GentDT/Converses

Mercè Agustí: «La lletra reflecteix l´estat de l´ànima»

01.11.2015 | 04:21
Mercè Agustí és grafòloga i pèrita cal·lígrafa
Mercè Agustí és grafòloga i pèrita cal·lígrafa

La terrassenca Mercè Agustí és una experimentada grafòloga, pèrita cal·lígrafa i reeducadora de l´escriptura que afirma que "la lletra reflecteix l´estat de l´ànima". I és que, quan escrivim, hi ha un gest, diguem-ne personal i intransferible, que és "el simbolisme de l´espai i que és la clau de la grafologia i que fa referència a com ens movem nosaltres". Mercè Agustí acaba d´unir les seves forces amb la gestora administrativa, grafòloga i pèrita cal·lígrafa Gemma Solsona per impulsar el nou servei grafològic de Palau Solsona. La Mercè ens parla de la seva trajectòria i la seva professió.

Com va decidir ser grafòloga?
Als 6 anys vaig llegir el meu primer llibre sobre grafologia. Des de llavors vaig començar a interpretar la lletra dels companys del col·legi. Als 18 anys vaig entrar a estudiar en una acadèmia especialitzada de Sabadell, on vaig obtenir el primer títol. Avui, la grafologia ja és una diplomatura. Abans, les titulacions eren només privades.

Què hi va trobar de fascinant, en aquell primer llibre?
El llibre proposava descobrir la personalitat a través de la lletra i això em va encantar. Sempre he tingut claríssim que em volia dedicar a la grafologia i ho vaig aconseguir a partir dels 20 anys. A Terrassa, vaig ser la primera a dedicar-m´hi. Recordo que al primer judici al qual vaig intervenir com a pèrita em tremolaven les cames... He treballat en diverses qüestions, però sempre com a grafòloga. Els camps que tenim d´actuació són amplis.

Com ara quins?
Hi ha el vessant jurídic com a pèrita per concloure, per exemple, si la firma d´un contracte s´ha falsificat o no. També intervinc en afers de custòdies en l´àmbit familiar, en els maltractaments... La lletra en un escrit pot convertir-se en prova vinculant.

Tothom accepta la seva opinió quan hi ha dues parts enfrontades en un judici?
Hi ha de tot. En un judici em van voler agredir i vaig haver de marxar protegida pels Mossos d´Esquadra. L´acusat i la seva família no s´ho van prendre gens bé. Jo comprenc que, quan afirmes davant del jutge que una persona determinada, amb nom i cognoms, ha falsificat una signatura o un contracte, sentir-ho no li agradarà pas. Però quan fas un informe tècnic has de ser molt concret i jo sempre em mullo.

En el cas d´un divorci i la custòdia dels fills, quin paper hi té un expert en grafologia?
Podem deduir qui, si el pare o la mare, està més capacitat per assumir la custòdia. La lletra permet conèixer la personalitat, l´estat de salut física i mental d´una persona i quines són les seves capacitats. Els escrits denoten qui és més tolerant i flexible i si un dels dos té algun punt d´agressivitat. Tingui en compte que en aquests procediments també intervenen un psiquiatre i un psicòleg, a part del grafòleg. Tots tres no ens coneixem de res, però els diagnòstics acostumen a coincidir.

El grafòleg, pot esbrinar qui ha escrit un anònim?
Sí. El primer que has de fer és que qui et porta un anònim t´escrigui unes línies en un paper per desestimar que ell mateix l´hagi escrit. A vegades passa que algú escriu un anònim i se l´envia a si mateix per inculpar una tercera persona. Els anònims es realitzen sempre en un àmbit conegut. En una empresa, en una comunitat de veïns... Qui el fa el mou un desig de ràbia, de venjança i, per tant, et coneix.

La lletra amb traços rodons és més aviat femenina, pròpia de persones romàntiques, o és un tòpic?
Els traços rodons indiquen, en efecte, tolerància, comprensió. És un gest més aviat femení que indica dolçor. En canvi, un traç més angulós ja resulta més masculí, més agressiu. Tot i això, quinze anys enrere era més fàcil distingir a través de la lletra l´home de la dona. Ara és més difícil perquè la dona té uns trets més agressius que abans i això es reflecteix en la lletra. Els gestos són els mateixos, però les persones són diferents.

Tant canvia la nostra escriptura amb el pas dels anys?
Li´n poso un exemple. Escriure al marge esquerre del paper simbolitza el passat i fer-ho més cap a la dreta és el futur. El passat és la família i el futur, la societat. El jovent abans escrivia cap a la dreta del paper perquè volia marxar de casa. Però ara és al revés: qui escriu al cantó dret són els pares, com si instintivament volguessin allunyar-se dels fills. I els joves d´avui s´enganxen al marge esquerre del paper. És molt curiós.

Una bona firma, com ha de ser?
L´important és que ens agradi. Si no ens agrada és que no ens agradem a nosaltres mateixos. La signatura ens revela com és una persona.

Amb la informàtica, avui escrivim menys a mà que abans.
Sí. Però les maneres de fer sempre són molt personals, iguals, ho fem a mà o amb l´ordinador. Al cap i a la fi, escriure és un plaer, és un element alliberador.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook