No sense el meu mòbil!

29.11.2015 | 04:00
Adolescentes haciéndose un selfie
Adolescentes haciéndose un selfie

L’entrepà en una mà, el mòbil a l’altra. És l’hora del pati i també el moment per revisar i descarregar missatges o enviar-ne d’altres. Una escena que es repeteix cada matí a molts instituts i que vam poder veure als centres visitats. El mòbil té un èxit aclaparador en els adolescents fins al punt que el 90% dels nois majors de 15 anys ja disposa d’un cel·lular propi, la majoria dels quals són telèfons intel·ligents amb accés a internet. A més, la majoria aconsegueix tenir el seu primer mòbil als 12 anys (als 13 ja accedeixen a un smartphone).
Molts pares se senten més segurs si poden comunicar-se amb els fills adolescents a través del mòbil. I, en canvi, per al jove el mòbil és un element per guanyar llibertat. Però aquesta fascinant eina tecnològica és un arma de doble tall: pot crear addicció. Hi ha menors que tenen una necessitat d’estar físicament al costat del mòbil. Es lleven i dormen amb el telèfon. Consultar la pantalla al llit és una rutina habitual en molts joves però que els pot treure el son. És el que els experts anomenen l’insomni tecnològic, una nova patologia de l’era digital, conseqüència de l’abús de les pantalles.
Paradoxalment, cap dels sis joves que han participat en aquest retrat del món adolescent se sent atrapat per aquests dispositius. Però tots en tenen un i reconeixen que si el porten sempre a sobre és “per comunicar-me en algun moment amb els pares”, justifiquen.
“Mira! Jo utilitzo aquest i ja en tinc prou.” L’Alba, la més petita del grup, treu de la butxaca un minimòbil de doble tapa que utilitza només per a trucades. “De fet, podria tenir-ne un de més modern però la mare no ho veu massa clar perquè no el necessito gaire”, diu. “Això sí, a casa tinc una tauleta amb l’aplicació del WhatsApp.”

Menys pendents al batxillerat
Els experts apunten l’etapa de secundària com la més vinculada als mòbils i les xarxes socials. En canvi, comenten que els joves que fan el salt a primer de batxillerat, amb més exigència per als estudis, i que a més practiquen algun esport o activitat extraescolar, no tenen tanta dependència digital. Aquesta tendència, l’hem observat en especial en quatre dels joves entrevistats de 15 i 16 anys. “Ara no l’utilitzo tant però hi ha hagut èpoques que sí”, diu el Xavi Gascó.
“El faig servir cada dia però no crec que en depengui massa. Sí que penso que és molt útil a l’hora de quedar amb algun amic, de parlar amb els pares o de contactar amb gent que no puc trobar cara a cara”, indica la Mar Prats. “El que sí que veig és que avui dia hi ha joves que en depenen molt. Pots veure grups reunits en una terrassa, mirant la pantalla i sense conversar entre ells”, afegeix. Una opinió que també comparteix l’Àlex Marín, company seu de l’Escola Tecnos. “Vaig tenir mòbil per primera vegada als 12 anys i ara no n’estic gaire pendent. Per a mi no és el més important. Hi ha missatges que ni els responc”, indica.

Un estiu sense mòbil
Què passa quan es perd o s’avaria el telèfon? Un cas de “supervivència” sense aquest aparell és el de l’Elies Soler. “Aquest estiu no vaig tenir mòbil en tot un mes perquè se’m va espatllar. Va arribar un punt en què quan em trobava amb els amics m’enfadava perquè estaven més pendents de la pantalla que de mi”, recorda.
Tots ells són joves tecnològics i, sense dubte, el mòbil ha canviat les seves relacions socials.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook