GentDT/Reportatge

El Rebost encara ha de posar moltes "estrelles" a aquest Nadal

14.12.2015 | 04:00
El treball al Rebost no fa festa
El treball al Rebost no fa festa

Per a la nostra família, això de posar l´arbre de Nadal a casa ja fa molts anys que s´ha acabat", diu en Rafael Moreno, que al llindar de la vuitantena d´anys acudeix periòdicament amb la seva família a buscar menjar de primera necessitat al Rebost, el centre de distribució social d´alimens de Terrassa promogut per l´Ajuntament i gestionat per Creu Roja. "Cobro uns 600 euros al mes, la meva filla no té feina i vivim quatre en un pis de protecció oficial del barri del Roc Blanc. Quan hem pagat el lloguer, l´aigua, la llum, el gas i els rebuts de l´escala, ja se´ns en van més de 500 euros", explica. "Si al Nadal no podem menjar res més que mongetes i llenties, doncs menjarem mongetes i llenties", ens comenta.
La situació econòmica d´en Rafael i els seus éssers estimatsno difereix gaire de la que viu la Juani Chiriboga. Als seus 56 anys passarà el Nadal tota sola a Terrassa, donat que el seu fill i els seus dos néts viuen a l´Equador, el país del que ella també és originària. "Vinc al Rebost des de fa un any a què em donin aliments de primera necessitrat. Abans treballava, però ara ja no tinc feina i a més estic malalta perquè em vaig fer mal a un braç", relata.
Aquestes són només dues de les històries personals que ens hem trobat aquesta setmana al Rebost entre les persones que esperaven el seu torn per recollir arròs, galetes, farina, cereals o pots de conserves. En la majoria dels casos no els queda més alternativa, donat que viuen una difícil realitat que per desgràcia no copsa una millora encara que els grans indicatius econòmics mostrin una tendència positiva.

Obert per necessitat
En Rafael i la Juani, com tants d´altres terrassencs, han quedat atrapats en el perllongat túnel de la crisi. I encarea no troben la sortida que d´altres fa temps que diuen albirar. El Rebost és ple de testimonis com els seus, de persones i famílies que des de fa ja massa tempps semblen haver perdut l´estrella del Nadal. És per això que aquest epicentre de la solidaritat egarenca mantindrà la seva activitat durant les Festes, ja que ha d´atendre aquells per a qui els regals que sobrepassen el reduït pressupost, les escapades a la neu o les delicadeses alimentàries més cares són, almenys ara per ara, simplement un impossible.
La Iolanda Fernández, que s´encarrega de coordinar la secció d´entregues del Rebost, ens indica que preveu que un dels dies en què al centre tindràn més feina serà el 23 de desembre, just a la vigília de la Nit de Nadal. "Com que el dia 25 serà festa, passarem al dia 23 totes les persones que haurien de venir aquell divendres a buscar aliments", comenta. "En general tenim moltes peticions de persones que ho necessiten, de manera que hem anat derivant la seva atenció a d´altres oenegés de la ciutat amb les quals també col·laborem", afegeix.
La Manuela Peña és la filla d´en Rafael Moreno, a qui hem conegut a l´inici d´aquest retrat del Nadal menys amable. "Que com es presenta el meu Nadal? Doncs em quedaré a casa. La meva butxaca no dóna per a més. Ara que hi hagut el pont de la Constitució, pensava en la gent que se n´ha pogut anar de viatge. Han fet bé, però és que jo no puc ni plantejar-m´hi, i encara menys tenin un fill de 13 anys, amb totes les despeses que això comporta. Tinc la sort que al Rebost em fan un cop de mà".

Una tasca altruista
Res de l´ingent treball que desenvolupa el centre de distribució social d´aliments de Terrassa seria possible sense l´infatigable aportació dels voluntaris de totes les edats que hi col·laboren.
N´hi ha de totes les edats, des de molt joves fins a força veterans. En aquest darrer cas destaca la presència generosa de persones jubilades que, un cop recorregut un llarg camí a la vida, han decidit dedicar una part del seu temps a qui pitjor ho passa. És el cas d´en Paco Vera, un veí de La Maurina de 69 anys que "egoístament", segons diu ell, va optar ara fa tres anys per ajudar aquells qui viuen en unes condicions més precàries.
"Dic que sóc egoista perquè en realitat venir al Rebost em serveix per sentir-me útil. Ara hi col·laboro dos dies per setmana. Al Nadal també hi faré un cop de mà", explica en Pacó mentre descansa un moment del constant treball d´omplir de menjar un carro, com els del supermercat, que després s´entrega a qui ho necessita.

Amb existències
Terrassa és una ciutat solidària. Així hi va tornar a demostrar ara fa tan sols unes setmanes per mitjà de les aportacions al Gran Recapte, que organitzat per la Fundació Banc dels Aliments, va tenir lloc el 27 i 28 de novembre passats a tota Catalunya. A la nostra ciutat, 52 supermercats van adherir-se a la iniciativa, en què la participació ciutadana vaser un any més del tot ressenyable i exemplar.
Gràcies a l´empatia demostrada pels egarencs, la Iolanda Fernández, coordinadora al Rebost, indica que "les reserves d´alimentes al Rebost estaran assegurades, no només per al Nadal, sinó ben bé fins al mes de març". La Iolanda ens explica que aquests dies entreguen als usuaris el corresponent i habitual lot de productes de primera necessitat. "Després del dia de Reis, si ens arriben tortells, en donarem un tros a les persones a qui atenem", preveu.

Els voluntaris
Aquestes tres persones són un petit exemple del voluntariat que treballa al Rebost:

José María del Pozo. 59 anys. És voluntari del rebost. Viu a ca n´Aurell.
"Procuro estar compromès amb la societat"
En José María fa un any que col·labora amb El Rebost i af8irma que l´experiència ha estat "molt reconfortant". Aquest terrassenc s´encarrega d´introduir a l´ordinador les dades dels usuaris que recullen aliments. "Em vaig decidir a ser voluntari perquè estava a l´atur i vaig veure que havia de fer alguna cosa per qui pitjor ho passa. Procuro estar compromès amb la societat", diu.

Eugènia Vilaresau. 77 anys. Viu a ca N´aurell i col·labora al Rebost
"Em fan més favor ells a mi, que jo a ells"
Un anys enrere, ja havia col·laborat amb la Creu Roja i després de quedar-se vídua, l´Eugènia va voler tonar a ser voluntària al Rebost. "Estic molt contenta d´ajudar. Em fan més favor ells a mi, que jo a ells. Fer aquesta tasca m´ajuda a dormir  tranquil·lat", assegura. Al centre de distribució d´aliments, l´Eugènia es dedica a omplir el carro dels productes que després s´entreguen als beneficiaris.

Paco Vera. Veí de la Maurina. Té 59 anys. al Rebost, hi fa de voluntari
"Em sorprèn la gran solidaritat de la gent"
"Atenem moltes usuaris nascuts fora del país, però també a moltes persones autòctones que abans tenien una feina i ara s´han vist abocades a rebre l´ajuda dels demés", assegura en Paco. A banda de col·laborar al Rebost, aquest home actiu i compromès també és membre de la Xarxa de Solidaritat Popular de Terrassa. "El que més em sorprèn és la gran solidaritat de la gent", manifesta.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook