Història

Els vitralls modernistes a Terrassa

14.05.2016 | 04:22
Vitralls a la Casa Alegre
Vitralls a la Casa Alegre

El Modernisme en la construcció d'edificis concep les seves realitzacions com a obres totals. Sota aquests paràmetres adquireixen una gran importància les que denominem com a arts aplicades a l'estructura arquitectònica, a la que afegeixen ornamentació i complementen i enriqueixen els seus acabats. El nou estil que es caracteritza pel gust pel color, el moviment, l´ús de temes inspirats en la natura i la línia corba, troba en la varietat de les arts aplicades el seu major aliat. Fusters, ebenistes, pintors, ceramistes,mosaïcistes,escultors, estucadors, guixaires, metal·listes i vidriers, conduits per dissenyadors i arquitectes donen vida al modernisme i li confereixen un aire molt característic.

La tradició artesanal, que ja existia a Catalunya des del període medieval, va provocar que es recuperessin moltes tècniques fins llavors oblidades o en desús. Però el que definitivament donarà un futur i una proliferació de les mateixes serà la seva entrada en el món dels processos industrials. Aquest és el cas de la tècnica del vitrall que tractem en el present article.

L'art del vitrall va prendre com a referència l´emplomat medieval, però aquesta no serà la única tècnica del vidre que s'aplicarà; gravats a l'àcid i mussolines, vidres "glaciers" i vidres pintats decoraran envidriats, sostres d'escala, portes i finestres. El color i la llum com a protagonistes, tant la natural com la artificial per a fer de la transformació acolorística una nova experiència. Aquest art deixa de ser un element quasi be exclusiu dels edificis religiosos i es fa servir practicament a totes les tipologies d'edificacions. Les nissagues de vitrallers catalans, entre artesans, artistes i industrials, es posen en marxa i transmeten el seu art de pares a fills. Els principals son els Rigalt, Granell i Cia, els germans J. i E Mauméjean, Eudald Amigó, Lluis Oriach,Joan Vilella i Antoni Bordalba, entre molts d´altres; encara que en moltes ocasions es converteix en un art anònim ja que no apareix signat.

El període del modernisme a Terrassa va ser molt prolífic en la construcció de nous edificis, essent però els habitatges familiars i de serveis on es varen desenvolupar millor les arts aplicades a l'arquitectura. Aquestes es varen popularitzar i en alguns casos varen arribar més enllà dels límits cronològics del propi modernisme.

Pel que fa als vitrallers, a la nostre ciutat no tenim constància de cap taller, hem de suposar que els arquitectes feien els encàrrecs directament a tallers barcelonins. Es per això que desconeixem l'autoria de la major part dels vitralls modernistes que conservem, exceptuant tres casos. Els vitralls i vidres pintats de la Casa Alegre de Sagrera que apareixen signats pels germans Mauméjean, els vitralls de la cúpula de l´Hotel Peninsular de la casa Rigalt, Granell i Cia i els provinents de la casa número 18 del carrer de la Rutlla, signats per A. Bordalba.

Els edificis de l'arquitecte Lluis Muncunill, tan nombrosos a la nostre ciutat, no tenen gaires vitralls coloristes, exceptuant els de la Casa Barata del carrer Sant Pere, mes aviat eren vidres impresos, geomètrics i molt poc coloristes com els de la Casa Galí del mateix carrer Sant Pere o els de les finestres de l'església del Convent de les Josefines.

Tenim però uns molts bons exemples de vitralls, els pre-modernistes a la claraboia de la Casa Joaquima Pujals del carrer del Nord, i els plenament modernistes del Teatre Principal, l´antiga confiteria Carné del Raval de Montserrat i un complet programa de la iconografia industrial a la Sala d´Actes de l´Institut Industrial al Raval de Montserrat per acabar amb els ja quasi bé noucentistes de la Casa Benet Badrinas del Passeig .

De fet els dos exemples més complets i nombrosos dels vitralls que avui coneixem que es conservin a Terrassa, són els de la Casa Alegre i els de la Sala d´Actes de l´Institut Industrial.

Els de la Casa Alegre, projecte general de l´arquitecte Melcior Vinyals de 1911, decoren el menjador de les grans ocasions que va ser projectat amb estil neogòtic per Joan Pallarols (1917)encara que de fet només es va portar a terme la llar de foc de pedra tallada i els vitralls emplomats als quatre grans finestrals que presenten una decoració totalment naturalista .Els vitralls i vidres pintats que es van instal·lar a l'envidria't, als grans finestrals i portes de sortida al pati , presenten una ornamentació variada amb sanefa amb motius geometrics, garlandes amb fruites i esquematització de roses, i al fals sostre motius vegetals i antropomorfs. Els de l'envidriat estat signats per la casa Mauméjean i els del menjador els hi son atribuïts.

Riquer i Vancells
El projecte d'interiorisme de la Sala d´Actes de l´Institut Industrial el va iniciar Alexandre de Riquer l'any 1901 i el va acabar el seu amic i terrassenc Joaquim Vancells, l´any 1906.Però de l'autoria dels vitralls dels finestrals-portes que donen al balcó del Raval no en sabem res. Són vitralls emplomats amb motius relacionats amb la indústria, el paisatge fabril urbà i les industries vora els rius, estan fets amb un estil paisatgístic naturalista, cadascun d'ells es un quadre independent.

L'autor és historiador. Director del Museu de Terrassa

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook