HISTÒRIA

Els plafons ceràmics del convent de Sant Francesc

30.01.2016 | 04:22
Lluerna amb l´escena del naixement de Francesc.
Lluerna amb l´escena del naixement de Francesc.

El convent dels frares menors recol·lectes de Sant Francesc d'Assis inicià la seva construcció l'any 1609, el mateix any que el bisbe de Barcelona n'autoritzava la fundació i l'any 1612 ja hi residia una comunitat de 28 frares. La proximitat del torrent de Vallparadis i la llunyania del nucli de poblament de la vila de Terrassa foren les causes de l´ubicació en aquesta nova casa de recés. La recol·lecció responia al recolliment i la contemplació divina i a l'ideari franciscà basat en la pobresa i l'oració.

Els espais del complex conventual eren, l'església, la sagristia, el claustre amb un pis, les cel·les, el refectori, la cuina, el celler, el rebost, la biblioteca, un porxo, la porteria, l´horta, els camps de conreu i una fàbrica de sargils, que proveïa dels hàbits a les comunitats franciscanes de Catalunya. Els únics elements actualment conservats son l'església i el claustre, aquest darrer es però el més rellevant.

Mestre Passoles
L'espai claustral es quadrat i té planta baixa i dos pisos. A la planta baixa i sota les voltes d'aresta que el cobreixen, es poden contemplar 26 plafons ceràmics policroms fets entre els anys 1671 i 1673.Varen ser elaborats pel mestre escudeller de Barcelona, Llorenç Passoles essent Pere de Fizes, castlà del Castell de Terrassa el seu promotor i es per això que el seu escut d´armes es present quasi bé a tots els plafons. Passoles també es l'autor de les rajoles del vestíbul de la Casa de Convalescència de Barcelona entre d'altres treballs.

La decoració ceràmica, a diferència de la pintura mural, que es la tipologia més habitual aplicada als edificis religiosos, és una producció complexa que necessita d'un procés llarg i laboriós. S'ha de elaborar la rajola amb argila, coure-la i també aplicar-li el dibuix i el color. Abans de pintar la peça s'ha de cobrir amb òxid d'estany per tal d'aconseguir una superfície blanca que cobreixi les porositats. El següent pas es el dibuix amb la tècnica de la quadratura, que traslladava el dibuix previ a la composició. El disseny es feia sobre cartons, sovint extret de models reproduïts, estampes o bé gravats, en el nostre cas dotze dels plafons es relacionen amb uns gravats flamencs editats per Philip Galle sobre Sant Francesc, encara que quasi be sempre simplificant la complexitat de les escenes.

Seguidament es col·loquen els diferents pigments, emplenant els dibuixos, que amb la cocció al forn obtindran les magnifiques rajoles policromes. Una vegada elaborades s'havien de col·locar in situ al lloc escollit de l'edifici, seguint el dibuix i es aquí on algunes d'elles, tal com podem veure en els nostres plafons ja se situaven erròniament.

Les quatre galeries del claustre, mostren episodis reals i llegendaris de la vida de Sant Francesc, fundador de l'orde, dels quals vint i quatre son figuratius i dos ornamentals .La galeria oest, tracta genèricament amb cinc lluernes el tema de la conversió de Francesc de Bracamonte, el primer plafó del cicle es refereix al naixement de Francesc en una establia, situació que ens referència aspectes paral·lels de la vida de Jesús. Els altres son l'homenatge del mantell al jove Francesc, el somni de glòries militars, la primera visió de Crist crucificat, la Verge Maria lliure el Nen Jesús a Francesc i la renúncia als béns terrenals.

Galeria sud
La galeria sud, te set lluernes, que exceptuant la primera que és ornamental, amb l'escut de Pere de Fizes, tracta de l'aprovació i ampliació de l´orde franciscà. Els relats son, els somnis del papa Innocenci III, Francesc en mig de Pere i Pau a Roma , la revelació del crucifix de sant Damiano, la Confirmació de la indulgència plenària a la Porciúncula, la conversió de fra Pacífic i la temptació de la carn i de la família.

La galeria est, te sis plafons amb temàtica de les Penitències i miracles del Pobrissó( en referència a Sant Francesc), que son, Francesc bastonejat per diables i confortat per un àngel, la prèdica de Francesc a les aus i als peixos, la conversió de l'aigua d'un pou amb vi, l´amor diví abrusa Francesc d´Assís, Francesc refrega el seu cos en uns esbarzers i Francesc exhibit nu pels carrers d´Assís.

La darrera galeria, la del nord, fa referència a la Humilitat de Francesc i conté un primer plafó ornamental amb escuts del castlà del Castell Pere de Fizes i sis de temàtics, la extrema humilitat del sant d´Assís, l´estigmatització de Francesc,la mort de Francesc i la seva recepció celestial, la visió de Francesc en un carro de foc, Francesc alliberant ànimes del purgatori i el descobriment del cos incorrupte de Francesc.

Aquest conjunt, constitueix una de les obres artístiques de ceràmica policromada de l'època del barroc més interessants de Catalunya, per la seva execució i iconografia però també pel seu bon estat de conservació.

L'autor és historiador i director del Museu de Terrassa

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook