GENT DT / GASTRONOMIA

Rovellons: els petits "reis" del bosc

22.11.2015 | 04:23
Rovellons: els petits "reis" del bosc
Rovellons: els petits "reis" del bosc

els buscadors que surten al bosc amb un cistell tenen un barem que mai falla en mesurar seu èxit. Portar al cabàs només camasecs o fredolics denota que no han trobat gairebé res millor. Collir rossinyols, carlets o llenegues (també ben preuades) té el seu mèrit. Però si existeix un bolet que marca la diferència entre la satisfacció o el desencís de l´expedicionari és el nombre de rovellons que acabin al vímet.

Al bosc, els rovellons s´han convertit en els bolets més populars. En gran mesura, perquè són fàcils de distingir de la resta. Aquesta bona fama també els acompanya a la cuina catalana, ja siguin fets a la brasa, en un saltejat, com un acompanyament als guisats, al costat d´un conill, un pollastre rostit o en una truita.

Per treure´s el barret
Abans de passar pel foc, els rovellons tenen un barret d´entre 4 i 18 centímetres de diàmetre. La seva tonalitat va des dels taronges fins als colors rosats. Sovint apareixen amb taques verdoses.

A la vegada, els rovellons compten amb un peu en forma de tub que s´esmicola amb facilitat. En si, aquesta espècie és carnosa i si li fem un petit tall deixa anar un líquid lletós de color ataronjat o rogenc. Per això, a les Illes Balears i València, al rovelló, n´hi diuen esclata-sangs. Si en "ferir-lo" hi apareix un suc blanquinós, llavors parlem d´una lleterola. Aquesta cosina germana del rovelló no és tòxica, però tampoc comestible.

Una vegada cuinats, els rovellons perden una gran part de la seva amargor. Una altra bona for-ma de menjar-los és preparats a la llauna dins del forn, afegint-hi una picada d´all i julivert per sobre.

Les varietats
Malgrat que són força iguals en aparença, trobem diferents tipus de rovellons. Hi ha el d´avet, que jau al costat d´aquest arbre i té uns cercles concèntrics al barret que resulten poc marcats. Als nostres boscos també ens espera el rovelló de pi negre, que és propi de l´alta muntanya i té una tonalitat de vegades grisenca. El pinetell, de gust suau, és un dels més preuats a la cuina, igual que el rovelló vinader, amb un gust bastant fort.

Des d´un punt de vista nutricional, els rovellons (igual que la resta de bolets) contenen aigua, fibra, vitamines i minerals. Lliures de greix i amb pocs hidrats de carboni, els bolets en general són beneficiosos perquè disposen de iode, a part de fòsfor, necessari per a la formació dels ossos i les dents.
La tardor és la temporada per excel·lència dels rovellons i els bolets en global. Però si en volem menjar fora d´aquestes dates sempre en podem fer conserva. Només caldrà que els mig fregim o els bullim una estona en aigua. Quan siguin freds haurem de posar-los dins d´un pot de vidre, que escalfarem al bany maria perquè quedi ben tancat i esterilitzat.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook