GentDT/Gastronomia

El bròquil. Un superaliment ric en fibra i antioxidants

17.01.2016 | 04:00
Estrella dels sucs verds. Tot i que ha de fer molt camí per guanyar-se la fama al plat, en canvi s´ha convertit en l´ingredient estrella dels batuts verds, junt amb l´api, la pastanaga i la col. és una excel·lent beguda en les dietes depuratives.
Estrella dels sucs verds. Tot i que ha de fer molt camí per guanyar-se la fama al plat, en canvi s´ha convertit en l´ingredient estrella dels batuts verds, junt amb l´api, la pastanaga i la col. és una excel·lent beguda en les dietes depuratives.

Potser us sorprendrà però un plat de bròquil bullit pocs minuts al vapor conté més vitamina “C” que un suc de taronges. A més, aquest germà verd de la coliflor és una de les millors fonts de calci comparable a la llet, sense menysprear les seves importants dosis de magnesi, ferro o vitamines. Tot i que no es consumeix en grans quantitats ni sedueix tots els paladars és una verdura que s’ha guanyat la fama de superaliment per les seves qualitats nutritives excepcionals. Els experts diuen que si volem viure més anys amb salut mai pot faltar un plat d’aquesta verdura a taula.

El verd més protector
De la família de les crucíferes o cols, el seu verd característic el distingeix com un dels aliments funcionals imprescindibles per prevenir processos infecciosos. La seva clorofil·la té propietats antiinflamatòries, antibacterianes i cicatritzants. El seu alt contingut en vitamines “E”, “B”, “A”, “K” i “C” enforteix el nostre sistema immunològic, millora la visió i és un bon preventiu de les malalties cardiovasculars. A més, protegeix les cèl·lules dels radicals lliures gràcies a les seves substàncies antioxidants. També és important a la dieta dels adults pel seu alt contingut en fibra i perquè redueix el colesterol.
Vitamines, minerals, antioxidants i principis actius anticancerígens fan d’aquesta verdura la més terapèutica de totes. Entre els seus components, l’indol-3-carb és una substància que té un efecte beneficiós a l’hora de fer front al càncer de mama ja que neutralitza les cèl·lules que poden desenvolupar tumors.
Fins i tot, hi ha associacions sense ànim de lucre que fan campanyes per augmentar el seu consum entre la població. Parlem, per exemple, de l’entitat +Brócoli, que treballa per divulgar les bondats d’aquesta “superverdura”. Agricultors, comerciants, investigadors, nutricionistes, restauradors i experts treballen en comú per divulgar els seus beneficis.
A més dels seus valors nutricionals i d’acció anticancerígena, el bròquil també és beneficiós per al procés depuratiu del fetge i ajuda a millorar el seu funcionament. També té un efecte protector de la mucosa de l’estómac i dels intestins. Un estudi de la Universitat John Hopkins dels EUA i del Centre d’Investigació Científica Nacional de França ressalta les virtuts d’aquesta superverdura en la lluita contra un bacteri que està relacionat amb el desenvolupament d’úlceres i tumors d’estómac.

A tenir en compte
Saltat al wok, al vapor o en poca aigua i com a màxim 15 minuts de cocció aconseguirem preservar totes les seves vitamines i minerals. El tronc del bròquil, que acostumem a llençar, és la part que té més calci. Per aprofitar-lo bé el podem tallar ben prim i saltejar-lo a la paella perquè sigui ben gustós.
Les persones que acostumen a patir de flatulències o gasos han de tenir en compte de no combinar mai en un mateix àpat dues verdures crucíferes (com la coliflor, col o col de Brussel·les).
També hi ha qui consumeix el bròquil cru però cal fer un advertiment: no és convenient aquest hàbit en persones que pateixen hipotiroïdisme. La raó és que conté substàncies que poden impedir que la glàndula tiroides absorbeixi el iode.
Aquesta planta de l’espècie de la col és més rústega que la coliflor pel que fa a resistència al fred. En canvi no suporta la forta calor de l’estiu. Se sembra en vivers des de primavera fins a l’hivern i es cull de novembre a abril.

Resistent al fred
Existeixen tres varietats que es cultiven normalment. L’especècie més comuna d’aquesta família és el bròquil de Calàbria, perquè prové d’aquesta regió d’Itàlia. També hi ha la varietat de brots de bròquil (té més caps que les altres) i, per últim, la col-i-flor porpra, un tipus de bròquil amb el cap més gros.
Al voltant d’aquesta superverdura hi ha moltes curiositats. Com per exemple que 200 grams de bròquil aporten tres vegades les necessitats diàries de vitamina “C”. O també que l’hortalissa de més pes (13,117 quilos) es va cultivar a Anglaterra l’any 1964. Estats Units n’és el major productor mundial i la Universitat Johns Hopkins va ser la primera que va publicar l’any 1992 els primers estudis sobre els beneficis del bròquil.
Crua, cuita al vapor o adobada en vinagre per a l’aperitiu és una verdura encara desconeguda que reivindica el seu regnat als menús més saludables.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Noticias relacionadas