GentDT/Converses

Josep M. de Dios: «L´acord de Schengen està en perill»

25.03.2016 | 04:00
Josep M. de Dios és professor de dret internacional privat a la Universitat Autònoma de Barcelona
Josep M. de Dios és professor de dret internacional privat a la Universitat Autònoma de Barcelona

El terrassenc Josep Maria de Dios Mercer analitza la situació en què es troba el tractat de Schengen quan està apunt de cumplir 21 anys des que va entrar en vigor (26 de març de 1995). I és que la greu situació en la que es veuen inmersos milers de ciutadans sirians fa trontollar aquest acord signat per diversos països europeus amb l’objectiu de garantir la lliure circulació de persones.

Aviat es compleixen 21 anys de l’entrada en vigor de Schengen, un tractat que ha significat un gran pas per a la mobilitat dels ciutadans d’arreu del món. Però, podría explicar-nos per què es va veure la necessitat d’arribar a aquest acord?
És un acord que va ser signat l’any 1985 per cinc països de la Unió Europea per suprimir de forma progressiva els controls fronterers. L’objectiu era garantir la lliure circulació de béns, serveis, capitals, treballadors i viatgers. Per tant la idea era la de reduir els costos tant directes com indirectes del transport de mercaderies i mobilitat de persones.

Si bé al principi en formaven part cinc països, progressivament se’n van anar afegint...
Si. En un inici s’aplicava a Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal. Posteriorment s’hi han anat afegint la major part dels altres estats de la Unió Europea (amb excepcions com el Regne Unit), a més d’Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa (que no formen part de la UE).

Quins són els requisits d’aquest tractat?
Perquè Schengen funcioni existeixen diferents eines, com una política comuna de visats, d’asil i de retorn. A més, hi ha dos mecanismes addicionals, que són la cooperació policial entre els estats i la judicial o penal, sobretot per la lluita contra el crim organitzat. I tot això es basa en quelcom fonamental, que és el principi de confiança recíproca.

Vostè que és expert en integració europea, podría dir-nos quina és la situació en què queda Schengen amb la crisi dels refugiats?
És molt difícil preveure què passarà amb Schengen. Aquest tractat està pensat per a situacions “normals”, no per a entrades massives. El principi de Schengen té tres excepcions: davant d’una situació de perill d’ordre públic, per la seguretat interior o per la salut pública. I, davant d’aquestes, els estats poden reinstaurar temporalment les fronteres interiors, per un màxim de dos anys. No obstant això, fer això és molt greu, perquè altera el funcionament i perquè es trenca el principi de lliure circulació i es torna a la protecció dels estats.

Això podría perjudicar la imatge de la Unió Europea?
Si. Anar abusant de Schengen com a via per evitar l’entrada de persones de tercers països posa en dubte el funcionament del sistema i la credibilitat de la Unió Europea. A més, demostra que som incapaços de gestionar situacions excepcionals.

Per tant diria que l’espai Schengen està en perill?
Podria estar-ho. Perquè si no som capaços de tenir una veu conjunta i una força comuna per gestionar aquesta situació des de les fronteres exteriors, i per tant es reintrodueixen les fronteres interiors, l’espai Schengen no té sentit i es corre el perill que deesaparegui.

Però ja s’han aplicat algunes restriccions...
S’han reinstaurat fronteres 10 o 15 vegades en els últims temps. Àustria ho ha fet, també França, Hongria... De moment, s’ha fet de manera excepcional. Però la situació actual ens porta a pensar que es pot anar molt més lluny. De tota manera, crec que ni els responsables saben massa bé com gestionar-ho. Una bona manera de començar a solucionar-ho seria tenir una política exterior única a nivell europeu, però de moment cada estat té la seva. Això impedeix fer el que caldria, que seria actuar en origen, i per tant l’únic que podem fer són polítiques de contenció.

Per tant, creu que és possible que s’apliquin més polítiques de restricció de l’espai Schengen en un futur proper?
Podria ser possible, sí. Perquè de moment el que hem fet ha estat tancar les fronteres exteriors i convertir Turquia en la nostra barrera, fent-la un gran camp de refugiats per evitar que aquests accedeixin a Grècia i, per tant, a la Unió Europea. I del que faci Turquia mirem cap a una altra banda, no en volem saber res. Diem que és un país segur on es garanteixen tots els drets i llibertats, perquè si no fos així no podríem fer-ho.

I si es van reinstaurant fronteres de manera sistemàtica, serà la fi de Schengen?
Almenys quedaria molt tocat. Però sóc optimista i vull pensar que estem davant d’una situació excepcional que no serà llarga. I per tant hem de pensar que això serà temporal i que Schengen sobreviurà.

I quina opinió en té, de tot plegat, vostè?
Primer de tot, crec que el que no es pot fer són les deportacions massives, com s’ha intentat fer, ja que crec que va en contra dels drets humans i és contrari a la Carta Europea, a l’Estatut del Refugiat, al conveni de Ginebra de 1951, etcètera. En segon lloc, crec que la fortalesa d’Europa són els seus valors i per tant s’hauria de buscar la manera de complir-los amb aquests refugiats, encara que sigui molt complicat. Ens estem deixant arrossegar per populismes, i això és una irresponsabilitat molt gran.

Populismes?
Si. Alguns polítics n’intenten treure rèdit per als seus partits i això no es pot permetre. No sé si podrem ajudar a 3, 4 o 6 millons i fins a on arriben els nostres recursos, però potser hem de veure que el principi de solidaritat ens ha d’obligar a baixar el nostre nivell de vida per ajudar altres persones que ho necessiten.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook