GentDT/Gastronomia

Pinya: Dolça, hidratant i refrescant

10.05.2016 | 07:25
Pinya: Dolça, hidratant i refrescant
Pinya: Dolça, hidratant i refrescant

De forma ovalada i gruixuda és una fruita tropical d´uns 30 centímetres de llarg. La seva polpa és acidulada i aromàtica i acostuma a tenir un color groc o blanquinós.
És un aliment que combina molt bé amb alguns sabors salats, per això és un ingredient fonamental a la gastronomia oriental. El porc i l´ànec són dues de les carns amb les quals s´avé perquè realça els gustos dels plats. Però és evident que és molt més recomanable menjar-la al natural per apreciar les seves qualitats i aprofitar les seves propietats nutricionals.
Originària d´Amèrica del Sud, és dolça, astringent i un pèl àcida. És fàcil de menjar i el seu consum s´ajusta a qualsevol etapa de la vida. Això sí, és molt fràgil i sensible als canvis bruscs de temperatura. S´aconsella conservar-la en un lloc fresc i sec, mai a la nevera, perquè es fa malbé a temperatures inferiors als 7ºC.

Molt hidratant i saciant
La pinya té propietats antiinflamatòries i antiedèmiques. El seu contingut en bromelina (un enzim que facilita la digestió) ajuda a digerir les proteïnes i per això no és gens indigesta. Està indicada en casos d´insolació perquè un 85% és aigua i té un alt índex hídric.
És rica en vitamines "B", "C" i "A" tot i que, per conservar les seves qualitats nutricionals, s´ha de menjar de seguida. Un cop tallada i pelada s´ha de consumir de manera immediata. Ara bé, en aquest estat es pot guardar a la nevera coberta amb un film transparent. Val a dir que també conté vitamina B6, que té un paper important en la producció de glòbuls vermells.

Una fruita 100% tropical
El seu contingut en fibra fa que tingui propietats laxants, cosa que minimitza l´estrenyiment. Però també ajuda a reduir el nivell de colesterol i a controlar la glucèmia en els diabètics.
Ara bé, conté àcid oxàlic que es pot convertir en sals en contacte amb minerals, com el calci, i formar oxalat càlcic, per la qual cosa el seu consum s´ha de reduir si es pateix de càlculs renals ja que podria agreujar la malaltia.
La pinya és originària del Brasil, el país on la van trobar els colonitzadors espanyols i portuguesos. És el fruit de la planta coneguda com "ananàs", el nom que encara ara conserven els lusitans per anomenar-la. A hores d´ara els principals països productors són Xina, Estats Units, Brasil, Tailàndia, Filipines, Costa Rica i Mèxic.

Conserves en almívar i sucs
Pertany a la família de les bromeliàcies, que comprèn unes 1.400 espècies, quasi totes de fulla perenne i amb flors que són molt cridaneres. La major part de la producció mundial es destina a la indústria conservera per obtenir pinya en almívar i un elevat percentatge, a l´obtenció de sucs. És una planta herbàcia que supera el metre d´alçada que, quan es desenvolupa, forma una tija curta i gruixuda d´uns 25 centímetres, de la qual surt el teixit necessari per formar les fulles.

Com podem saber...
Si és madura. Els fruiters ho saben bé perquè només cal tibar un parell de fulles de la part superior. Si surten amb facilitat, està en el seu punt de maduració. A més han de passar del color verd a l´ataronjat, tot i que la pinya sigui verda. També ha de fer una olor dolça.
Com es pela. Abans de res heu d´agafar una taula de fusta i un ganivet esmolat. Col·loqueu-hi la pinya, talleu els extrems de dalt i de baix i la deixeu en un plat que sigui una mica fondo perquè regalimi el suc. A partir d´aquí, i en funció de la presentació, tallarem el tronc central.
De quina manera es talla. La presentació habitual és trossejar la peça en rodanxes de poc més d´un centímetre. Per extraure´n el tronc es pot fer abans amb un aparell, o bé una a una amb un motlle  de fer galetes. Es pot consumir fresca, sola, en macedònia, en suc o en almívar.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Noticias relacionadas