DIARI DE TERRASSA
HISTÒRIA

1719: els primers mossos d´esquadra a Terrassa

04.11.2015 | 08:04
1719: els primers mossos d´esquadra a Terrassa
1719: els primers mossos d´esquadra a Terrassa

Entre 1717 i 1718, després de finalitzar la Guerra de Successió, Felip V no va respectar les condicions pactades per la pau, que incloïen la cessió de diverses possessions espanyoles a Itàlia i els Països Baixos i va voler recuperar els seus antics territoris. Per tal d´aturar la política bel·ligerant i les ambicions territorials del rei borbó, el Sacre Imperi Romanogermànic, els Països Baixos, França i la Gran Bretanya es van aliar tot formant l´anomenada Quàdruple Aliança, l´agost de 1718.

A principis de gener de 1719 França va declarar la guerra a Felip V i els francesos van reclutar catalans veterans de la Guerra de Successió per combatre novament contra Felip V i van trobar un bon aliat que els encapçalés: Pere Joan Barceló, més conegut com a Carrasclet. Barceló era un antic capità de fusellers, que l´any 1714, va ser amnistiat, però arran d´un incident amb militars borbònics va ser empresonat, però va aconseguir fugir i va fer vida d´emboscat.

En el mes de març de 1717 i com a distracció per la imminent invasió, els francesos van instar i patrocinar una revolta al Camp de Tarragona i van enviar a Pere Joan Barceló per tal de dirigir-la. En aquest aixecament es van assaltar els combois filipistes, apoderant-se i capturant queviures, armes, municions i correus. L´exèrcit borbònic no va tenir capacitat d´aturar la insurgència popular.

A finals de març, el Capità General de Catalunya, el príncep don Pío de Saboya, marquès de Castel-Rodrigo va instar a la Reial Audiència trobar una solució urgent per tal de fer front a la invasió francesa i a la revolta que s´estenia per tot arreu. La resposta es va traduir en un projecte per crear en els corregiments no fronterers. Barcelona, Cervera, Lleida, Manresa, Mataró, Tarragona, Tortosa, Vic i Vilafranca, una força armada formada per civils, amb la finalitat per una banda de substituir l´exèrcit que seria destinat a la frontera, i per l´altra de lluitar contra els revoltats. El projecte va veure la llum quan el 21 d´abril de 1719 es va aprovar el reglament, que tenia un total de 16 punts i regulava el sou i el finançament, les armes i municions, la jerarquia i comandament, les tasques i funcions i la inspecció i la disciplina. Aquesta nova força civil borbònica, que vestia a la manera militar, va ser coneguda amb el nom de "Milicia de Paisanos Armados", "Escuadras de Paisanos" o "Esquadras de fusileros" i va ser la gènesi dels Mossos d´Esquadra. Es van crear 56 esquadres i es van armar unes 3.000 persones a tot Catalunya, entre els millors addictes al règim (condició indispensable, lògicament) on generalment el cap de l´escamot era el batlle de la vila. Amb la creació de les esquadres, catalans al servei de Felip V s´enfrontarien i lluitarien contra catalans partidaris de Carles d´Àustria i de la restitució de govern i institucions de Catalunya.

A Terrassa es va crear una esquadra sota les ordres del batlle Pere Poal, càrrec que ocupava des de l´estiu de 1713, tot coincidint amb l´ocupació, el saqueig i l´incendi de Terrassa per part de l´exèrcit borbònic. Finalitzada la guerra i gràcies a la seva fidelitat a Felip V, va conservar la batllia.

Aquesta esquadra es va organitzar conjuntament amb les de Sabadell, Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines, sent Josep Oliver, el comandant de les quatre esquadres del Vallès. Josep Oliver, era un barceloní doctor en dret civil i canònic i fou un dels lletrats més compromesos amb la causa filipista durant la Guerra de Successió.

L´esquadra de Terrassa va estar formada per 30 homes, els quals durant el dia, havien d´estar disponibles per agafar les armes en cas de perill, i durant la nit, havien d´estar concentrats al mateix lloc o el més proper possible. Cada home tenia una pistola, i se li pagava al dia un ral d´ardit i una racció de pa.
Les esquadres de paisans van ser molt impopulars ja que per a molts catalans, no deixaven de ser un simples col·laboracionistes botiflers i per aquest motiu van ser un dels principals objectius dels fusellers comandats per en Carrasclet.

Però si la població catalana recelava dels seus propis compatriotes, les autoritats borbòniques tampoc mai van arribar a confiar del tot, ja que durant els mesos posteriors a la seva creació, les esquadres es mostraven moltes vegades ineficaces i sovint eren derrotades.

Davant aquest panorama de nuls resultats positius, progressivament les esquadres van ser llicenciades i desarmades, entre elles, la de Terrassa. En el mes de febrer de 1720, Felip V i els països de la Quadrúple Aliança van signar la pau, i la sort de les poques esquadres que quedaven va arribar a la seva fi.

La seguretat, cosa del exèrcit
Entre 1721 i 1723 es van organitzar noves esquadres i aquestes ja es van consolidant en el temps, formant el Cos de Mossos d´Esquadra, però a Terrassa, la seguretat i l´ordre públic va quedar confiada en l´exèrcit borbònic, el qual es va establir definitivament el 1725 quan es va edificar una caserna.

La presència dels Mossos d´Esquadra a Terrassa no la tornem a veure fins a principis de segle XIX, quan l´any 1803 les autoritats terrassenques demanen la seva ajuda per fer front a bandes de lladres. Hauran de passar tres dècades per trobar novament la presència dels Mossos d´Esquadra a Terrassa, i serà arran de la Primera Guerra Carlina (1833-1840), però d´una forma molt puntual i concreta. Al llarg del segle XIX, els Mossos d´Esquadra apareixen de tant en tant per Terrassa, com per exemple, custodiant un reu l´any 1859 que seria executat al garrot vil.

No tornem a trobar una aparició mínimament important dels Mossos fins la dècada dels anys 30 del segle XX, en el període que comprèn la II República i la Guerra Civil.

La presència actual dels Mossos d´Esquadra a Terrassa data del dia 1 de novembre de 2006, sent una de les principals fites de la Generalitat de Catalunya en el marc de les competències autonòmiques. La comissaria està situada a la carretera de Matadepera i compta amb uns 200 agents.

L'autor és llicenciat en Història i membre de la junta del Centre d'estudis Històrics de Terrassa

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook