HISTÒRIA

La Federació Obrera de Terrassa (1872)

30.11.2015 | 04:23
Teixidors a començaments del segle XX. La llavor de la Federació es va mantenir a la ciutat i al moviment obrer.
Teixidors a començaments del segle XX. La llavor de la Federació es va mantenir a la ciutat i al moviment obrer.

La primera gran organització de la classe treballadora terrassenca va ser la Federació Obrera de Terrassa. Aquesta, que existia des del 28 d'abril de 1872, va ser suprimida per decret després del cop d'estat del general Manuel Pavia (3 de gener de 1874).

La vida de la Federació va ser curta, però la seva flama mai va deixar de lluir. Les seves activitats no només van ser sindicals, sinó que van abastar altres camps socials, participant en la creació de cooperatives de consum, com la fundada per Joan Recasens, el 20 d'abril de 1872, cooperativa que tenia com a objectius: rebaixar el preu dels productes de primera necessitat i el finançament de les escoles obreres.

El reglament aprovat per la Federació de Terrassa el 1872, mostra el caire democràtic i la capacitat d'organització del moviment obrer local. Així, el seu article segon mostra quin era l'objectiu fonamental: "L'objecte d'aquesta Federació és fomentar l'associació entre tots els treballadors d'aquesta localitat, a fi de procurar el seu millorament"

L'organització estava formada per un consell local, en el qual hi havia tres representants de cada secció associada (el 1873, existien la de filadors, teixidors i les tres classes de vapor) i la seva funció dels quals era la de "mers procuradors de les seves seccions respectives" (article: 7); és a dir, no tenien cap poder superior al de l'assemblea de la seva secció, i a més, les discussions i votacions s'havien d'adequar als principis de la solidaritat obrera. Les comissions del Consell local (article: 9) eren:

1. Organització social (articles: 14-15): dedicada a la cooperació i a la resistència solidària i a l'estudi de les relacions laborals en els diferents oficis per així poder facilitar la pràctica dels principis de l'organització. També era responsabilitat seva vendre els productes de primera necessitat a un preu de cost per als afiliats (era possible un economat). Finalment, també tenia com a missió la preparació de les assemblees generals (article: 31)

2. Propaganda (articles: 16-17): encarregada de difondre les idees de l'organització i fomentar la creació d'altres seccions obreres. Els membres de la comissió serien alhora membres del consell de redacció del futur periòdic obrer.

3. Administració (articles: 18-20): encarregada de la gestió econòmica i administrativa i era alhora responsable de transmetre les informacions del Consell local i de l'elaboració d'estadístiques sobre la situació del moviment obrer.

Podien formar part de les comissions tots els afiliats que ho volguessin (articles: 10-11), aquestes es feien setmanalment i per cada reunió es nomenava una taula d'adreça. El caràcter assembleari i democràtic de l'organització era evident, així, a les reunions del Consell local podien assistir i donar la seva opinió tots els afiliats, si bé les decisions les prenien, per majoria, els representats de cada secció. La taula de discussió era escollida per a cada reunió (article: 24). Les assemblees generals decidien per majoria dels presents tots els aspectes relacionats amb el funcionament de la Federació.

Les quotes per garantir el funcionament de la Federació eren de 15 cèntims/mes i pel número d'afiliats de cada secció (article: 34) les seccions que no podien satisfer les quotes no perdien els seus drets, però havien de pactar amb el Consell un temps per a la seva regularització (article: 32).

Caixa col·lectiva
La Federació, sota el mandat del consell local, va crear també una Caixa col·lectiva, aquesta tenia com a objectiu: "recolzar les caixes de resistència lluitant contra el capital explotador i cooperar per l'emancipació de les classes treballadores establint tallers de treball i de consum cooperatiu-solidaris" (article: 1). L'objectiu era alhora constituir cooperatives de consum i producció els denominats per ells: tallers i establiments col·lectius (article: 2) i tota una estructura de resistència obrera per poder afrontar les lluites laborals i defensar el poder adquisitiu dels afiliats.

Un altre element fonamental en l'estructura del la Federació va ser la "Caixa de d'Economies", una veritable caixa d'estalvis, en la qual els treballadors van protegir els seus minsos estalvis i on trobaren finançament (amb l'acord d'altres socis). Els diners justificats amb una llibreta es podien recuperar en forma de queviures o en metàl·lic (article: 2).

En definitiva, la Federació Obrera de Terrassa i els seus homes i dones, mai van deixar de lluitar. Una renovada Federació apareixerà legalment, el 7 desembre de 1901, ara amb set seccions: teixidors mecànics en llana, preparadores de aprests i premsadores, paletes i peons, mecànics, barbers i perruquers, pintors i blanquejadors i filadores i preparadors d'estam. Els plantejaments no van canviar massa, però ara el caràcter assembleari semblava més limitat i la seva orientació feia els aspectes culturals i del que podríem denominar, la batalla ideològica, estaven molt més presents (míting, biblioteca, escola nocturna, premsa,?). Les lluites posteriors, com la gran vaga de 1902, mostren una vegada més la capacitat organitzativa i la ferma decisió de defensar els drets laborals i socials dels treballadors terrassencs. I alhora el caràcter fortament repressiu d'una burgesia local disposada a tot per defensar el seus capitals.

L'autor és historiador, màster en Història Moderna i Contemporània (UAB) i professor de Secundària. President del Centre d'Estudis Històrics de Terrassa.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook