GentDT/Reportatge

Modernisme: descobrint el Vapor Albiñana

10.05.2016 | 04:22
El Vapor Albiñana i Ribas, que va comprar Antoni Albiñana el 1890, ocupa els cèntrics carrers de Cervantes, Sant Gaietà, Montserrat, Sant Valentí, Pantà i Mare de Déu dels Àngels.
El Vapor Albiñana i Ribas, que va comprar Antoni Albiñana el 1890, ocupa els cèntrics carrers de Cervantes, Sant Gaietà, Montserrat, Sant Valentí, Pantà i Mare de Déu dels Àngels.

Aquesta és una de les ciutats amb més història i en la qual es conserven més elements del patrimoni industrial modernista. Això queda reflectit en l´organització urbanística dels carrers i en la relació i ubicació de les fàbriques i magatzems -principalment de teixits-, així com en els habitatges d´obrers o en els serveis per a les fàbriques: l´estació de ferrocarril, els bancs, el subministrament d´electricitat, l´hospital, el mercat o les escoles. Fins i tot també es veu en espais d´alimentació i oci com estancs, farmàcies, cinemes i teatres, tendes de queviures o casinos.
Però si hi ha un element característic d´aquella època que ha perdurat fins als nostres dies són les xemeneies, que denoten una gran activitat tèxtil al llarg del segle XIX i també durant la primera meitat del segle XX, quan s´ubiquen els orígens de la transformació gràcies principalment a la introducció de la màquina de filar i de vapor i els telers Jacquard. Aquest procés es va veure afavorit per la millora de les comunicacions i per la construcció de la carretera de Barcelona el 1845, però de forma excepcional per l´arribada del ferrocarril del nord el 1856, que comunicava Terrassa amb Barcelona, Manresa i Saragossa.
Durant tot aquest temps es van anar creant desenes de fàbriques (també anomenades vapors per les màquines que usaven), la història de moltes de les quals és ben coneguda pels ciutadans. La primera a construir-se a la ciutat va ser el Vapor de la Companyia l´any 1833, situat entre la Rasa i el carrer del Pantà, essent el segon vapor de tot l´Estat espanyol. Després en vindrien altres com les fàbriques Segret i Busquets, l´Auxiliar Tarrasense –coneguda popularment com a Vapor Gran- o l´Aymerich, Amat i Jover.
Però d´entre totes aquestes construccions, n´hi ha una que ha passat més desapercebuda però que en canvi té una importància cabdal per a la història industrial de la ciutat. Es tracta del Vapor Albiñana i Ribas, conegut popularment com la Farinera, una construcció integrada per un complex de naus paral·leles que ocupen tres illes de cases completes i un parell d´incompletes entre els carrers de Cervantes, Montserrat, Sant Valentí (d´est a oest) i els carrers del Pantà, Sant Gaietà i Mare de Déu dels Àngels (de nord a sud). Es tracta d´una construcció industrial formada per un seguit de naus rectangulars (avui en dia se´n conserven setze), col·locades paral·lelament i separades per passadissos anomenats barris. Encara que no sigui massa conegut, l´edifici principal va ser bastit per l´arquitecte municipal Lluís Muncunill l´any 1893. Consta de tres plantes, de base rectangular, sent la primera la més antiga de totes. Muncunill, en ser l´encarregat d´edificar la primera nau, va anar ampliant successivament la fàbrica els anys 1899, 1900 i 1907, construint naus rectangulars d´una sola planta.
Aquest conjunt arquitectònic, catalogat com a bé cultural d´interès local, ha tingut diversos usos al llarg de la història. Així, Baltasar Ragón en el seu llibre "Els carrers de Terrassa l´any 1900" explica que al 1882 Josep Barba va construir un edifici dedicat a ser farinera, que posteriorment seria venut a la societat Albiñana, Ribas i Cía que l´utilitzaria a partir de 1890 com a fàbrica tèxtil.

Patrimoni familiar
Així, Antoni Albiñana va adquirir aquest conjunt d´edificis a finals del segle XIX. I, des d´aleshores, aquesta construcció formada per més de tres illes, que actualment està catalogada com a bé cultural d´interès local, ha romàs en mans de la mateixa família. El besnét del propietari genuí, també Antoni Albiñana, no se la va voler vendre mai. Com tampoc ho va fer la seva dona i actual administradora, Montserrat Ribas Fortuny, quan aquest va morir. "I no serà per falta d´ofertes, que en va tenir moltes", explica Joan Queralt, secretari i amic de la família. El mateix Queralt apunta que si encara és propietat dels Albiñana és sobretot per "un motiu sentimental. L´han volgut conservar i no han volgut especular-hi mai".
Però, encara que no hagi canviat de propietari, sí que ha anat canviant d´ocupants. Així, quan va deixar de ser el Vapor Albiñana pròpiament dit, s´hi van ubicar empreses que es dedicaven principalment al tèxtil i a la fusta. "No obstant això, fa uns 15 anys que aquest tipus d´empreses es van traslladar cap als polígons", explica el fill de Montserrat Ribas, Jordi del Cacho. En aquell moment, en trobar-se que es quedarien sense empreses, van decidir apostar per ocupar els locals amb negocis de petites empreses, empreses que buscaven "un espai singular a prop del centre de la ciutat", diu Montserrat.
Empreses de camps tan diversos com la decoració, la música, l´arquitectura, la literatura, la reparació de vehicles o l´escalada formen part d´aquest petit mosaic comercial instal·lat en ple cor industrial de la Terrassa modernista. Fins i tot hi ha allotjat l´Ateneu Candela, un dels centres de cultura popular terrassenca per excel·lència.

Un espai únic i exclusiu
I és que els edificis que formen l´antiga fàbrica Albiñana tenen un encant especial. Així ho afirmen els propietaris dels diversos negocis que hi ha allà instal·lats. "Les naus són molt maques. Tenen alguna cosa que un comerç normal no té", afirma Cristina Flics, d´Autumn Decoració. El gran espai i la potent lluminositat també són dos elements a tenir molt en compte. "La llum li dóna molta vida. Aquí el nostre producte llueix molt més i l´espai ens permet dur a terme el nostre projecte. A la gent, li agrada molt", explica Flics.
El mateix destaca el propietari del taller Avespat: "Em va cridar l´atenció per la seva bona localització, perquè és un espai molt acollidor i perquè té molta llum. A més, hi ha molta gent que es queda al·lucinada amb el local i que entra només per veure´l. A més,e ncaixava molt bé amb la idea retro que tenia pel meu negoci".
El mateix els passa als de l´Ateneu Candela, que apunten que "tothom destaca la singularitat de l´espai, i creiem que ofereix moltes possibilitats als visitants. Al matí, entra molt sol pels grans finestrals, cosa que li dóna un valor afegit". Els mateixos propietaris apunten que la nau on hi ha ubicat tant l´Ateneu com la llibreria Synusia s´ha condicionat en diverses ocasions, millorant-la per aconseguir un espai més confortable i bonic. "Hem mantingut l´estil originari, amb les encavallades a la vista i les parets de blanc, aportant elements de color amb els palets morats que recorren tot l´espai, des de l´escenari fins a la barra de la cafeteria, i una il·luminació groga que li aporta calidesa."
Per la seva part, des de l´empresa Encaix Comunicació, Elías Caballero destaca "l´exclusivitat de l´espai, l´àmplia superfície i les vistes" així com la "cèntrica ubicació".

Mirant al futur
Quan un passeja i s´atura a mirar l´antic Vapor Albiñana i Ribas pot pensar que hi ha alguna part descuidada o fins i tot que no té cap mena d´ús. No obstant això, segons l´actual administradora, "no hi ha cap espai abandonat. A cada lloc hi ha alguna activitat. I, si no, estem pendents de poder-hi crear un servei".
De fet, Cristina Flics, d´Autumn, senyala que "hi ha gent que entra a la nostra botiga per preguntar-nos si sabem d´algun local que estigui buit, però cada cop en queden menys".
En aquest sentit, els propietaris dels negocis assenyalen que és un molt bon lloc per crear un centre empresarial però que "falta més compromís per part de les administracions. Per exemple, trobem a faltar una bona zona d´aparcament", apunten des de l´espai d´escalada Gravetat Zero. El mateix pensa Elías Caballero, d´Encaix Comunicació: "Aquesta podria ser una bona zona empresarial però caldria millorar-ne l´accessibilitat".
Per la seva banda, la família assegura que seguirà apostant per aquest espai i per potenciar-lo culturalment. En aquest aspecte, per als propietaris de l´Ateneu "seria molt interessant projectar-hi una xarxa d´espais d´economia social com Synusia i pensar en formes de treball cooperatiu i projectes comuns que li donessin força i n´estimulessin l´activitat, fent-ne un espai viu i obert a tota la ciutadania".

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Noticias relacionadas