GentDT/Converses

Núria Salán: «A P3 ja s´hauria de cursar tecnologia»

03.04.2016 | 04:00
Núria Salán, de 53 anys d´edat, és professora de l´Escola Superior d´Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (Eseiaat), del campus de la UPC
Núria Salán, de 53 anys d´edat, és professora de l´Escola Superior d´Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (Eseiaat), del campus de la UPC

Núria Salán, de 53 anys d’edat, és professora de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (Eseiaat), del campus de la UPC. És doctora en Ciència de Materials i Enginyeria Metal·lúrgica. Va néixer a Barcelona i té dues filles. Una és enginyera, seguint la tradició familiar, i l’altra és infermera “i també karateca”, afegeix. Des de principis d’any presideix la Societat Catalana de Tecnologia.

Com va sorgir aquesta entitat?
És una filial de l’Institut d’Estudis Catalans, la seu del qual és al carrer del Carme de Barcelona. La Societat Catalana de Tecnologia té uns trenta anys d’història i jo sóc la quarta persona que la presideix. Abans, n’havia estat la secretària. Hi vaig entrar de la mà d’en Pep Fuertes Armengol, que va ser-ne el segon president.

Qui forma part d’aquest col·lectiu?
Les persones que tenen passió per la tecnologia, que no necessàriament han de ser docents. L’objectiu és apropar la tecnologia a la societat. Es tracta, doncs, de promoure en l’àmbit català totes aquelles bones notícies relacionades amb la tecnologia. A més, la Societat Catalana de Tecnologia és una entitat filantròpica, no tenim cap afany de lucre. La fita que ens hem imposat és que la ciutadania percebi la tecnologia com a quelcom molt proper i transversal.

Lluny de tòpics i estereotips.
En efecte, volem eliminar l’estereotip del tecnòleg “friqui”, la imatge de “The Big Bang Theory”. No. La tecnologia és molt més planera i l’hem de contemplar com a ei-na i no com a finalitat, i saber que és present en tots els estaments de la vida i en tots els àmbits personals i professionals. Miri, per exemple, el que ha passat amb els telèfons...

El canvi amb l’arribada dels mòbils ha estat espectacular...
Sí. La tranquil·litat que ens dóna avui anar amb el telèfon i que qualsevol familiar o amistat ens pugui trucar... Jo tinc una filla que viu a deu mil quilòmetres, però hi estic connectada constantment i, si necessita alguna cosa, ho sabré en temps real. És un gran avenç de la tecnologia, com els dispositius que connecten immediatament una persona maltractada amb la policia. Sabem que la tecnologia pot aplicar-se amb finalitats lamentables, però nosaltres destaquem la seva part positiva.

És la primera dona que presideix la Societat de Tecnologia. La presència femenina al sector tecnològic queda molt lluny encara de la masculina?
Sí, les dones estem en un 30-35 per cent i el que m’ha costat molt és que la junta de l’entitat sigui paritària.

Quan canviarà aquesta situació?
Doncs, el dia en què la tecnologia sigui una assignatura més des de P3; és a dir, a partir que els nens i les nenes rebin educació tecnològica sense cap discriminació. Mentre hi hagi el mite que els jocs per a la PSP són per als nens, anirem malament. Perquè, a més, els jocs que fan per a les nenes són avorridíssims. Qui dimonis vol vestir una nina? Resulta molt més divertit passejar un cotxe. Quan ho superem, recuperarem el que ens estem perdent ara...

El què?
El talent femení. Les dones som creatives de manera diferent.

Com és el talent femení?
Està més adreçat a la utilitat. En general, quan preguntes a un jove què vol ser de gran et dirà que ric. I una noia molt poques vegades et dirà que vol ser rica, però la majoria contestarà que pretenen ser útils. Això fa que la tecnologia quedi força descartada perquè no hi ha una immediatesa relacionada amb la utilitat. Quan les noies perceben la utilitat de la tecnologia, llavors les tens aquí, convençudes, dedicades amb tota la fermesa, i són les millors estudiants.

Per què es va dedicar a l’enginyeria metal·lúrgica?
Sempre he estat rebel, curiosa, i em va semblar un repte diferent molt interessant. Ara, aquesta enginyeria s’ha ampliat a materials. I trobo apassionant saber com són els materials per dintre, justificar com es comporten, per què uns són dúctils i mal·leables, o per què uns es deformen i uns altres es trenquen. Tot això té un sentit. Els materials són la base de tot. Tenir aquest coneixement permet fer bé les coses a la primera i eliminar els propis errors. La meva especialitat és l’enginyeria forense.

En què consisteix?
L’enginyeria forense estudia els motius pels quals un material ha fallat. Aquestes anàlisis són complexes i requereixen una gran responsabilitat. No tot material val per tot i no sempre el més car és el millor. M’agrada molt fer aquests estudis i aprenc moltíssim.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook