Dossier

Lluís Meya: "Avui, la FP ja està prestigiada"

02.05.2016 | 04:00
Lluís Meya (Terrassa, 1951) és el director del INS Terrassa.
Lluís Meya (Terrassa, 1951) és el director del INS Terrassa.

Bon coneixedor de la FP, Lluís Meya (Terrassa, 1951) diu als seus alumnes que siguin responsables, crítics, respectuosos i flexibles.
Com recorda vostè els inicis dels estudis de la FP?
La Formació Professional va arrencar l’any 1955 i jo vaig entrar-hi com alumne el 1966. Era una oferta reglada i minoritària, bàsicament orientada a alumnes que estaven fora del sistema ordinari. La part pràctica es realitzava a l’escola i el contacte amb l’empresa era mínim. Els equipaments eren quasi inexistents i, en el nostre cas, ocupàvem uns espais cedits de l’escola de pèrits del carrer de Colom. Jo, personalment, vaig cursar aquests estudis, fent oficialia.

Com evoluciona després la formació professional?
Hi ha un canvi cap a l’any 1970, ja que s’incorpora el que s’anomena FPI i FPII, amb la qual cosa es produeix un increment d’alumnes atès que aquests estudis recollien els que no superaven l’Educació General Bàsica, l’EGB. A partir d’aquí s’incrementa el contacte amb les empreses, es creen els instituts de FP, separats dels de batxillerat, però encara es contempla socialment la formació professional com una opció per als que no els agrada gaire estudiar.

Aquesta situació canvia amb la implantació dels cicles formatius de grau mitjà i grau superior.
En efecte. L’any 1990 es produeix aquesta reforma, que trenca alguns motllos des del punt de vista de requisits per cursar la FP i un apropament forçat a les empreses amb la FCT; és a dir, la Formació a Centres de Treball. S’incorpora l’ESO, l’Ensenyament Secundari Obligatori, a tots els instituts i, per tant, es repartixen els alumnes no massa interessats en els estudis. I desapareix la diferència entre instituts de batxillerat i de Formació Professional; tots passen a ser IES, instituts d’ensenyament secundari.

Què aporta la novetat de la FCT?
És un canvi força significatiu perquè promou que els alumnes trepitgin l’empresa per fer-hi les seves pràctiques, a part de les que s’ofereixen als instituts. A més, es flexibilitza la manera de cursar la FP, com ara estudiar-la a distància i, més tard, arriba la formació dual.

La formació dual marca un abans i un després, oi?
Sí, és molt important. Recupera la figura de l’aprenent, però de forma ordenada i eficient. Els alumnes fan formació al centre educatiu i a l’empresa. L’experiència laboral ja ha passat a ser valorada. Així, l’empresa s’incorpora en el procés d’aprenentatge per assolir un títol i, en conseqüència, pot valorar el procés. Els lligams entre el centre educatiu i l’empresa s’han enfortit, i l’estudiant veu de forma clara la utilitat de la formació que està cursant. La formació dual és el futur, però cal vetllar perquè sigui així.

I, com es pot vetllar per la formació dual?
Miri, mai hem estat tan a prop d’assolir una FP de qualitat. Avui, la Formació Professional ja està prestigiada. Penso, però, que cal que es compleixin uns requisits, com ara que els centres tinguin la flexibilitat suficient per organitzar el currículum, ja que es trobaran amb alumnes que faran formació dual i altres, no. O, d’altra banda, que l’acció tutorial ha d’adquirir una funció vital en el seguiment de la formació externa. En aquest sentit, l’actualització dels coneixements del professorat és fonamental.

Així, doncs, què queda per fer?
Quan parlem de FP ens referim a la Formació Professional Inicial o reglada, però n’hi ha una altra que la complementa, la Formació Ocupacional i la Contínua. Queda pendent de resoldre la impossibilitat de que els centres públics no puguin realitzar directament la Formació Ocupacional i la Contínua. Així no es treu rendiment dels nombrosos i bons equipaments dels centre públics. I tampoc no s’aprofiten els recursos humans dels professionals que hi ha en aquests centres. Estem en un bon moment, encara que resta molt per fer. El repte és certament important i engrescador.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook