GentDT/Reportatje

Fotògrafs de la natura

04.11.2015 | 08:04
Fotografiar la natura requereix tècnica i molta paciència
Fotografiar la natura requereix tècnica i molta paciència

La màgia d´una posta de sol, el vol elegant d´un ocell per un penya-segat, una flor coberta per la rosada del matí, la lluna dalt d´uns cims, libèl·lules aparellant-se i mirant la càmera... Són instants de la vida a la natura que hem vist moltes vegades en revistes, llibres, calendaris o exposicions. Imatges de postal que ens atrauen per la seva gran bellesa o perquè ens transmeten emocions i sensacions. Molts dels seus autors són fotògrafs naturalistes, alguns autodidactes que primer van descobrir la muntanya i ara l´observen, rera un objectiu.
Contemplen la natura amb ulls curiosos, asseguts a terra, dalt d´un arbre, escalant o caminant, armats de gran paciència i tenacitat a l´espera que es produeixi la millor escena per immortalitzar-la amb un clic. Són els fotògrafs de natura, professionals o aficionats, que saben treure la cara més artística i espectacular de paisatges quotidians.

Galeria de cinc fotògrafs
Per aproximar-nos a aquesta activitat hem parlat amb cinc dels millors fotògrafs de natura vallesans. Cadascun té una mirada personal i gairebé poètica del paisatge. Es tracta de Ramon Armengol, amb una magistral visió del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt; Francesc Muntada, un dels més reputats fotògrafs naturalistes; Miquel Badia, fotògraf professional i excursionista amb el cor robat per Sant Llorenç; Xavier Martínez, apassionat dels petits detalls que converteix en fascinants amb la tècnica de la macrofotografia, i Manel Soria, amant de retratar el cel, la lluna i els astres.
Tots ells tenen ànima ecologista i fan fotos per compartir-les i ser admirades. A més, no amaguen la seva preocupació per l´estat en què es troba el paisatge i recorden la necessitat de protegir-lo i conservar-lo. Perquè "és el que tenim i no podem perdre-ho", comenten.
Per aconseguir imatges curioses, insòlites o atractives de la natura no hi ha improvisació que valgui. "Si voltes per la muntanya és possible que trobis escenes que no esperaves i les retratis. Però en fotografia de natura tot està calculat: l´hora de la posició del sol, les distàncies... El que és imprevisible són els canvis de temps", explica Francesc Muntada, que va canviar fa vint anys la informàtica per la fotografia, imparteix cursos i és autor de quatre llibres de fotografia d´autor. "La paciència i la perseverança són dues de les virtuts imprescindibles en aquesta pràctica", afegeix. Com a exemple recorda un dia que volia captar una posta de sol i "després d´aguantar boira baixa i ruixats ens vam veure recompensats amb la llum rogenca i els núvols acaronant les parets de les Tre Cime de Lavaredo, als Dolomites italians".
També sap el que és invertir esforços, paciència i temps Ramon Armengol, amb 82 anys i un dels degans de la imatge de natura a Terrassa (tot i que insisteix que no és professional i fa fotografia domèstica). "Hi ha dies que no he estat receptiu i he tornat a casa sense cap foto a la càmera. D´altres m´he entusiasmat veient la baixada del sol i l´he retratat més de 200 vegades."
Miquel Badia, amb estudi professional a Terrassa des del 2004 i casa a Matadepera, porta sempre una màquina a sobre quan s´escapa sovint a Sant Llorenç. "Sempre he estat en aquesta muntanya, primer escalant, després gaudint-ne amb el meu nen. Hi vaig perquè la tinc al costat de casa. Jo no podria viure de la fotografia de natura perquè requereix massa temps, que jo no tinc, ser molt escrupulós amb les hores per anar-hi, unes condicions..."
Tot i prendre-s´ho com un esbarjo, el Miquel, graduat de la primera promoció de l´antiga Escola de Fotografia de Terrassa, retrata des d´una posta de sol fins a una flor amb una sensibilitat especial. Un recull de les seves fotos (emmarcades com finestres per mirar a través d´elles) s´exposa al restaurant Cal Madu de Matadepera. "N´he fet un miler però de les que em sento més satisfet, que són part de mi, són unes 40", afegeix.
La fotografia viu un moment daurat. Tothom capta imatges de tot, segons constaten els autors protagonistes d´aquest reportatge. "La revolució digital ha democratitzat aquesta disciplina de forma brutal", diu el Miquel Badia. "Però s´ha de ser molt escrupulós amb les fotos, arxivar-les bé, documentar-les...", afegeix.

Tenir cura de la qualitat
Tot i dedicar-s´hi com a afició el Ramon Armengol fa fotografies d´autor de gran qualitat. I entrar a l´estudi de casa seva és trobar-te totes les eines d´un autèntic professional que mima i té cura de les seves fotos per extreure´n la màxima qualitat. Bona part del seu arxiu és en format de diapositives, pensat per a audiovisuals. "La tecnologia digital també m´agrada però prefereixo la fotografia analògica", expressa aquest terrassenc que s´estima més treballar els matisos de la llum, els detalls per trobar noves visions i "intentar sorprendre la gent que coneix aquell paisatge amb coses diferents", descriu. Montserrat, vist des del darrera, una fulla d´heura glaçada o la falconera de Sant Llorenç coronada per un escalador són algunes de les seves mirades a la natura. "Sant Llorenç té aspectes sorprenents. La morfologia, la llum o els contrastos fan que mai captis la mateixa foto", explica.

Per entrar a casa de la gent
La creativitat és una altra de les virtuts d´aquests autors d´imatges de postal. Tot i que l´estudi està a l´aire lliure el fotògraf pensa, idea i cerca les condicions per obtenir la foto desitjada. "Busquem el moment i les condicions per plasmar aquella idea que tens al cap. Per això la fotografia de natura és una forma d´expressió que es crea", indica Francesc Muntada, un naturista molt viatger (té imatges d´infinitat de països) que gaudeix amb passió d´aquesta professió. "La natura va al seu aire i t´hi has d´adaptar. No és tan fàcil com sembla."
Sigui com sigui, ser fotògraf de natura significa enfrontar-se a un repte que els meravella: endur-se per sempre uns moments, colors, formes o composicions contemplats en directe des del visor de la càmera. I després fer-nos fruir d´un viatge fascinant a una natura que si la mirem bé és plena d´art.

Manual per fer bones fotos de natura
Sembla una tasca fàcil però no ho és pas. Per aconseguir unes fotos de postal, com les que fan els fotògrafs professionals, és necessari seguir unes pautes bàsiques i aplicar el sentit comú, la imaginació i l´instint artístic que portes a dins. Francesc Muntada a les classes que imparteix sempre explica als seus alumnes que han de reunir les següents característiques:
1. Estar preparat per al fracàs. Perquè la natura és imprevisible i és més que probable que no trobis les condicions de llum i meteorològiques que esperaves. "Has de conèixer la tècnica, els animals i el paisatge que vols retratar però hi ha un factor sort que no pots controlar. Has d´estar preparat i creuar els dits perquè no plogui ni hi hagi una tempesta de vent i espatlli aquella flor que t´agradava. Perquè aquestes coses passen i les fotos de natura només s´aconsegueixen a base d´insistència. Si et desmoralitzes, dedica´t a una altra cosa", afegeix.
2. Estar disposat a adaptar-te a la natura. Un bon fotògraf de flora i fauna ha de tenir una bona forma física per escalar, caminar... "Perquè les millors fotos no es fan al costat del cotxe". Has d´estar predisposat a suportar el fred , el vent, la calor, el mal temps...
3. Tenir molta paciència. Quan arribes a la zona que vols retratar has de ser capaç, segons el Francesc, d´esperar-te una hora i mitja que es posi el sol, aparegui un ocell... Són moments de seure i relaxar-se.

El Centre Excursionista de Terrassa, un lloc de trobada
Una de les entitats que aglutinen més apassionats a la fotografia de natura és el Centre Excursionista de Terrassa. Muntanyencs, escaladors i amants del paisatge participen a trobades i concursos de fotografia i fan exposicions dels seus treballs a la seu de l´entitat. Gràcies a la tasca continuada d´un grup d´entusiastes de la imatge, la secció de fotografia és la més veterana de totes les del CET.
un concurs de fotografia
Aquesta entitat també pot presumir d´organitzar el concurs de fotografia més antic de Catalunya. Creat el 1912 i amb diferents parèntesis al llarg dels anys, atrau autors de tot arreu. Aquesta edició el termini de presentació de fotografies acaba el proper dilluns, 2 de novembre. Es premiarà la millor unitat temàtica, la millor fotografia de muntanya, la millor de fauna i flora i de tema lliure. Com a novetat en commemoració del 75è aniversari del concurs també es premiaren imatges publicades a Instagram.
Un dels objectius de la convocatòria és organitzar després una exposició amb les imatges guanyadores o les que hagin estat seleccionades amb una menció especial. En aquesta ocasió la mostra tindrà lloc del 30 de novembre (dia del veredicte i lliurament dels premis) al 30 de desembre.
xerrades i projeccions
La secció de fotografia, integrada per uns 25 membres, també convoca tertúlies i projeccions ja sigui amb un convidat especialista extern o a càrrec d´algun soci professional. Un cop al mes es fan sortides per retratar la natura, en especial cada canvi d´estació.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Noticias relacionadas