Història

Commemoració a Terrassa dels "25 años de paz"

30.04.2016 | 04:22
Acte d´inauguració del monument als "25 años de paz", a la part sud de la rambla. Durant anys, pel lloc on es va ubicar i per no prestar atenció als números romans, es va pensar que era en record de les riuades.
Acte d´inauguració del monument als "25 años de paz", a la part sud de la rambla. Durant anys, pel lloc on es va ubicar i per no prestar atenció als números romans, es va pensar que era en record de les riuades.

Manuel Fraga Iribarne, ministre de Información y Turismo, va ser el cap visible de la campanya propagandística "25 años de paz" amb la qual es va commemorar el 25è aniversari la victòria franquista en la guerra civil; els tecnòcrates del règim volien deixar de banda el discurs militar de la cruzada nacional i utilitzar-ne un de més amable que atribuís al franquisme les millores econòmiques i socials que la població començava a percebre. S'oblidaven de la recent creació del Tribunal de Orden Público per a jutjar als opositors a la dictadura.

L'Ajuntament de Terrassa -presidit per Josep Clapés Targarona- es va sumar als actes commemoratius. La ciutat va celebrar l'entrada de les tropes franquistes el 26 de gener -amb menys presència ciutadana cada any- i el Ple envià un telegrama d'adhesió i agraïment al caudillo.

Els "25 años de paz" a Terrassa
La primera mostra de celebració a Terrassa va ser la inauguració, el 26 de gener de 1964, d'un monument de formigó en commemoració del 25 años de paz amb la presència de Nicolás Murga, cap de les forces que van entrar a la ciutat vint-i-cinc anys abans. El monument -situat al capdavall de la Rambla i davant el cinema Doré- estava format per dos monòlits, un horitzontal i l'altre vertical amb una inscripció a cada banda que, i en números romans, perpetuava en la memòria la data: XXVI-I-MCMXXXIX. El 1977, en plena remodelació de la Rambleta, va ser retirat aquest monument que, alguns terrassencs, pensaven que era un homenatge a les víctimes de la riuada del setembre de 1962 pel lloc on havia estat aixecat i per no saber llegir els números romans de la inscripció.

El 5 de març de 1964 Miquel Onandia i Nunell era nomenat alcalde de Terrassa en substitució de Josep Clapés -considerat pels quadres del Movimiento un representant de la vella burgesia salista més que un d'ells-. Clapés havia presentat la seva dimissió al governador civil i havia sol·licitat també la renovació dels càrrecs dels presidents de la Caixa d'Estalvis de Terrassa -Josep Salvans Piera- i de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria -Eduard Jover Palà- i la no continuïtat, quan acabéssin el mandat, dels presidents de Mútua de Terrassa -Josep Armengol Gall- i de la Cambra de la Propietat -Agustí Abad Ros-. Però només Clapés va ser substituït del seu càrrec.

Les autoritats franquistes veien amb por com la societat terrassenca començava a canviar: la riuada de setembre de 1962 havia posat al descobert les precàries condicions de vida de milers de persones, legitimant l'existència d'uns moviments veïnals organitzats per intentar pal·liar unes mancances d'habitatge, infraestructures… que hauria hagut d'impedir el poder municipal. Onandia, l'alcalde que va presidir la resta d'actes commemoratius que s'havien organitzat, es caracteritzà per un tarannà molt conservador, per dur a terme polítiques paternalistes i per fer peticions contínues per augmentar les mesures d'ordre públic. Aquesta política municipal no fou suficient ja que no va poder impedir l'eclosió del moviment obrer a la ciutat, sobretot, a partir de mitjans dels seixanta.

Malgrat la campanya institucional de neteja d'imatge de la dictadura, el diari Tarrasa Información publicà, en la seva edició del dia 31 de març, un article signat per Octavio Carreras que constituïa una apologia dels excombatientes. Si des del Ministerio de Información y Turismo es pretenia "desmilitaritzar" el règim, l'autor de l'article defensava fermament el paper dels militars que havien fet la guerra amb Franco i a qui les noves generacions no podien prendre el protagonisme en una celebració de la victòria -emprant novament un terme de connotacions bèl·liques, enlloc del lema oficial "25 años de paz"-; per l'autor de l'article els excombatents de la Cruzada i els integrants de la División Azul havien de tenir un lloc destacat en una desfilada militar.

Res a veure amb les paraules de l'alcalde qui, en consonància amb el discurs oficial dirigí una al·locució en la qual instava a reflexionar entre "l'Espanya amb conflictes al carrer i l'Espanya pròspera de l'actualitat" i, evidentment, atribuïa el canvi tan favorable a la figura de Francisco Franco. Onandia obeïa fil per randa el dictat oficialista.

El primer d'abril l'alcalde Onandia presidí la celebració acompanyat de les autoritats municipals, les de Falange i els representants de les institucions i entitats terrassenques. La commemoració s'inicià amb una missa solemne d'acció de gràcies oficiada per Jaume Llauger prior del Sant Esperit i amb la participació de la Capella de Música de Sant Pere, dirigida pel mestre Joan Ribas; a la sortida de la missa es van deixar lliures centenars de coloms missatgers abans de la traca. La resta d'actes programats van ser dues audicions de sardanes a càrrec de le cobles "La Principal de Bages" i "La Principal de Terrassa", respectivament i un concert de la Banda Municipal de Música de la ciutat. Va ser en definitiva una celebració sense cap connotació militar però donant protagonisme a la religiositat sempre present en el règim dictatorial de Franco i fent l'habitual concessió a una amable cultura popular terrassenca.

L'autora és historiadora

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook