GentDT/Gastronomia

Plàtan. Una font d´energia ràpida i instantània

24.01.2016 | 04:00
El plàtan és la fruita dels esportistes
El plàtan és la fruita dels esportistes

De ben segur que moltes generacions encara es recorden de l´anunci de televisió on l´ós Baloo li cantava a Moogli, el nen de la selva, aquesta lletra: "El plàtan, és sensacional, tan sa i fàcil de pelar, tan ric i ple de vitalitat... Caram, que bo que està no hi ha cap altra fruita igual i a mi m´agrada una bestialitat".
Un petit text que resumia fil per randa les propietats d´una fruita tropical, que és una font natural de fibra, molt rica en hidrats de carboni (el 20% del seu pes) i que aporta vitamines "C" (afavoreix el desenvolupament dels ossos i de la pell) i B6 (contribueix al normal funcionament del sistema immunitari), a més de potassi (un mineral indispensable per al bon estat dels músculs) i manganès, que és un ric antioxidant.
Són propietats que el fan ideal perquè sigui una de les cinc peces al dia que s´han d´ingerir si es vol seguir la dieta mediterrània, sana i equilibrada.

Molt saludable
Precisament per la seva riquesa nutricional els pediatres l´acostumen a introduir a les farinetes. També perquè el nadó s´acostumi al seu sabor dolç ja que el plàtan és una de les fruites de consum habitual durant tot l´any.
Un dels seus avantatges és que és fàcil de menjar i es pot portar arreu sense que es faci malbé. Quan el pelem acostumem a començar per la part que ha estat unida a la planta però pocs ho fan a l´inrevés: trencant la pell per la base que és la forma més fàcil i ràpida de fer-ho sense que la polpa quedi perjudicada, en cas que sigui molt madur.
Les persones que en mengen sovint els reconeixen d´immediat per la seva mida, el seu color i les taques que impregnen tota la pell. Són trets que el diferencien de les bananes, que són molt més llargues i d´un color més uniforme. Val a dir que el plàtan de Canàries és més car que la banana, que es cultiva a 150 països del tròpic d´Àfrica, Amèrica del Sud, el Carib i el Pacífic. La varietat més coneguda és la Cavendish, que es produeix per a l´exportació.
Les seves propietats energètiques fan que el plàtan no figuri gaire a les dietes d´aprimament. No obstant això, cal recordar que només aporta unes 91 quilocalories per 100 grams, una quantitat que s´assembla a la d´altres fruites que no contenen tant de potassi (una peça mitjana cobreix el 15% de la quantitat diària dels adults).

Deliciós per fer postres
És una de les fruites més resistents, però les altes temperatures fan que maduri molt ràpidament i que tot sovint quan la pell és molt fosca i el plàtan és tou es llenci a les escombraries. Per evitar-ho només cal saber que es pot reutilitzar com a ingredient de postres casolanes. Es poden fer galetes amb civada, un deliciós pa de plàtan tan típic de la cultura anglosaxona, un refrescant gelat o es pot utilitzar com a ingredient a la massa de coquetes de blat.
Una altra opció per reaprofitar-los és fregir-los amb mel o posar-los a la brasa, amb una mica de sucre de canya, perquè es coguin a poc a poc. Quan estan al punt se serveixen com a postres amb un formatge cremós. També podeu fer-ne una crema (com si fossin natilles), uns plàtans flamejats amb canyella, rom negre i una salsa de vainilla o unes postres més tradicionals com és el "plàtan split", que se serveix amb nata i boles de gelat (maduixa, xocolata i vainilla), ruixat amb una mica de xocolata desfeta i, si es vol, acompanyat d´encenalls de colors.

Del sud-est asiàtic
El plataner és originari del sud-est asiàtic. Les primeres dades es remunten als dibuixos que hi ha a les antigues runes del monument javanès a Buda aixecat a Bordodur l´any 850 aC. Els plàtans es coneixen a la franja mediterrània des del 650 dC i van arribar a l´arxipèlag canari al segle XV.

La fruita de l'esportiste
És habitual que entre joc i joc els tennistes recuperin forces fent una bocinada de plàtan o de banana. Per què trien aquestes fruites i no pas cap altra? Bàsicament perquè proporciona energia a l´instant. El seu elevat contingut en sucres fàcilment assimilables per l´organisme fa que figuri a la bossa d´esport dels jugadors que competeixen. El plàtan de Canàries i la banana són les fruites amb major quantitat d´hidrats de carboni complexos (midó, sucres com la sacarosa, la glucosa i la fructosa), que és el nutrient majoritari, a més de l´aigua.
Ambdues són fruites amb un nivell glucèmic per sobre de 85, quan la resta acostumen a tenir-ne 65. Una particularitat indicativa de la rapidesa amb què el sucre passa a la sang (uns 60 minuts), amb la qual cosa proporciona energia immediata (abans, durant i després de l´exercici físic) durant una hora de manera ràpida i continuada. A banda, el plàtan de Canàries té més proteïnes, potassi (que contribueix al normal funcionament de la musculatura) i fòsfor que la banana, que tenen un nivell més alt de sodi. A més, també aporta vitamina B6, que disminueix el cansament i mitiga la fatiga.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Noticias relacionadas