Blanca, negra i marró

21.02.2016 | 04:00
Blanca, negra i marró
Blanca, negra i marró

Diuen que, com més negra sigui, més bona serà per a l´organisme perquè més contingut té de cacau. Des del 70 per cent fins al 99 per cent... L´elecció va a gust del consumidor perquè no cal oblidar que la xocolata és, per definició, negra i amargant. Cal afegir que la negra és la que té menys greixos afegits i menys sucres. Tota vegada que les prestatgeries dels supermercats, les pastisseries, les xocolateries i les botigues especialitzades han vist com els nens es decanten, cada cop més, per la blanca i la marró (que conté llet). Hi ha entesos que, la primera, no la consideren com a tal, perquè només intervé la mantega de cacau en la seva elaboració. En aquest cas, és una pasta feta amb sucre, llet i el greix extret de la pasta de cacau (mantega), per la qual cosa és més cremosa que les altres varietats i no té el gust intens i amarg de la negra. En canvi, la xocolata amb llet conté aquesta matèria primera (ja sigui descremada o sencera) i pasta de cacau, que no ha de superar el 40 per cent. A les tres varietats es poden afegir fruits secs, cereals, espècies o, fins i tot, sal. En qualsevol cas, s´ha de consumir amb moderació en el context d´una dieta equilibrada i saludable. Els professionals n´aconsellen uns 20 grams al dia i, si pot ser, de la més pura, la negra.

Quina preferiu, la suïssa o la belga?
El cacau és el fruit de l’arbre “Theobroma cacao”, que es cultiva a Sudamèrica i Àfrica, principalment. Triga tres anys a donar un fruit que es recull a mà dos cops l’any. Les llavors segueixen un procés natural per ser fermentades per tal que s’assentin els més de 500 sabors que es poden detectar a la xocolata, que és el producte final. Quan arriben als països consumidors és on es netegen, es torren, es pelen i es molen. Dos dels països més reconeguts per la qualitat del producte que comercialitzen són Suïssa i Bèlgica. És objecte de desig dels turistes que es delecten amb els bombons, les preses elaborades amb sabors originals i la desfeta i molt calenta. Suïssa ostenta el privilegi d’haver inventat la xocolata amb llet el 1875 i, el segle XX, la d’avellana. El suís Rudolph Lindt va obrir el 1897 la seva fàbrica a Berna i va aconseguir fer una xocolata més suau, menys amarga i fàcil de modelar. D’altra banda, els entesos consideren que és a Bèlgica on es fa la millor perquè és la més diferent per la qualitat de la matèria primera, la varietat, la creativitat a l’hora de treballar-la i per tenir una textura exquisida. A més, els belgues també van inventar una varietat molt reconeguda, el praliné.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook