GentDT/Reportatge

Mòbil: el company inseparable

22.02.2016 | 12:41
Per els adolescents, el mòvil representa la comunicació amb amics i familiars, el joc i el lleure, però també la connexió amb el professorat
Per els adolescents, el mòvil representa la comunicació amb amics i familiars, el joc i el lleure, però també la connexió amb el professorat

Les llars amb ordinadors fixos i portàtils, tauletes tàctils, telèfons mòbils, consoles i televisions connectades a internet formen part del paisatge habitual dels nens nascuts a partir del 2000. Són espectadors de la constant i ràpida evolució d´aquestes tecnologies i els smartphones en són l´exemple més clar.
Per a aquesta generació representen la comunicació amb amics i familiars, el joc i el lleure, però també la connexió amb el professorat, amb els responsables del món laboral i una finestra oberta al món que els permet connectar-se amb qualsevol persona i en qualsevol moment. Per al psicòleg Andrés Chamarro, cal educar-los en el seu ús. "Els pares que donen un smartphone a nens de 10 o 12 anys per un tema de comunicació o de seguretat li donen una eina que fa molt més que això. Té una potencialitat enorme i a l´escola pot generar situacions inesperades."
Per a aquesta generació, la revolució tecnològica és un fet perquè han nascut i crescut amb ella. Pep Salazar, exdirector del Mobile World Center de Barcelona, considera que és una de les revolucions més importants de la història. "I el mòbil ha fet que es democratitzi. Ara tothom en té un quan fa vuit anys no tothom tenia un ordinador. Aquesta és la gran diferència."
Actualment, tres de cada cinc persones en tenen i això està provocant una reconstrucció de les relacions socials i personals. La gran majoria té smartphones, petits grans ordinadors que permeten veure vídeos, fer fotografies, navegar per les xarxes, obtenir informació i una infinita varietat de recursos en funció de les app que tinguin instal·lades. I ja anuncien que el 2020 el tràfic de dades mòbils es multiplicarà per deu i el 80 per cent es generarà a través d´aquests terminals.
No hi ha marxa enrera i tot anirà a més, amb la qual cosa cal que els adults adoptin les mesures que considerin per no dependre del mòbil les 24 hores del dia. Però també les famílies, que han de posar fil a l´agulla per establir normes de conducta per tal que els nens amb smartphone no esdevinguin joves dependents. "És molt fàcil que es quedin enganxats a certes aplicacions, tot i que farien el mateix amb una consola de videojocs, un telèfon analògic o un ordinador", comenta Montserrat Peñarroya, responsable de l´Institut Internacional per a la Investigació de la Societat de la Informació i el Coneixement.

Menys trucar i més escriure
Quasi el 90% dels joves d´entre 18 i 24 anys tenen un telèfon intel·ligent i se´l miren una mitjana de 72 cops al dia, a diferència de la franja d´entre 35 i 44 anys, que l´obren 44 vegades. En canvi, els que tenen entre 45 i 54 anys ho fan només 32 cops i, a partir dels 65 anys, les consultes cauen fins a arribar a les 20 diàries.
Una altra dada significativa és quan els joves es lleven: un 58% no triga ni cinc minuts a consultar-lo i mitja hora després d´haver-se aixecat del llit gairebé nou de cada deu ja s´hi han connectat.
Per què? Per mirar l´hora, els WhatsApp pendents encara de resposta, per consultar el Facebook, per veure Youtube, per mirar el correu, per consultar les notícies del dia i el temps o bé per fer-se selfies.
Unes accions que són comunes als adults, tot i que pot variar l´ordre perquè el mòbil s´ha convertit en una extensió de nosaltres mateixos, fins al punt que l´hem incorporat a les activitats diàries, fins i tot les no recomanables. Hi ha estudis que revelen que un 55 per cent l´utilitza a la feina; un 38 per cent, al cotxe; un 53 per cent, al transport públic; un 62 per cent, al llit, i un 45 per cent, al bany.
És una eina molt més personal que l´ordinador perquè emmagatzema missatges, contrasenyes, fotografies, contactes i altres arxius. És personal, únic i intransferible. Per això cada cop costa més apagar-lo i sovint estem més pendents de les pantalles que de les persones, els paisatges o la gent que ens envolta.
No cal estar assegut i tranquil per consultar-lo: pel carrer, cada cop més, augmenten els vianants que caminen a ritme inquiet escrivint en el terminal i amb els cascos posats per escoltar música, o bé accionant l´altaveu per parlar amb veu alta amb el seu interlocutor. És una imatge habitual entre el jovent, però no exclusiva. Tothom s´hi suma perquè permet aprofitar un temps considerat buit. Un instant personal que, sense smartphone, s´aprofitava per planificar el dia o, senzillament, deixar-se anar i fer volar coloms.

Un món tecnològic
El 90 per cent dels usuaris dels smartphones es connecta a internet tots els dies, un percentatge que augmentarà considerablement els propers anys si tenim en compte que aquest 2016 la meitat de la població mundial tindrà un telèfon intel·ligent i que el 2020 seran els responsables del 80 per cent del mercat de banca mòbil.
Una dependència que, si és excessiva, pot derivar en una patologia anomenada "nomofòbia". Una addicció que acaba afectant la seva vida personal o professional. Alguns dels símptomes d´alerta són: l´ansietat que genera el fet de prescindir del telèfon; l´obsessió per les trucades i els missatges rebuts, i la manca de capacitat de controlar la despesa telefònica. 

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook