´esmorzar i el sopar.

La compra mensual
Un altre dels temes resolts és la compra, que la fan majorment per internet i en un mateix súper. Compren el que és necessari, es priven dels capricis i tenen estratègies estalviadores, aprofitant campanyes de descomptes per a famílies nombroses. "La nostra és una economia de classe mitjana. Tots dos necessitem treballar. Si fóssim rics jo m´estaria a casa", comenta l´Agnès Alonso.
Una altra de les despeses importants és el telèfon. El mòbil, el dispositiu més utilitzat i desitjat pels joves, entra a casa dels Casas-Alonso "a partir dels 14 anys". Normalment és de segona mà, amb targeta de prepagament "i ells se´n financen el consum". La Maria, a més d´estudiar a la universitat a la tarda (magisteri i llengua anglesa), als migdies treballa de monitora de menjador i el Pedro, estudiant de periodisme, fa classes particulars i de futbol.

Grups de whatsApp?
Una altra de les complicacions de tenir molts fills és que el nombre de grups de mares de whatsApp és multiplica al mòbil. "En tenim de la classe de cada nen, dels equips de futbol on entrenen... Moltes vegades hem de tenir el telèfon en silenci", confessen.
Ara que tots han crescut, excepte la nouvinguda, recorden l´etapa més dura, quan tots eren petits, amb pocs anys de diferència. "Quan et llevaves al matí i trobaves dos o tres nens amb febre i havies de demanar ajuda per deixar-los a casa d´algú!" El Pedro va calcular un dia que havien estat catorze anys comprant bolquers "i, ara que ja ens n´havíem oblidat, hi tornem"!
A l´hora de sortir a passejar o anar en cotxe fa que una família nombrosa no passi desapercebuda. "Hi ha qui compta els nens, qui ens pregunta si no tenim tele o qui ens felicita", riuen. També han viscut anècdotes com perdre un nen al Maremàgnum o pujar tots a la furgoneta i deixar-se´n un a la sortida de l´escola.
La família Casas-Alonso acostuma a fer pocs viatges. L´últim que van fer plegats va ser a Londres . "Teníem una guardiola amb estalvis per anar a Mèxic, a veure un amic del Pedro, i vam decidir obrir-la i fer aquesta sortida", relaten. Allotjats en un hotel d´estudiants, anaven a tot arreu caminant i menjaven productes del súper. "Santi, el petit, va descobrir la Maria, la gran. Va ser fantàstic!"
Els queda temps per la parella? "El nostre moment és l´hora de l´esmorzar, que procurem fer sols. I ens reservem un cap de setmana a l´any per marxar", conclouen.

Les dades de Terrassa
Tot i que no hi ha un cens tancat sobre quantes famílies nombroses hi ha a Terrassa, segons  el recompte de l´Ajuntament, les que reben bonificacions són  un total de 1.984. D´aquestes el gruix més important és el d´unitats familiars amb 4 fills: 1.345. En segon lloc hi ha 472 famílies amb dos fills, un d´ells és discapacitat. Amb quatre fills figuren 127; amb cinc fills, 30 i amb 6 fills 7. El model de 7 fills el representen només 2 famílies i el de 8, únicament una. De monoparentals, també considerades nombroses, hi ha 18.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook