GentDT/Gastronomia

Crema: Tota una tradició

13.03.2016 | 04:00
Crema catalana servida en tarrines
Crema catalana servida en tarrines

El “Corpus culinari de la cuina catalana” és el receptari més exhaustiu, pràctic i complet de la gastronomia catalana que ofereix als amants de la bona cuina l’oportunitat de conèixer fil per randa més d’un miler de plats típics catalans.
Una de les receptes que figuren a l’apartat de postres és la crema de sant Josep, l’origen de la qual es remunta a quan a les cases de pagès hi havia excedent d’ous perquè les gallines en ponien més. També era l’època en què les vaques i ovelles donaven més llet.
Les mestresses de casa els aprofitaven per fer crema i, com que va coincidir amb aquesta festivitat religiosa, van adoptar-ne el nom. A hores d’ara són unes postres que es poden trobar arreu perquè és un dels làctics que figuren a les prestatgeries dels supermercats i també es poden trobar en paquets de cartró, al costat dels flams i les coques prefetes que, en un tres i no-res, es poden fer a casa.

Fàcil de fer
No obstant això, ara teniu l’oportunitat de fer una excel·lent crema a la manera tradicional. Els ingredients bàsics són: un litre de llet; sis o vuit rovells d’ou; 200 grams de sucre (o quatre cullerades soperes); una cullerada de midó (o bé uns 80 grams de Maizena, tot i que no quedarà tan fina); un branquilló de canyella, i una pela de llimona.
L’elaboració és molt senzilla. Abans de començar heu de reservar una mica de llet i posar la resta en un cassó amb la llimona i la canyella. Heu d’anar amb compte perquè només ha de bullir el just i necessari perquè quedi aromatitzada. Retireu, tot seguit, el tros de canyella i la pela de llimona.
Mentrestant, en un bol poseu la mica de llet que heu reservat, el sucre, els rovells d’ou i el midó i ho remeneu bé abans de barrejar-ho amb la llet, que heu de mantenir amb un foc baix. Quan es comenci a espessir ho traieu del foc, sense deixar-ho de remenar.
La crema ja estarà feta. Només caldrà repartir-la en una plata (tradicionalment es feia en plates ovalades, de pisa o porcellana per deixar-la enmig de la taula i facilitar que cada comensal se servís directament) o bé en cassoletes de terrissa. En ambdós casos, s’ha de deixar refredar abans de menjar.
Poc abans de servir-la es pot cremar perquè adopti aquell punt cruixent tan característic. Es pot fer amb una pala de ferro que es pot escalfar directament a la flama de gas o un mètode molt més pràctic, ràpid i modern és fer-ho amb un bufador. Només cal que espargiu sobre la crema sucre granat i que la cremeu amb un d’aquests estris.
A l’hora de menjar-la, i en funció de la comarca, s’acompanya de carquinyolis, neules o un canó de canyella per decorar i d’un got de garnatxa, moscatell o qualsevol altre vi dolç.
Un consell. Tot i que tradicionalment s’utilitzava el midó de patata, és millor recórrer al de blat de moro. És l’element de lligam (juntament amb els rovells) que permet donar la cremositat tan característica de la crema de sant Josep perquè conté l’amilosa, que és la substància encarregada de gelificar-la.

No us oblideu de...
Els ingredients bàsics. Llet, sucre, aromatitzants, rovells d’ou i midó. I si, a més, utilitzem una llet de vaca saborosa i uns ous ecològics de gallina de pagès veureu com la crema guanya en qualitat si voleu que siguin les postres casolanes que fareu per sant Josep.
El sucre cremat. És a gust del consumidor. Si us agrada el cruixent del caramel res millor que poseu un grapat de sucre blanc al damunt per cremar-lo amb una pala de cremar molt calenta o bé amb un bufador petit de cuina. És molt més deliciós si es pren calent.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Noticias relacionadas