Recerques oncològiques. I després del càncer, què?

10.01.2016 | 04:00
La doctora Yolanda Ribas, metgessa adjunta al servei de cirurgia del CST.
La doctora Yolanda Ribas, metgessa adjunta al servei de cirurgia del CST.

El tractament del càncer colorectal, el segon més freqüent a Europa, ha millorat molt en els darrers anys. Això ha fet que els índexs de curació i supervivència dels malalts hagin augmentat d’una forma considerable. Dels més de 400 mil nous casos de tumors colorectals que es diagnostiquen al Vell Continent cada any, un terç són de recte.

Malgrat els avenços, els pacients operats de la malaltia poden tenir-ne seqüeles, a causa de les lesions que la cirurgia i la radioteràpia poden originar en una zona de nervis que comuniquen amb el cervell, i que són els que ens fan controlar la micció, la defecació i l’expressió sexual.

Disfuncions
“La seqüela més important dels pacients operats de càncer de recte és la intestinal, donat que en l’operació t’han tret el recte o una part important d’aquest. Entre un 50 i un 90 per cent dels malalts operats de recte canvien la seva forma d’anar de ventre”, explica la doctora Yolanda Ribas, metgessa adjunta al servei de cirurgia del Consorci Sanitari de Terrassa.

“Ells varien l’alimentació i saben que si mengen depèn què hauran d’anar de seguida al lavabo. Això els afecta molt la seva qualitat de vida”, diu. Al voltant d’un 60% d’aquests malalts poden tenir una disfunció sexual. Els problemes urinaris ronden el 30% dels casos. Són dificultats que sovint els queden de per vida.

Un projecte pioner
“Hem avançat molt en la supervivència d’aquests pacients, però no ens hem d’oblidar d’ells després que hagin acabat el tractament”, diu la doctora.

Per aquest motiu, el Consorci Sanitari de Terrassa i Mútua col·laboren en un estudi pioner que busca obtenir per primera vegada una fotografia real de com viuen les persones que estan operades de càncer de recte. 

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook