GentDT/Converses

Albert Pintó: «El meu somni és viure de fer pel·lícules»

07.02.2016 | 04:00
Albert Pintó (Terrassa, 1985) és el director de "Nada S.A.", curt nominat als Gaudí.
Albert Pintó (Terrassa, 1985) és el director de "Nada S.A.", curt nominat als Gaudí.

Graduat a l’Escac l’any 2007, Albert Pintó (Terrassa, 1985) és el director de “Nada S.A.”, curt nominat als Gaudí. Amb 30 anys, ja ha dut a terme diversos projectes audiovisuals i cinematogràfics, tot i que afirma que la culminació de la seva carrera seria poder viure al cent per cent de realitzar films. De moment, ja en té tres a la cuina esperant el seu moment.

És la primera vegada que està nominat a un premi Gaudí, en aquesta ocasió a la categoria de millor curt. Què se sent?
Nosaltres ens sentim guanyadors. I és que arribar aquí és molt complicat. Primer vam passar un filtre de més de 4 mil curts. Al cap de moltes fases, de seleccions i vots vam passar a estar entre els 10 finalistes. I, al cap d’unes quantes gales i passes davant d’acadèmics, vam arribar a estar entre els 4 finalistes. Està molt bé perquè et dones a conèixer.

Al final us vau quedar sense premi però éreu optimistes?
Home... Competíem amb tres curts més que són tres bèsties: “Cero”, on participa Ridley Scott; “No me quites”, de Bayona, y “El adiós”, el que ha guanyat i també està nominat als Goya. Nosaltres érem els petitons, els que ens havíem colat a la festa.

Què en pensa, del film guanyador, “El camí més llarg per tornar a casa”?
Em vaig alegrar molt que el seu director, el Sergi Pérez, guanyés. Havia estat professor meu a l’Escac i el conec bastant. És molt bo i s’ho mereixia. I millor que el premi vingués cap aquí, a Terrassa.

I què opina que s’hagi parlat tan poc de la pel·lícula?
És molt típic que només es doni “bombo” a films de grans pressupostos i finançats per grans productores del país i els micromecenatges passin sense pena ni glòria. I és una pena perquè a més són independents i no estan gens encorsetats.

Què li ha semblat que “Barcelona nit d’hivern” no s’endugués cap premi dels set a què optava?
Va ser sorprenent però està bé que s’hagi repartit i que el de millor film fos per a Sergi Pérez. Tot i que hagués estat bé que guanyessin premis més pel·lícules catalanes, perquè els Gaudí són catalans. I és que em vaig adonar que els premis quan els necessites no te’ls donen i quan te’ls donen ja no els necessites.

Com descriuria el seu projecte?
És un curt low cost, surrealista i creat entre amics. Va sorgir d’una història que tenia creada Caye Casas i vam decidir dur-lo a terme ajuntant un grup d’amics amb un pressupost de 1.600 euros. En sis mesos el teníem rodat i muntat i vam fer un Verkami per fer la distribució. El vam presentar a l’octubre de 2014 a Sitges i ja portem 32 premis i 150 seleccions internacionals. No ho esperàvem.

Creu que és el seu treball més madur?
Sí. És el més d’autor i mostra que sóc capaç d’abastar diferents gèneres i que sóc un director polifacètic. A més, feia molt temps que no rodava un treball seriós i rodó.

Sobre la seva feina a l’Escac, què li aporta estar en contacte constant amb estudiants?
Per a mi és clau perquè cada setmana tinc 50 orelles escoltant-me i és una gran responsabilitat. A més, t’obliga a reflexionar sobre la feina i a estar completament al dia. M’omple molt i m’ha ajudat molt per fer els meus projectes.

A part dels seus projectes i de l’Escac, treballa en una productora. D’on treu el temps?
El truc és que és vocacional. A més les tres feines són molt diferents. Tot i que és cert que no te n’adones però t’absorbeix molt.

De tot el que ha fet, de què se sent més orgullós?
Em quedaria amb el curt “Aún hay tiempo”. És la culminació del cine que m’agrada, ciència ficció i comèdia romàntica. Era una aposta molt personal i arriscada. De fet a l’Escac no va agradar però els festivals m’han donat la raó.

De petit s’hagués imaginat que arribaria fins aquí?
És que encara no sóc enlloc, em falta molt.

Quin seria el seu somni?
Viure de fer pel·lícules.

He llegit que de petit volia ser actor. Ho ha descartat?
Vaig fer teatre durant molts anys, fins que em van comprar una càmera. I després de veure “La roca” i “Indiana Jones” vaig quedar impactat i el meu pare em va dir que tot era gent que s’ho inventava. I vaig pensar: “Jo també vull fer-ho”.

Quin director l’ha marcat més?
Deixa’m que te’n digui tres. David Fincher, Quentin Tarantino i Terry Gilliam.

A quin actor li agradaria o li hauria agradat dirigir?
El Robert de Niro de “Taxi Driver”, Antonio de la Torre i Elena Anaya.

Projectes de cara al futur?
Tres films. El de “Nada S.A.”, un que no sabem si titular “No matarás” o “La mejor noche de tu vida” i un altre que es diu “RIP”.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook