GentDT/Salut&Bellesa

Els ansiolítics, en la seva justa mesura

14.02.2016 | 04:00
Els estats de depressió afecten en l´actualitat una part de la població espanyola xifrada entre el 4 i el 5 per cent.
Els estats de depressió afecten en l´actualitat una part de la població espanyola xifrada entre el 4 i el 5 per cent.

La depressió és avui un dels principals problemes de salut a causa de la seva alta incidència i les seves conseqüències. Entre el 8% i el 15% de les persones patiran depressió en alguna fase de la seva vida. En aquests moments, constitueix una de les tres primeres causes de discapacitat en el món. Tot i això, segons estimacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es convertirà en la primera causa a partir de l’any 2030.
Les dades assenyalen que la depressió afecta a Espanya entre el 4 i el 5 per cent de la població i que el risc de sofrir almenys un episodi greu al llarg de la vida és superior en dones que no pas en homes. La proporció arriba gairebé al doble (16,5% i 8,9%, respectivament). Segons l’estudi “Estrategia de Salud Mental del Sistema Nacional de Salud”, Espanya és el país europeu amb la taxa més alta de símptomes depressius en la població d’edat més avançada.
L’any 2013 hi va haver un total de 1.868.173 persones que van patir aquesta malaltia. Aquest increment, que també es dóna a Europa en general, es deu a factors com ara l’augment de la mitjana d’edat en la població, el nivell d’estrès que afecta les nostres societats i el consum a l’alça de substàncies tòxiques i fàrmacs.

Riscos en la gent gran
L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) adverteix, segons ha recollit Europa Press, que Espanya presenta un dels consums d’ansiolítics i somnífers més elevats d’Europa, atès que s’ha incrementat un 57% entre els anys 2000 i 2012, i que actualment “segueix creixent sense fre”, diuen dades del Ministeri de Sanitat.
La revista Ocusalud, de l’esmentada entitat, remarca també que aquest elevat consum comporta una despesa d’uns 750 milions d’euros, que pot fins i tot incrementar-se si es tenen en compte els costos derivats de les baixes laborals o incapacitats permanents per depressió o ansietat. L’OCU incideix també en els costos de caire sanitari pel que fa a les caigudes, accidents de trànsit i similars derivats dels efectes de les depressions.
En l’actualitat, existeixen 35 benzodiazepines diferents que, des d’un punt de vista farmacològic, resulten molt semblants. Entre els ansiolítics més emprats a Espanya hi ha el lorazepam i l’alprazolam, comercialitzats per Pfizer com a Orfidal i Trankimazin, respectivament. Quant als somnífers, el més utilitzat és el lormatazepam, més conegut com a Noctamid (Teofarma).
Tot i això, els especialistes alerten que aquests medicaments no s’han de prendre a la lleugera i que un cop superades unes quatre setmanes des de l’inici del tractament el millor és deixar de prendre’ls. Així, el pacient evitarà la possibilitat de convertir-se en dependent dels ansiolítics i somnífers, i també la tolerància, la qual cosa implicaria que a la mateixa dosi l’efecte terapèutic el que va fent en realitat és disminuir.
D’aquesta forma, encara que es registrin aquests efectes adversos, l’OCU lamenta que el seu consum no pari de créixer.
També alerta d’altres riscos a partir d’una administració excessiva d’aquests medicaments, com el deteriorament cognitiu o efectes psicomotors que puguin influir en la capacitat per conduir i que afavoreixin comportaments desinhibits o impulsius incrementats amb el consum d’alcohol. L’OCU apunta també a una especial vulnerabilitat en el cas de les persones grans, a les quals desaconsella l’ús unilateral d’aquests medicaments atès que els beneficis associats a l’ús d’hipnòtics els serà més aviat marginal i no els compensarà d’eventuals caigudes i fractures òssies, en especial durant les dues primeres setmanes de tractament.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook