GentDT/Reportatge

Drons, llicència per volar?

05.04.2016 | 04:22
Els germans José Luis i Daniel Márquez mostren dos dels seus drons.
Els germans José Luis i Daniel Márquez mostren dos dels seus drons.

Per a molts són una joguina, per a d'altres, una eina professional. Uns vehicles aeris de moda que han de complir unes normes per enlairar-se

Les desoladores imatges aèries de l´antiga ciutat de Palmira, patrimoni de la Humanitat, devastada per l´Estat Islàmic han fet la volta al món. Hem pogut veure-les gràcies que un dron rus es va infiltrar en territori sirià en conflicte. Més enllà de l´ús militar dels drons, també ens arriben altres imatges espectaculars obtingudes per drons civils. I és que aquestes aeronaus no tripulades s´han popularitzat, desperten expectació i han iniciat la seva pròpia revolució tecnològica.
Internet i les xarxes socials han propiciat la divulgació de sorprenents vídeos d´imatges en 360 graus enregistrats amb aquestes màquines voladores que desperten passions entre fans de les tecnologies i diversos professionals.
Fa uns quatre anys que el fenomen va recalar a Espanya de la mà dels aficionats a l´aeromodelisme, que van començar a dissenyar i muntar els seus propis drons, com a successors dels helicòpters amb radiocontrol. És un mercat emergent, amb un potencial de negoci important, que no ha parat de créixer fins al punt que va ser el regal estrella de l´últim Nadal entre joves i adults tecnològics.

Què no es pot fer amb un dron?
La proliferació d´aquestes aeronaus d´ús lúdic o professional ha crescut de tal manera que per establir un mínim control i vetllar per la seguretat el Ministeri de Foment, a través de l´Agència Espanyola de Seguretat (AESA), fa fixar a corre-cuita una normativa provisional. Es tracta del decret llei del 4 de juliol del 2014 que regula molts aspectes com la prohibició de fer-los volar en zones urbanes i sobre aglomeracions (parcs, platges, casaments, manifestacions i carrers transitats) i també de nit, encara que portin llums.
Entre els requisits també figuren tenir el dron sempre a la vista, a menys de 500 metres de distància, no elevar-lo per sobre de 120 metres i usar-lo en zones adequades, com espais de vol d´aeromodelisme o espais despoblats allunyats dels aeroports.
Per l´AESA "un dron no és una joguina, és una aeronau" i una utilització imprudent pot rebre conseqüències com una multa de fins a 225.000 euros. A més, els danys que ocasioni són responsabilitat civil de qui els manipula.
Una condició clau per a poder fer treballs aeris és important també estar registrat al cens d´aeronaus d´AESA (www.seguridadaerea.es). Des que està en vigor la normativa Foment té registrats ja 1.668 operadors.

Emprenedors terrassencs
A Terrassa hem trobat algunes empreses que utilitzen els drons amb fins professionals i creuen que la normativa actual esdevé molt restrictiva. "A part de prohibir sobrevolar nuclis urbans, tampoc es pot accedir a l´espai aeri controlat o l´àrea d´influència dels aeroports. Això implica, per exemple, que per al Prat l´àrea prohibida va des del Vendrell fins a Mataró i per tant que un dron no pugui volar a Barcelona", expliquen des de Flying Free Films, una empresa de filmació-fotografia aèria de Terrassa. Va ser fundada el febrer del 2014 per tres emprenedors terrassencs: Pau Carbó, Aureli Badia i Xavi Planas. A ells s´han afegit Jordi Montserrat i Paco Martí. Un equip multidisciplinar del món audiovisual, l´enginyeria i empresarial.
També hem parlat amb altres empreses audiovisuals, com Iris Films (creada el 2013) que lamenten els entrebancs de la llei per poder fer treballs aeris i són a l´expectativa d´un canvi de normativa.
Les restriccions no deixen aflorar més professionals dels drons. Per adaptar-se a la legislació i poder continuar treballant a Flying Free Films estan acreditats com a operadors per la Agencia Estatal de Seguridad Aérea. "Els nostres pilots estan certificats i tenim la flota d´aeronaus legalitzada seguint els estrictes requisits de manteniment, assegurances i control que ens demanen", indiquen.

De quins tipus n´hi ha?
Al mercat dels drons n´hi ha de dos tipus bàsics, els d´ala fixa (que són com avions sense pilot) i es llancen a l´aire amb una plataforma especial o amb la mà, i els que funcionen amb hèlix (amb quatre, cinc o més rotors). "Els de joguina són més fàcils d´operar i es controlen amb un smartphone o tauleta, sincronitzats amb una aplicació mòbil especial", com descriu el director del portal online Eurodron, Juan Reyes, periodista i entusiasta dels drons de Sabadell.

Joguines molt divertides
Jugar amb aquests aparells és molt divertit i en altres països ja es practiquen curses de drons. Les marques més representatives són Parrot (amb el seu Bebop II), la xinesa DJI (amb els equips Phantom i InspireI). Un sector tecnològic emergent amb diversitat de mides i preus: de 30 euros a 850 euros o més, amb càmera, GPS, vídeo HD, estabilitzador d´imatge...
En canvi, per fer servir un dron professional i saber-lo maniobrar bé és necessari fer un curs de pilot. "És comprensible que hi hagi una regulació de l´ús perquè són dispositius molt potents i amb moltes possibilitats i cal marcar pautes ara que hi som a temps", explica Lluís Marquina, director i presentador de "Generació digital", del 33. "Un dron en mans inexpertes pot ser perillós i un dron en mans malintencionades, també. A Catalunya s´estan formant futurs pilots que tindran molt clar com i on fer funcionar aquestes bèsties de l´aire", afegeix. Pilotar un dron és una professió de futur i això ha fet sorgir acadèmies especialitzades.
Aquests artefactes futuristes, que ens traslladen a escenes de "La Guerra de les Galàxies", també són l´atracció dels estudiants d´enginyeria aeroespacial. "Tenim una normativa més restrictiva que la d´altres països europeus però crec que, tot i això, els drons han arribat per quedar-se i el sector seguirà creixent juntament amb la seguretat que oferiran. Aquest fet relaxarà la normativa actual", descriu Oriol Lordan, professor d´Enginyeria Aerospacial de la UPC.
L´altra cara del fenomen són els problemes i accidents que aquests artefactes mal utilitzats poden causar. I si la captació d´imatges des d´aquests aparells pot vulnerar la privacitat de les persones.

Per a què poden servir?
Més enllà del seu vessant lúdic els drons han arribat amb un potencial infinit d´aplicacions en la nostra vida diaria: filmació, topografia, vigilància, fumigació, repartiment... D´aquí que siguin eines molt interessants per a diferents sectors professionals. "Poden servir per enviar medicaments a llocs inaccessibles per vies tradicionals, per entregar paqueteria o cartes, per control d´incendis, supervisions de carreteres, per buscar persones desaparegudes...", enumera el director d´Eurodron. On més rendiment tenen és en l´agricultura, amb tasques com el control de grans collites o de plagues.
Com explica el professor Oriol Lordan el futur pròxim és la missatgeria express i el repartiment de paquets com planteja Amazon. "En un futur més llunyà trobarem drons més grans en la construcció d´infraestructures o en el transport de viatgers", vaticina. La firma xinesa Ehang ha creat un megadron gegant o cotxe volador per transportar una persona.
El que fa uns anys semblava increïble ara és real. La tecnologia ens està canviant la vida. I encara promet fer-ho molt més i seguir facinant-nos.

Dron, la paraula de l´any  2015
La paraula "dron", que identifica un vehicle aeri no tripulat, és la més representativa del 2015 i primera candidata a entrar al diccionari normatiu de l´Institut d´Estudis Catalans (IEC). Amb el 28,9% va ser la paraula triada (seguida de "cupaire") en un concurs de l´Observatori de Neologia i l´IEC, canalitzat pel programa "La tribu de Catalunya Ràdio". (Foto: dron de Flying Free Films al circuit de Montmeló.)

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook