HISTÒRIA

El retaule dels sants Abdó i Senen

24.11.2015 | 12:07
El retaule dels sants Abdó i Senen
El retaule dels sants Abdó i Senen

A Catalunya, des del segle XIV, la pintura sobre taula que es situada als absis de les esglésies,darrera de l'altar,es coneguda com a retaule. Moble format per diverses taules amb una estructura vertical i organitzada jeràrquicament. Aquesta peça que apareix en el període de l'art gòtic,es la que substitueix la pintura mural que decorava les capçaleres de les esglèsies en períodes anteriors.

Habitualment es divideix en un compartiment central, que és l'espai de representació de les figures principals o sants titulars, i als seus costats els compartimnts, amb escenes narratives relacionades amb els centrals. A la part superior, coronant el retaule, el cimaci, on quasi be sempre s'hi pinta el Calvari. A la base, una taula horitzontal, la predel.la, amb representació d'escenes temàticament diferents a les de les taules centrals. El guardapols, ès el remat arquitectònic ornamental que voreja les taules i al mateix temps les protegeix.

En el període del gòtic, prenen una gran importància els gremis que son la manifestació del canvi social i econòmic i en definitiva el poder de la burgesia comercial. Seran aquests qui faran els encàrrecs de la construcció dels retaules als artistes i artesans de l'època a Catalunya, trencant així amb les tradicions antigues del romànic.

A les nostres Esglésies de Sant Pere, conservem tres retaules, el primer, es va construir per a l'altar major de l'església de Sant Pere, contractant al taller de l'artista gironí Lluís Borrassa l´any 1411, seguidor de les corrents de l'anomenat estil internacional.

El segon, per a l'altar major de l'església de Sant Miquel, obra dels pintors Jaume Cirera i Guillem Talarn, deixebles del pintor Bernat Martorell , que es va finalitzar l'any 1450 i pertany a les darreries de l'estil internacional.

El tercer, el més conegut, i el que descriurem en el nostre article, es el dedicat als sants Abdó i Senén, popularment coneguts com a Sant Nin i Sant Non, patrons de la pagesia, per un altar de l'església de Sant Pere i encarregat el dia 27 de desembre de l'any 1458 al prestigiós pintor Jaume Huguet, fill de Valls i amb taller a Barcelona. Es conserven dos rebuts autògrafs de l'artista dels anys 1460 i 1461. L'estil del retaule s'enquadra en les noves tendències de la pintura gòtica catalana de la segona meitat del segle XV provinents de Flandès.

El retaule té una doble advocació, la dels sants principals, Abdó i Senén i la predel.la als sant metges, Cosme i Damià. A la taula central es representen els dos sants romans d'ascendència persa, coronats i vestits com a prínceps. Drets, sobre un paviment de rajoles vermelles i negres que originen una perspectiva amb un paisatge sobre el fons daurat. En aquestes dues figures es on es més pal·les la qualitat artística d'Huguet.

A la taula lateral esquerra, en la visió frontal de l'espectador, es representen dues escenes, la superior, la compareixença dels sants ,donant comptes a l'emperador Deci ,per haver donat sepultura a alguns cristians que ell havia fet matar. A la inferior s'escenifica la condemna conferida per Deci als sants, a morir devorats per les feres, tres lleons i dos ossos ,mentre ells apareixen agenollats pregant, per haver-se negat a adorar els déus pagans,.

A la taula lateral dreta superior, es veu la decapitació d´Abdó i Senén , després del fracàs de les feres. A baix, es representa una història posterior a la mort dels sants, el trasllat de les restes dels seus cossos, a partir del segle X, dins d'uns barrils a sobre del llom d'un ase, al monestir d´Arles-sur-Tech, on es veneren les seves relíquies .D'aquí bé la gran expansió del seu culte als països catalans.

Al cimacle, s'escenifica la crucificció de Crist. Al peu de la creu, el monticle del Calvari amb la calavera i al fons la ciutat de Jerusalem. A l´esquerra, la Mare de Déu, agenollada, sant Joan Evangelista i les Santes Dones i un noble o sacerdot. A la dreta,l'home que porta l'esponja, tres soldats i el fals bisbe.

Cosme i Damià, els sants metges, son els protagonistes de la predel.la. A la taula central apareixen dempeus amb llurs atributs mèdics. A la taula de l'esquerra es representa el seu martiri, la decapitació, acompanyats dels seus tres germans. La taula de la dreta relata un dels miracles atribuïts a ells, el trasplantament d'una cama a un malalt de gangrena.

El guardapols que emmarca el retaule està decorat amb motius vegetals en relleu i els escuts romboïdals de les viles de Terrassa i Barcelona, que des de finals del segle XIV tenia drets senyorials sobre la nostre vila.

Jaume Huguet va ser un dels millors pintors gòtics catalans del segle XV. Aquest retaule es una de les seves obres de plenitud, on amb expressiva naturalitat, segueix els darrers aires del gòtic internacional amb les innovacions incorporades de la pintura flamenca.

També és un dels retaules més ben conservats i íntegres de l'autor, comparables al famós retaule del Conestable o de l´Epifania de la Capella de santa Àgata de Barcelona o el retaule de la Transfiguració de la Catedral de Tortosa.

L'autor és historiador i director del Museu de Terrassa.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook