GentDT/Gastronomia

Torrons de gintònic?

13.12.2015 | 19:57
Al Nadal, els turrons són les estrelles ensucraades per excel·lència
Al Nadal, els turrons són les estrelles ensucraades per excel·lència

Les celebracions a taula han de deixar-nos un bon regust de boca i què millor que menjar unes postres dolces per aconseguir-ho. Al Nadal, els turrons són les estrelles ensucraades per excel·lència. Els més venuts són els clàssics, com el de Xixona, els trufats, el de praliné, d’Alacant o crema cremada. Ara bé, el Gremi de Pastisseria de Barcelona i província s’ha fet ressó de quins són els nous sabors i les tendències del mercat en el sector.
Aquesta temporada, els mestres artesans hi han introduït begudes i licors, com els còctels, els caves o els tes. Així than aparegut els turrons de cigaló, mojito, pinya, colada, te, cava, gintònic o de ratafia i nous. També agafen força les rajoles que tenen sabors a fruites (de mandarina, de gerds i trufat de iogurt, llimona, mango o cirera), així com els fruits secs que fins ara no eren massa habituals en els turrons. És el cas dels cacauets, els festucs o les anomenades nous de macadàmia.

Un format reduït
El gremi també es referix a dues tendències més que enguany marquen les vendes de les tradicionals postres. D’una banda tenim que els turrons de pastisseria es presenten en barres més petites per tal d’adaptar-se a un canvi social com és que cada vegada hi ha famílies menys nombroses. I d’altra banda, els turrons són més lleugers a causa de la creixent preocupació per seguir un tipus d’alimentació saludable i per reduir el consum de sucre.

Els “panettones”
Més enllà de les típiques postres nadalenques, com els turrons o les neules (uns dolços molt antics dels quals ja en tenim referències al segle XIII), el gremi destaca que una de les especialitats que estan de moda són els “panettones”. D’origen italià, aquest voluminós pastís que sol incloure passes i fruites confitades ha entrar amb força a les pastisseries catalanes, de manera que les seves vendes creixen any rere any.
Una altra de les delícies que ens reserven aquests dies són els troncs de Nadal, que d’aquí uns dies es convertirà també en un tronc de Cap d’Any. Són postres que recordarien la tradició precristiana de cremar un tronc gran per celebrar el solstici d’hivern.
La popularitat del tronc de Nadal també ha anat en augment en els darrers anys. La xocolata no hi pot faltar a la seva coberta, combinada amb ingredients com els gerds, la compota de poma, la mousse de festuc, el caramel o els fruits vermells.
Per ara, val més que ho deixem aquí, donat que en uns dies també ens delirem amb els tortells de Reis farcits de nata o crema. 

Una dolça mirada enrere
El costum de menjar torrons ve de ben lluny en el temps. De fet, les primeres referències als torrons són del segle XV i es creu que el seu origen podria ser àrab, com el d’altres postres elaborades amb ametlles. Ara bé, en aquell temps remot eren només les classes poderoses, les que en consumien, i no només ho feien per Nadal, sinó també en d’altres ocasions especials.
A Catalunya tenim torrons amb una Indicació Geogràfica Protegida. És el cas dels d’Agramunt. A aquesta localitat de la comarca de l’Urgell es prepara aquest dolç a base d’una barreja d’avellanes o ametlles, sucre, mel i clara d’ou, presentat en tauletes rodones o rectangulars recobertes de pa d’àngel. La primera vegada a la història que els turrons d’Agramunt apareixen documentats és l’any 1741. Durant les dècades posteriors se’n van començar a vendre per fires i mercats d’arreu de Catalunya. Durant alguns anys del segle passat, l’elaboració d’aquests turrons va caure en una certa crisi a conseqüència de la mancança d’avellanes a la zona.
També és força curiós el cas dels turrons de crema, l’aparició dels quals, diu la història, es remuntaa mitjans del segle XIX. Va ser llavors quan un pastisser de Barcelona els va crear per atzar mentre es disposava a elaborar turrons de massapà.
Entre les postres més clàssiques del Nadal també hi ha els “mantecados”. D’origen andalús, aquest pastisset amassat amb llard data del segle XV. Els “mantecados” van començar a elaborar-se per donar sortida als excedents de cereals i llard que hi havia aquella època a Andalusia, en especial a la zona d’Estepa i Antequera.
Per últim hem de parlar de les neules, que també tindràn presència a moltes taules de famílies catalanes aquest Nadal. Són originàries del segle XIII, malgrat que sembla que en aquella època no disposaven de la forma cilíndrica actual, sinó que eren planes, semblant a una hòstia. Les neules més antigues fins i tot contenien senyals i emblemes. Arrodonides i cruixents, avui s’elaboren amb ous, sucre, llet, mantega, farina i vainilla.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook